L’imparable creixement de l’FP on-line privada​

La nova Llei de Formació Professional i el seu desenvolupament normatiu introdueixen canvis significatius en les modalitats d’impartició de l’oferta del sistema de Formació Professional. Ara, qualsevol grau es podrà impartir en modalitat presencial, semipresencial o virtual sempre que el centre disposi de l’autorització per impartir l’oferta presencial o disposi d’un conveni de col·laboració un centre amb l’oferta presencial, així de fàcil.

Durant la tramitació de la llei, en l’òrgan de participació es van confrontar posicions pel que fa a la formació a distància entre les patronals i els sindicats i entitats educatives. Finalment, el Ministeri d’Educació i Formació Professional va cedir a les pressions empresarials i va rebaixar els requisits per la impartició d’ofertes on-line.

La situació prèvia a la llei del desenvolupament de la modalitat a distància era diferent a cada comunitat autònoma, però un element comú arreu del país era el creixement desmesurat d’oferta on-line privada, impulsada en gran mesura per l’arribada de fons d’inversió que han fet de l’FP un negoci lucratiu.

Catalunya, que s’havia consolidat com a pionera i referent en el desenvolupament digital i tecnològic dels estudis a distància de formació professional, gràcies a la creació del centre singular públic Institut Obert de Catalunya (IOC) d’estudis a distància, s’ha convertit en la gallina dels ous d’or de la formació a distància privada. Aquesta situació ha estat afavorida per les polítiques dels darrers anys que han facilitat la implantació de seus socials d’empreses al territori català, especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Tot i que alguns fons d’inversió han abandonat Catalunya per qüestions relacionades amb la regulació de l’habitatge, d’altres han vist en l’FP una oportunitat per fer caixa, aprofitant el dèficit d’oferta pública i les condicions afavoridores del marc regulador.

Panorama estatal

La implantació de la modalitat d’FP a distància a les comunitats autònomes difereix força segons la titularitat dels centres. Mentre la matrícula a distància als centres públics de cada comunitat autònoma es distribueix amb una proporció similar a la de l’alumnat d’FP, més de la meitat de la matrícula a distància en centres privats es concentra a Catalunya. Això es deu a la “flexibilitat” normativa d’aquesta modalitat en el territori català, malgrat l’obligatorietat d’impartir els estudis en la llengua vehicular.

Al capdavant de l’oferta a distància privada

Catalunya ha liderat la promoció del model d’educació a distància i la privatització educativa. De la mateixa manera que l’any 1994 establia el seu propi model d’universitat privada a distància amb la creació de la UOC, en contrast amb el model estatal públic de la UNED, l’any 2005 ofertava els primers cicles formatius públics a distància. El curs 2007-08, l’IOC, va obrir el campus per oferir cicles formatius, idiomes i secundària, creixent en tres anys de 6.000 a 24.000 estudiants.

Catalunya va impulsar aquesta expansió de l’IOC amb lleis com el Decret 67/2007, que regulava el perfil d’estudiants que podien accedir a la modalitat a distància, autoritzava aquesta modalitat a centres públics i privats, i definia els mòduls susceptibles de cursar-se presencialment i a distància. La finalitat era la de millorar la qualificació professional i facilitar l’accés formatiu a persones en àrees rurals o amb dificultats per cursar els cicles presencialment. Fins aleshores, només l’IOC, com a centre públic, tenia autorització per oferir estudis a distància, i comptava encara amb molt marge de creixement.

Tot i això, l’any 2012, el Govern convergent va aplicar diverses retallades, anticipant-se a les tisorades de Madrid, la qual cosa va limitar l’expansió de l’IOC i va generar el seu col·lapse per falta de finançament i recursos. Paral·lelament es va publicar l’Ordre ENS 71/2012, que regula l’educació a distància als centres privats, promovent un avenç efectiu en la llibertat d’ensenyament pel fet d’incrementar les modalitats d’impartició dels titulars i ampliar la possibilitat d’elecció de l’alumnat en facilitar la creació de nous centres privats amb només tres requisits: mitjans digitals, materials curriculars i professorat. Es va establir, a més, la ràtio més alta de l’Estat, amb 90 alumnes per grup i l’obligació per aquests centres d’oferir mòduls presencials, creant el marc idoni per atraure inversors i empreses i impulsar el creixement de l’FP en línia privada.

