Opinió

L’ètica com a testimoniatge de l’escola cristiana

El passat mes de novembre, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya en col·laboració amb l’Institut Borja de Bioètica-URL, va constituir el Comitè d’Ètica d’Educació amb la voluntat d’orientar, sensibilitzar i assessorar en qüestions d’ètica a les institucions i persones vinculades al món educatiu.

Aquesta tasca és ben necessària en el context social i educatiu en el que ens trobem. Un context complex, d’evolució constant. Les incerteses i les inquietuds són presents en el dia a dia. Dubtes i qüestions sobre la identitat de gènere, el final de vida, la intel·ligència artificial, la justícia social, la inclusió i la diversitat… ja són presents a l’aula i això suposa que es donin situacions i reptes en el dia a dia que requereixen d’una reflexió acurada, d’una mirada ètica pensada.

En temps d’incertesa és quan es fa més important fer presents els trets essencials que defineixen una institució. Allò que la fa ser el que és, la seva essència. És a dir la seva identitat: el seu sentit últim, per tal de mantenir el rumb  i l’autenticitat en el seu fer del dia a dia. Que les actuacions siguin expressió dels valors que defineixen la institució, reforça la seva identitat i credibilitat.

Són els testimonis i les seves accions que fan que comprenguem el sentit dels principis ètics, esdevenint així orientacions per a nosaltres. És sent exemple d’aquesta sensibilitat ètica, sent exemple de la necessitat d’escolta i de la reflexió pensada, sent exemple de la inquietud pel bé de la comunitat; que s’educa en aquests valors.

Que les actuacions siguin expressió dels valors que defineixen la institució, reforça la seva identitat i credibilitat

I és que com diu Joan-Carles Mèlich, al seu meravellós llibre Filosofia de la Finitud, “L’ètica no es pot ensenyar amb raons, amb conceptes. La paraula ètica és la paraula testimonial”.

En definitiva, si una institució recorre a un comitè ètic, en aquest cas, si una escola fa una consulta al Comitè d’Ètica d’Educació; transmet una sensibilitat i inquietud ètica; manifesta tenir consciència de la complexitat i profunditat de certa situació; expressa recerca de rigor i fonaments en el fer i decidir.

Fa present, amb aquest acte, que té la voluntat de dedicar temps a l’escolta de l’altre i a la reflexió pel bé de la comunitat, significant valors com el diàleg i el respecte.