Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 67% de les i els joves que ha enquestat Pla Internacional declara no haver sentit ofensa, humiliació, intimidació, assetjament o agressió quan ha utilitzat xarxes socials.
Tot i que la xifra és positiva, hi ha diferències entre noies i nois. El 60% no ho han sentit davant del 78%, gairebé 20 punts de diferència.
L’enquesta s’ha fet amb adolescents fins a 18 i joves fins a 25 a la ciutat de Madrid. També hi ha diferències en aquest cas. Les persones més grans sí que han tingut aquestes males experiències en un 32% davant del 14% de les més joves. Des del Pla Internacional entenen que les i els joves “saben identificar millor les situacions de violència a les xarxes”.
Per descomptat, les diferències també existeixen en funció de la identitat de gènere i sexual, de manera que el 48% dels qui es declaren LGTBIQ+ s’han sentit violentades (32 punts per sobre de la mitjana).
Formes d’assetjament, violència o desinformació
El 84% de les i els joves asseguren “haver rebut missatges insistentment buscant quedar o intimar, fins i tot quan no ha contestat o ha rebutjat la persona”. És la situació d’assetjament, violència o desinformació a les xarxes socials més reportada.
El segueix haver “rebut amenaces, insultes, burles i/o missatges feridors”, que reporta el 78%; “He rebut comentaris sexistes o fotos sexualment explícites no sol·licitades” (67%); rebre bulls o informació falsa, cosa que reporta el 64%, o haver rebut comentaris racistes, discriminatoris o missatges d’odi (51%).
La llista continua amb “han difós continguts falsos sobre mi”, segons el 35%; haver difós o amenaçat de difondre secrets, informació personal o fotos sense consentiment (29%) i, finalment, haver patit bullying, reporta el 22%.
Segons recull el document hi torna a haver diferències per sexe. Elles reporten, en el 45% dels casos, rebre propostes per quedar o intimar, davant del 16%. Alhora, el 40% ha rebut continguts no desitjats amb intenció o contingut sexual, davant del 12%. A més, elles també han patit més el que s’hagi compartit contingut fals sobre elles (18 davant de 7%).
Com van recordar durant la presentació de l’informe, Pla Internacional advoca per una educació que posi el focus a la ciutadania global i a l’educació afectivosexual per construir espais més segurs dins de la xarxa.
Educació i prevenció
Una idea en què ha aprofundit Laura Cuesta Cano, professora de la Universitat Camilo José Cela i divulgadora. “La millor estratègia és l´educació i la prevenció”. També ha recordat que, encara que la llei que està ara mateix parada al Congrés, relativa a la protecció dels menors als entorns digitals, “la regulació no és suficient”.
En aquest sentit, ha assenyalat les famílies com a agents fonamentals per ser el primer agent “que ha d’educar, acompanyar per fer-ne un ús conscient” de la tecnologia, per a això, primer han d’aprendre sobre ella.
Per això, des del Pla Internacional han elaborat també una guia pensada per a les famílies “que les ajudin la protecció menors entorns digitals”, va assegurar David del Campo, director d’Incidència, Comunicació i Campanyes de l’ONG.