Al mateix període, davant l’escassetat d’oferta pública i l’autorització de l’Administració, les universitats catalanes van començar a impartir cicles formatius privats a través de les seves fundacions, aplicant preus desorbitats i ampliant el mercat de la formació privada a Catalunya.

Tot i que des de l’any 2015 Catalunya compta amb una Llei pròpia de Formació Professional on s’estableix un sistema de concertació amb els sindicats majoritaris i les patronals, i malgrat la creació de noves estructures i recursos del Sistema d’FP, com l’Agència Pública de Formació Professional, la situació de l’IOC ha continuat estancada, sense cap ampliació significativa de les seus ni de l’oferta educativa. Això contrasta amb l’arribada de milions d’euros provinents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que podrien haver impulsat aquest centre i d’altres públics com a referents en l’FP a distància.

En els darrers anys, diverses empreses de formació a distància han obtingut l’exclusivitat per impartir les titulacions de Grau Mitjà i Grau Superior més sol·licitades, gràcies a l’autorització de l’administració educativa.

Set titulacions de CFGS de Sanitat es van oferir exclusivament en modalitat a distància en centres privats, amb gairebé 23.000 alumnes matriculats

Durant el curs 2022/23, disset titulacions de CFGS i vuit de CFGM es van impartir exclusivament en línia a través de centres privats. La família professional més afectada per aquesta privatització ha estat la de Sanitat. En el cas dels cicles superiors, set titulacions d’aquesta família es van oferir exclusivament en modalitat a distància en centres privats, amb gairebé 23.000 alumnes matriculats, en contrast amb els escassos 300 alumnes matriculats al centre públic IOC.

Pel que fa als cicles de Grau Mitjà, Sanitat també encapçala la llista amb més matrícula en centres privats. Malgrat oferir un únic cicle a distància, els centres privats van registrar al voltant de 14.000 alumnes matriculats, mentre que l’IOC només en va acollir uns 1.000.

A la família de Sanitat li segueixen altres famílies professionals amb una matrícula elevada en centres privats i amb exclusivitat a distància. En els cicles de GM, la família d’Informàtica destaca amb 2.275 alumnes en centres privats, en comparació amb els 675 a l’IOC. En els cicles de GS la xifra s’incrementa fins als 7.799 alumnes, enfront dels 2.055 de l’IOC. Altres famílies professionals, com Administració i Serveis Socioculturals, també evidencien una clara prevalença de la matrícula privada. En aquestes famílies, els centres privats acumulen aproximadament el doble d’alumnes que l’IOC, amb una xifra aproximada de 6.000 alumnes per família.

Durant mesos, el Govern d’ERC va treballar en la redacció de l’Ordre EDU 193/2021 que tenia com a objectiu regular i limitar el creixement desmesurat de la formació en línia. No obstant això, sota la intensa pressió de les patronals oposades a la regulació, que van emprar els mitjans de comunicació per pressionar mediàticament, l’Ordre va ser publicada, però amb una vigència molt breu de sis mesos. La seva anul·lació va arribar arran de la denúncia d’una de les patronals, per sentència del TSJC, que va dictaminar un defecte de forma: no s’havia realitzat la consulta prèvia obligatòria abans de la seva publicació. Aquest “descuit” per part de l’administració va ser especialment beneficiós per a les empreses del sector de la formació, que van veure com una mesura reguladora potencialment significativa quedava sense efecte.

Durant la legislatura republicana compresa entre els cursos 2018/19 i el 2023/24, el nombre d’estudiants a cicles formatius privats a distància va experimentar un increment de 37.357 alumnes, passant de 16.294 a 66.270. Al mateix temps, es va registrar un rècord històric de vagues en l’àmbit educatiu sense precedents en aquest segle. Paral·lelament, es va modificar el currículum d’FP, aquesta vegada sense defectes de forma, però desestimant l’opinió majoritària de la representació del personal docent, que s’oposava a la modificació per diversos motius, incloent la proximitat d’una nova modificació prevista amb l’aprovació de la nova llei orgànica anunciada públicament pel Ministeri. Malgrat això, la direcció general d’FP, en el marc de la mesa sectorial, va negar que la nova llei tingués cap impacte sobre el currículum autonòmic.

