Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Indignació” entre les petites i mitjanes empreses del lleure educatiu. Així defineix el gerent d’Acellec, Pep Montes, la reacció del sector en conèixer fa dues setmanes un acord de Govern anomenat ‘Estratègia de reconeixement del lleure educatiu a Catalunya’ en què no se cita ni s’ha consultat les pimes.
“Se’ns exclou. S’ignora un sector d’activitat econòmica que gestiona, de manera molt majoritària, les colònies escolars i de vacances a Catalunya, que és titular de més del 70% de les instal·lacions juvenils regulades per la mateixa Direcció General de Joventut”, afirma Montes.
Des d’Acellec, demanen tenir veu i vot en aquesta iniciativa per poder participar en les línies de futur de la normativa del lleure educatiu. “El que ens preocupa és que el lleure educatiu s’explica com si hi hagués un model únic, el del voluntariat, i quan es parla de professionalització es parla només de les empreses sense ànim de lucre. Ens sembla terrible perquè en l’aspecte de la professionalització, tenim molt a dir i som decisius. Tenim un paper fonamental i ni tan sols se’ns esmenta en aquest acord de Govern”.
Per a Montes, en el lleure educatiu entra voluntariat, entitats i també petites i mitjanes empreses. “El moviment educatiu, en origen, sí venia majoritàriament del voluntariat, jo mateix en vaig formar part, però si una persona es vol guanyar la vida amb això és una passa lògica constituir una empresa”, assenyala.
El gerent es mostra estranyat perquè gran part dels objectius d’aquesta mesura de Govern són compartits per Acellec, com el reconeixement del lleure educatiu, l’aspiració a la seva universalització i el fet que ha de ser un dret social al qual tothom hi pugui tenir accés.
El desconcert és encara més gran perquè Acellec prepara per a finals de maig un primer fòrum econòmic i social amb presència de diferents actors, entre ells representants del Govern català, i en la qual proposarà la creació d’una taula professional del lleure educatiu.
La mesura
L’origen de la polèmica té a veure quan el passat 27 de febrer el Consell Executiu va donar llum verda a la creació de l’Estratègia de Reconeixement del Lleure Educatiu a Catalunya amb l’objectiu de dotar el sector de més finançament, visibilitat i inclusió social. La mesura inclou la constitució d’un comitè consultiu i una comissió interdepartamental per assegurar la viabilitat i l’extensió del lleure a tot Catalunya i dotar de més recursos materials, humans i econòmics.
L’acord, diu el text, “ha de permetre que es posi en marxa una estratègia de país per la qual les entitats i associacions que es dediquen a l’educació de joves i infants a través d’activitats comunitàries no formals —com són els caus, els esplais o les colònies— tinguin més estabilitat i, així mateix, poder estendre la seva oferta a tot el país amb una visió a llarg termini”.
Entre les mesures que recollirà l’estratègia, figuren l’impuls d’esplais i agrupaments als territoris de Catalunya on n’hi hagi menys; l’augment de les subvencions a les entitats i federacions; l’adopció de noves mesures que garanteixin la convivència i permanència de les activitats de lleure tant a la natura com a l’espai públic de barris i municipis, i garantir la inclusió i la igualtat de participació en el lleure educatiu.
La Direcció General de Joventut disposa d’un pressupost de 8,6 milions d’euros per subvencionar entitats i federacions de lleure educatiu per a aquest 2024.
No excloure a ningú
“Nosaltres no volem excloure a ningú, però no volem que se’ns exclogui a nosaltres”, reclama Montes. “S’ha de corregir. És tan fàcil com afegir en aquesta mesura ‘petites i mitjanes empreses’ o ‘activitats mercantils’, per exemple, que també reivindiquem el lleure educatiu com un dret universal i ho hem de poder reivindicar junts. La universalització d’accedir al dret del lleure educatiu no és possible si no es té en compte la petita i la mitjana empresa”.
El gerent remarca que les empreses del sector tenen un guany econòmic per poder continuar funcionant, però alhora tenen “consciència de servei públic” i volen fer “una activitat digna amb un retorn econòmic sostenible necessari per prestar un servei de qualitat”.
Propostes
Les pimes del lleure educatiu volen estar presents en aquesta nova estratègia per exposar els seus punts de vista. La “dispersió competencial” del Govern és un inconvenient, afirma Montes: “Ens hem relacionat amb diferents i no hi ha cap espai per interlocutar amb tots”.
D’altra banda, creu que els ajuts per garantir l’accés al lleure educatiu haurien d’anar directament a les famílies, per tal que aquestes decideixin on apuntar els infants i adolescents: “Si les grans entitats reben la subvenció, estàs limitant els drets d’aquestes famílies a escollir”.
Igualment, considera que cal dignificar els salaris de formadors i formadores de monitoratge, que quantifica en una mitjana d’uns 20 euros per hora en el millor dels casos, i censura les licitacions públiques en què prima el preu a la qualitat del servei.
El Diari de l’Educació, 2025