Opinió

L’ús compulsiu dels videojocs (de mòbil), dades i propostes alternatives

Què fas tant concentrat?

Jugo al Brawl.

Ah (ho temia), i per què?

És divertit, m’ho passo bé.

(Som-hi, a veure què diu) Però tu saps que quant més temps hi inverteixes i més copes i brawlers tens, menys voldràs deixar-lo perquè hi tindràs més coses, no?

Sí, però és entretingut.

I saps que la por de quedar enrere d’amics i perdre’t algun esdeveniment fa connectar-te més sovint, oi? (Ja sé la resposta).

Sí.

Vaja. 

Potser t’ha passat alguna cosa semblant com a professora o progenitor. Com a investigador d’educació, jo recentment vaig fer un conjunt d’activitats per conscienciar sobre aquest ús digital compulsiu. Entre d’altres, en una sessió vaig posar l’alumnat en fila en ordre de temps de pantalla dedicat al telèfon (jo estava a un extrem amb uns 30 minuts d’ús mitjà). La majoria feia servir el mòbil entre 3 i 6 hores. Una estudiant tenia més de 12 hores de mitjana setmanal. 12 hores cada dia.

Segons l’informe trimestral de DataReportal (pàg. 261), que agafa dades d’arreu del món sobre el temps d’ús en línia, actualment els joves d’entre 16 i 24 anys juguen 9 hores i 6 minuts de mitjana setmanal. A més, segons un recent informe de l’OMS (l’Organització Mundial de la Salut), el percentatge de joves d’entre 11 i 15 anys que fan un ús problemàtic de videojocs ha passat del 10% el 2018 al 12% el 2022. Aquest pot semblar un canvi petit, però implica que hi ha un 20% més d’estudiants en risc, i aquest percentatge es concentra particularment en els nois (16%), no en les noies (7%).

Els nois tenen menys referents en els centres educatius que s’assemblin a ells i segueixin els seus interessos: Com apunta l’informe del govern “Igualdad en cifras” (pàg. 59), un 60,1% de les professores d’ESO, batx (comptant cicles!) són dones, i això causa que quedin enrere els nois en els estudis. Als 18 anys, mentre un 41,4% de les noies està cursant estudis universitaris, només un 28,6% dels nois ho fa (pàg. 18).

Aquest és un problema multifactorial vinculat a l’ascens de l’extrema dreta, i una de les raons que postulo en la meva recerca és la masculinitat competitiva que emana de jocs multijugador infinits com Fortnite, League of Legends, Brawl Stars o Clash Royale. 

No vinc a demonitzar-los, però proposo donar als nois un cop d’atenció. Aquí a sota recomano alguns videojocs alternatius (consensuats amb companyes de l’àmbit) que pots proposar als estudiants que vegis jugant als jocs addictius esmentats. Evidentment no són màgics, però alguns d’aquests he confirmat en primera persona que serveixen per introduir canvis en el consum de l’alumnat.

Ara, no et suggereixo que els introdueixis així com així, el primer és detectar la població de risc, principalment aquell 12% que juga de manera compulsiva, i llavors introduir-los-hi propostes des de la proximitat, com a recomanacions sense judicis o recriminacions (per evitar reticència). Faig propostes alternatives en lloc de simplement fer la queixa recurrent sobre la prohibició dels telèfons (que comparteixo) perquè sé que l’alumnat trobarà maneres de jugar, si no és a casa o al centre, a fora.

Reitero, això no vol dir que la majoria d’alumnes que juguen aquests jocs estiguin “addictes” o alguna cosa semblant, sinó que, per les tècniques que empren aquests “videojocs-xarxa-social”, són més complicats de deixar estar, i sovint engendren monopolis (Ball, 2025, pàg. 38), de manera que esdevenen els únics o quasi únics d’un sector. Per això, de mitjana, capturen més temps (enganxen més) de l’alumnat (però siguem clars, també de certs adults que haurien de fer d’exemple). 

