Opinió

Les matemàtiques en crisi i el repte educatiu

Espanya s’enfronta a una crisi educativa que no podem continuar ignorant. Tots els estudis, informes i resultats reflecteixen el deteriorament del sistema educatiu del país. Si comparem respecte a fa deu anys, els alumnes de primària tenen un nivell equivalent a mig curs escolar inferior. Però, som realment conscients de la gravetat d’aquesta situació? Sense anar gaire lluny, els resultats de l’informe TIMSS confirmen aquesta tendència. L’estudi posa de manifest els baixos nivells en matèries com ciències i matemàtiques entre els estudiants de primària en comparació amb la mitjana europea, fet que ha encès totes les alarmes sobre la qualitat de la nostra educació i les conseqüències per a les generacions futures.

Una de les principals raons és la distracció provocada per l’ús excessiu de les pantalles, que afecta negativament habilitats essencials com la concentració i el càlcul mental. Sens dubte, el temps que els estudiants passen diàriament amb diversos dispositius electrònics ha augmentat de manera exponencial en els darrers anys, afectant la seva capacitat per enfocar-se en tasques acadèmiques. Dit d’una altra manera, les pantalles, lluny de ser només una eina d’entreteniment, ja ocupen un lloc central en la vida dels joves, interferint en la seva destresa matemàtica, la resolució de problemes i la memòria a curt termini.

Un altre problema arrelat en el nostre sistema educatiu és el que s’anomena “efecte remolc”: mentre alguns estudiants més avançats marquen el ritme de la classe, la majoria queda endarrerida, sense haver consolidat els coneixements essencials en cursos anteriors. Aquesta situació genera un efecte acumulatiu que afecta no només el rendiment individual, sinó també el nivell general de les aules i dificulta la tasca dels docents, ja que han d’equilibrar les classes amb estudiants de nivells molt diferents.

Mentre alguns estudiants més avançats marquen el ritme de la classe, la majoria queda endarrerida

Per això, és fonamental abandonar els models tradicionals d’ensenyament i centrar-se a implementar un model educatiu personalitzat que reconegui la individualitat de cada estudiant. Això no només optimitza l’aprenentatge, sinó que també motiva els alumnes, ja que els permet avançar al seu propi ritme, consolidant els coneixements en lloc de sentir-se pressionats o exclosos.

A més, observem com cada cop més estudiants passen de curs sense haver assolit els estàndards mínims, fet que agreuja encara més aquesta situació. Tot i que la intenció sigui evitar estigmatitzar o desmotivar els estudiants, aquesta pràctica només perpètua les carències formatives i dificulta el seu progrés en algunes matèries, especialment en matemàtiques.

És fonamental abandonar els models tradicionals d’ensenyament i centrar-se a implementar un model educatiu personalitzat que reconegui la individualitat de cada estudiant

Finalment, un altre dels problemes estructurals que afronta el sistema educatiu espanyol és la fragmentació dels plans educatius entre les diferents comunitats autònomes. Aquesta diversitat d’enfocaments no només afecta els estudiants que es traslladen, sinó que també genera confusió sobre quins són els objectius educatius nacionals entre els docents. Per garantir una educació equitativa i de qualitat, és imprescindible unificar els plans d’estudi, establint directrius clares i consensuades a escala nacional, que permetin a tots els estudiants, independentment de la seva ubicació, tenir accés a la mateixa qualitat educativa i les mateixes oportunitats d’aprenentatge.

En aquesta línia, és evident que la qualitat del sistema educatiu depèn, en gran mesura, dels docents, que tenen la responsabilitat d’inspirar, guiar i formar les futures generacions. Per això, és imprescindible invertir en la formació i motivació dels professors, assegurant que comptin amb les eines pedagògiques i els coneixements necessaris per afrontar els desafiaments de l’ensenyament actual.

En resum, és urgent revertir les estadístiques i millorar el nivell dels estudiants espanyols en les matèries bàsiques. Per aconseguir-ho, cal la implicació de tots els actors responsables en l’educació dels menors: professors, polítics i pares. Continuar aplicant polítiques que redueixin les hores que els joves passen davant les pantalles i fomentin el càlcul mental i la concentració a les aules. Això no només millorarà el rendiment acadèmic, sinó que també fomentarà hàbits més saludables. És responsabilitat de tots prioritzar l’educació i tornar a destacar la importància de la figura del docent per garantir un futur a les properes generacions. Una generació amb menys coneixements és una societat amb menys oportunitats.