Mentre que l’IOC es manté en una situació d’estancament, es permet una expansió descontrolada de l’oferta privada

Aquestes dades posen de manifest la manca de voluntat política per impulsar el creixement de la formació pública en línia. Mentre que l’IOC es manté en una situació d’estancament, es permet una expansió descontrolada de l’oferta privada, tot i comptar amb els recursos i les estructures institucionals necessàries per prioritzar l’àmbit públic.

El canvi de Govern socialista i la reestructuració de l’FP a Catalunya -desplaçant el pes institucional cap al departament d’Educació i FP seguint el model del Ministeri d’Educació i FP-, així com la necessitat de regular novament els cicles a distància, representen una oportunitat per revertir les tendències privatitzadores dels darrers anys.

Per contrarestar la privatització i respondre a la creixent demanda social de cicles formatius, és imprescindible reforçar la xarxa pública d’FP. Això inclou l’increment de l’oferta de places i la reducció de la sobreràtio actual, que és la més elevada de l’Estat espanyol (amb màxim de 33 alumnes per grup en modalitat presencial i 90 a distància).

A més, és essencial l’agilització normativa per permetre l’oferta de modalitats semipresencials i a distància a tots els centres de titularitat pública, atenent especialment les necessitats de col·lectius específics.

Aquesta estratègia hauria de prendre com a model la regulació de l’acreditació de competències professionals a Catalunya publicada durant govern republicà, línia prioritària de les polítiques, que va establir un servei públic, gratuït i permanent, preferentment telemàtic per qualificar les persones. Aquest servei permet obtenir elements comuns i convalidables amb els mòduls dels cicles formatius (estàndards de competència). S’oferirien més oportunitats per accedir a la formació pública.

És fonamental consolidar una xarxa de centres públics que ofereixin cicles a distància, amb l’IOC com a centre singular de referència ampliant les seves seus i la seva oferta educativa. Aquesta xarxa hauria de comptar amb una estructura que permeti al personal docent combinar, en el seu horari lectiu, docència presencial i telemàtica seguint models ja implantats en centres integrats d’altres comunitats autònomes.

Cal posar en valor la professió docent en aquest procés davant la introducció de la figura del formador (diferent a l’expert de l’empresa) prevista a la nova llei orgànica i equiparada al personal docent en funcions d’impartició i d’avaluació d’ofertes semipresencials i virtuals. L’experiència adquirida durant la pandèmia, juntament amb la implementació del Pla d’Educació Digital, ha demostrat que qualsevol centre públic disposa d’un entorn virtual d’aprenentatge i de personal docent capacitat per adaptar ràpidament la seva oferta educativa a modalitats no presencials.

Cal prioritzar l’accés a la formació en línia i semipresencial a col·lectius que enfronten barreres per assistir presencialment

Cal prioritzar l’accés a la formació en línia i semipresencial a col·lectius que enfronten barreres per assistir presencialment. Això inclou persones residents en àrees rurals, cuidadores de persones dependents, treballadores amb horaris limitats, residents a l’estranger o aquelles que necessiten ofertes parcials per completar la titulació.

L’administració té la responsabilitat ineludible de supervisar, avaluar i controlar el compliment normatiu dels cicles formatius en línia, independentment de la seva titularitat. Aquestes accions són essencials per assegurar que totes les ofertes educatives compleixin els estàndards de qualitat i equitat que defineixen l’educació pública.

L’estructura institucional del Sistema de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, juntament amb els recursos propis i europeus que l’Administració té a la seva disposició, proporciona una base sòlida, tant estructural com pressupostària, per donar resposta a les necessitats educatives emergents de la societat catalana. Aquests recursos inclouen els fons gestionats pels centres d’FP a través dels certificats professionals, així com la possibilitat d’ampliar l’oferta de formació professional en equipaments de titularitat pública, aprofitant diferents franges horàries.

La combinació d’aquests elements possibilita l’ampliació significativa de l’oferta pública en diverses modalitats (presencial, semipresencial i a distància) per donar resposta a una demanda creixent que, any rere any, deixa fora del sistema educatiu milers de joves, vulnerant el dret fonamental a l’educació i perpetuant desigualtats socials i laborals.

El veritable repte rau en la voluntat política de prioritzar i invertir en drets i equitat social. La inversió en la formació professional pública, accessible i de qualitat és imprescindible per garantir una societat més justa, equitativa, inclusiva i preparada per superar els reptes del mercat de treball amb èxit.

La entrada L’imparable creixement de l’FP on-line privada se publicó primero en Diari FP.