Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La vida està plena d’incertesa. Mai saps que pot passar d’aquí una estona. Encara que a vegades tenim la sensació de poder controlar-ho tot, realment, estem immersos en el flux de la Vida, i encara que tinguem bons desitjos i puguin fer previsions de futur, és un flux incert.
Fa ja uns mesos que estem sota l’amenaça del virus de la COVID-19, que genera contínuament una sensació d’incertesa, de no saber exactament què passarà. Aquesta sensació també la vivim els docents, els alumnes i les seves famílies. Ara que aviat comença el curs, sembla que ningú sap del tot cert que passarà. Ens han donat unes indicacions que en lloc d’esvair o reduir aquesta sensació d’incertesa, sembla que encara l’alimenten una mica més.
La incertesa genera emocions debilitants. Anem al futur intentant esbrinar que pot passar per poder tenir clara una possible resposta, buscar alguna estratègia que ens eviti el patiment o el fet de caure malalts. Potser és un camí equivocat, una manera d’actuar que ens pertorba, generant angoixa i por. Buscar solucions a futurs problemes, fa que perdem l’oportunitat de gaudir del present, de la gent que ens envolta i fa que estiguem dubitatius davant de les situacions que hem de viure. La por i l’angoixa debiliten el nostre sistema immunitari i ens fa estar alerta davant l’altre, generant encara més por i més angoixa. Necessitem trobar una alternativa a la incertesa i la por, que ens permeti, ja siguem pares, mares o docents, poder mirar d’una manera oberta i amorosa el que ens envolta, confiant en la nostra capacitat de trobar solucions als imprevistos que vagin sorgint.
En aquest sentit, és molt important, si som docents, que aprenguem a ser respectuosos amb les nostres necessitats i les dels nostres alumnes i per això, és important poder escoltar-nos, aprendre a estar presents en allò que fem i que puguem transmetre als nostres alumnes i les seves famílies, emocions que els ajudin a viure la vida en plenitud.
Les emocions que ens ajuden a viure en plenitud, són emocions de benestar, de contacte amb l’altre, de presència i confiança en un mateix. Són emocions que es viuen en el present i que són generades quan la nostra mirada és amplia i té present, tant les nostres necessitats com les dels altres, ja siguin companys/es de feina, alumnes o famílies. Aquestes emocions sorgeixen quan la nostra ment i el nostre cor bategen per igual. Quan estan en coherència, gaudim de seguretat, benestar i ens omplim de joia i plenitud. El camí per arribar-hi, és tan senzill com escoltar el que ens diu i ens demana el cor. La por sorgeix de la ment, quan a través de la incertesa imagina escenaris que ens debiliten. El cor en canvi ens connecta amb les nostres veritables necessitats i ens permet trobar la manera de satisfer-les i trobar la felicitat en les nostres relacions.
En aquests moments, el millor que poden fer pels nostres alumnes, les seves famílies i nosaltres mateixos, és aprendre a viure en connexió amb el que ens demana el nostre cor. Hi ha maneres de fer-ho. La més senzilla és simplement, aturar-nos un moment i posant-les mans al cor, dedicar una estona a sentir, a escoltar el que necessita. Generalment, té molta relació a aturar-nos un moment i respirar, respirar pel nas sense pressa, amb tranquil·litat i escoltar, més enllà dels sentits.
Si podem aturar-nos una estona i respirar conscientment, podrem gaudir d’una certa tranquil·litat i de la possibilitat d’alliberar-nos de la incertesa. Simplement, hem de notar com entra i surt l’aire pel nas. Podem acompanyar la nostra respiració, dient-nos, ara estic inspirant, ara estic expirant. Si volem anar una mica més enllà, podem permetre que tot el pes que sentim: físic, emocional o mental, l’alliberem, el deixem anar durant l’expiració. Podem permetre que a través de la planta dels peus marxi cap a la terra.
Una altra pràctica que podem fer és imaginar amb els ulls tancats que abracem a alguna persona estimada, notant com la nostra respiració s’acaba acoblant a la seva i simplement, gaudim de l’experiència. Els nostres alumnes també poden fer aquests senzills exercicis. Els alumnes a més, poden sentir en respirar, com la panxa s’omple d’aire, i va pujant i baixant.
En grup, podem permetre que els nostres alumnes puguin expressar les seves pors i els seus dubtes. Sentir-se escoltat amb atenció és molt alliberador i ens permet veure d’una altra manera allò que estem vivint. És important que cada alumne tingui el temps necessari i tot el respecte per part nostra i del grup classe, en aquest sentit, hem d’estar presents per poder sostenir totes les emociones que puguin sorgir. També en un context d’entrevista o trobada amb les famílies, podem crear un espai a on puguin expressar les seves pors i els seus dubtes.
Buscar moments al llarg del dia per fer aquestes senzilles pràctiques i d’altres que es poden aprendre al Postgrau de Transformació Educativa que dirigeixo a la UdG www.postgrautransformacioeducativaudg.com, ens pot ajudar a estar més presents, lliures de la incertesa i la por, més disponibles per a realitzar la nostra feina educativa d’una manera més amorosa, que ajudi als nostres alumnes i les seves famílies a confiar, a estar també presents, gaudint del fet d’estar vius i per tant, vivint amb plenitud.