Així és que he agafat els videojocs més recurrents en joves, que a la vegada tenen més “patrons foscos”, les tècniques per enganxar usuaris, tal com surten analitzats a la plataforma Dark Patterns (https://www.darkpattern.games/). Els hi dono una mica de context, i després aporto alguns arguments per convèncer a l’alumnat. La gran majoria de jocs són gratuïts (però en una era on hem normalitzat les subscripcions per coses com Spotify o Netflix, jo reivindico també els jocs de pagament d’un sol cop — si no es paga directament, es paga amb anuncis, dades, i temps)!

Clash Royale, i Brawl Stars (jocs infinits competitius amb premis aleatoris) crec que es podrien canviar per Apalabrados, Preguntados, o Dumb Ways to Die. Apalabrados és un Scrabble, Preguntados és un Trivial, i Dumb Ways to Die són petits minijocs sobre seguretat, com el nom indica.

Block Blast!, i Subway Surfers (també infinits, tempten als jugadors a superar els seus rècords) proposo canviar-los per Samsara Room, Mekorama, A Blind Legend o Dark Echo. Samsara Room és un joc escape room per iniciar-se amb puzles, A Blind Legend és un joc narratiu i de misteri només amb àudio, Mekorama és un joc de puzles d’un robot vist des de lluny, i Dark Echo és un altre joc de puzles minimalista, amb una estètica interessant, però és de pagament.

Call of Duty Mobile (joc frenètic de trets) considero difícil de reemplaçar-lo, per la seva intensitat i gràfics, però potser es podria canviar per That Level Again, This War of Mine, o Papers, Please. That Level Again és un joc de puzles així fosc, on pots morir, una cosa semblant passa als simuladors This War of Mine i Papers, Please, ambdós de pagament, que et posen a la pell d’unes víctimes de guerra i un vigilant d’una frontera, respectivament.

Candy Crush, i Homescapes (més comuns en alumnat femení, i adults, atrapant amb aleatorietat i efectes visuals) podrien canviar-se per Monument Valley, Lapse: A Forgotten Future, o Snakebird. Monument Valley és de pagament (gratuït si tens Netflix), i has de fer encaixar peces amb il·lusions òptiques per fer un camí a un personatge, Lapse és mig narratiu i històric, has d’anar prenent decisions per sobreviure políticament, i Snakebird, també de pagament, és un joc aparentment simple semblant al Snake antic, però amb un gir, la serp cau pel pes de la gravetat.

Hay Day, Farmville, Monopoly Go, i Merge Dragons (jocs de gestió infinits, on vas guanyant i creixent un imperi comercial) veig viable canviar-los per Plague Inc., Terra Nil, A New Life, o Underworld Office game. Plague Inc. té partides de durada mitjana on veus com muta un virus segons intentes contagiar a la població mundial, Terra Nil és de pagament (gratuït si tens Netflix) i tracta de restaurar uns microambients devastats pel canvi climàtic, i A New Life explica amb petites mini interaccions les dificultats del dia a dia d’una parella, i Underworld Office se li assembla, però més fantasia i text (no tantes imatges).

Per últim, perquè no em preocupen tant, Wordle, i Geometry Dash (que també són infinits) podrien canviar-se per RGB Express, o la saga de colors de Bar Bonte (Red, Pink, Green). RGB Express és un joc de puzles sobre indicar els camins d’uns camions perquè no xoquin (acaba essent bastant complex), per altra banda, la saga de Red, Pink, Black, etc. de Bar Bonte són gratuïts i presenten diversos nivells amb combinacions i patrons que has de desxifrar, basats en els colors.

Jo sóc expert en el camp de jocs independents d’ordinador, o sigui que si coneixeu algun joc de telèfon alternatiu que no he esmentat, no dubteu a revisar la llista i deixar-me un comentari a (https://backloggd.com/u/Didacticus/list/jocs-alternatius/) o en enviar-me un correu a didacjt@hotmail.com per si ho preferiu! Pel que fa a arguments, també, quins us han funcionat? Jo diria que animar-les a provar una cosa nova, perquè la seva zona de confort sigui més àmplia i sàpiguen innovar pot encaixar.