Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A finals del segle XVIII les dones no rebien educació superior, ni es considerava que poguessin ser científiques o –encara menys– matemàtiques, de manera que Marie-Sophie Germain no va tenir mai cap oportunitat de cursar estudis reglats.
Però la seva afició per les matemàtiques, la filosofia i en general les ciències la va portar a conrear el seu esperit llegint compulsivament els llibres de la biblioteca del seu pare, fins i tot contra l’expressa prohibició dels seus progenitors; això li va fer conrear una àmplia encara que irregular educació a causa de la manca de mestres i d’una planificació reglada.
Va aconseguir reduir aquesta limitació en part quan va establir correspondència amb alguns dels més importants matemàtics de la seva època, com Carl Friedrich Gauss, que van admirar el seu intel·lecte i els seus avenços matemàtics.
Això sí; Germain signava les seves cartes i articles com ‘Sr Le Blanc’ perquè Gauss no sabés que era una dona; en assabentar-se’n el matemàtic alemany, es va sorprendre moltíssim, encara que ho va acceptar i fins i tot va lluitar perquè la Universitat de Gottingen li concedís un doctorat ‘honoris causa’ sense aconseguir-ho; la matemàtica francesa mai va rebre cap títol acadèmic.
I no obstant això, va fer importants avenços en Teoria de Nombres com el teorema de Germain, que va resultar vital per a la demostració (al segle XXI) del famós darrer teorema de Fermat.
Treballant en completa soledat, ja que no era acceptada a l’acadèmia ni en els fòrums professionals, Germain va realitzar també avenços en física matemàtica fent aportacions clau en el camp de les superfícies elàstiques i la fricció, treball pel qual va arribar a obtenir el Premi Extraordinari de l’Acadèmia Francesa de Ciències.
Va rebre el respecte de savis com Joseph Louis Lagrange o Jean Baptiste Fourier. Va morir jove, amb 55 anys, de càncer de pit; ha estat honrada amb un carrer i un institut a París i amb el premi anual amb el seu nom que concedeix l’Acadèmia Francesa a grans avenços matemàtics.
Sense arribar mai a ser una professional a causa del seu sexe i de l’època que li va tocar viure, Sophie Germain va deixar la seva empremta i el seu nom en la història de les matemàtiques.
Aquest és un article publicat a eldiario.es
