Entrevista

Miriam Al Adib Mendi: “L’educació sexual et permet agafar les regnes de la teva salut sexual”

Amb un estil fresc, autèntic, revolucionari, empoderador i diferencial fa una significativa tasca de divulgació sobre temes de ginecologia, sexualitat, benestar i salut de la dona. Sempre amb una visió integral i humanista de la ginecologia, el seu objectiu és brindar de manera didàctica el coneixement necessari perquè les dones tinguin benestar i el control del cos, i els homes coneguin i entenguin l’univers tant meravellós com complex que són elles.

La ginecòloga Miriam Al Adib Mendiri fa anys que exerceix a Extremadura, des d’on ha obert clíniques a diferents parts del país gràcies a la notorietat que ha aconseguit per la seva feina, així com pels seus esforços divulgatius en xarxes socials. És autora de diferents llibres com Parlem de vagines , Parlem de nosaltres i Parlem d’ asolescència . En ells intenta aclarir alguns dels assumptes i problemes relacionats amb la sexualitat, principalment femenina.

En quin moment neix la iniciativa d’anar més enllà de l’atenció de pacients i fer divulgació sobre temes de sexualitat i reproducció femenina, d’aquesta manera tan original i col·loquial, però alhora tan precisa i valuosa?

Durant les consultes soc molt propensa a explicar les coses i quan vaig començar a treballar com a ginecòloga al meu poble, a la Seguretat Social, on vaig estar del 2002 al 2017, amb tanta pressió assistencial no em donava el temps per fer tot el que un pacient requereix. Aleshores, vaig començar a fer divulgació amb un bloc sobre el qual no hi havia temps d’explicar a la consulta, recomanava a les pacients llegir els meus articles perquè tinguessin total claredat de les seves afeccions i jo la tranquil·litat d’haver-los brindat una atenció integral.

Perquè l’educació i la salut van de bracet; com més educació, més salut tens, perquè saps què és normal i què no li és, quan has d’anar a un professional o quan no. Això et permet agafar les regnes de la teva salut. I en el cas de l’educació sexual, doncs el mateix: més educació sexual, més salut sexual.

Després, fa més de deu anys, vaig començar a divulgar a través del Facebook en un to una mica més seriós que ara. I després van arribar TikTok i Instagram, i em dono la llibertat de ser més divertida, però apuntant sempre a la part divulgativa. Doncs no crec que estiguin barallats la rigorositat professional amb el fet d’educar passant-ho bé i riure una estona.

El 2018 vaig publicar el meu primer llibre Parlem de vagines i des d’aquí no he parat de publicar llibres, però en aquell moment ja feia molt temps que feia divulgació sobre aquests temes tabú d’una manera diferent.

Quins són els temes de desinformació sobre salut femenina que més afecten les dones, actualment?

Tot allò que té a veure amb les hormones i, sobretot, el que té a veure amb la mala qualitat de vida. El que és típic és una dona que li passa alguna cosa i li diuen que no té res. Ja sigui un dolor amb les relacions sexuals, ja sigui una síndrome premenstrual, un dolor amb la regla, una pruïja, una picor crònica a la vulva. Això és el pitjor que hi ha i és força freqüent. Potser pèrdua de sensació o cansament, debilitat, i se li diu que això és psicològic, potser darrere hi ha alguna patologia no diagnosticada.

La qualitat de vida de la dona és la gran oblidada dins de la medicina

Tots els aspectes qualitatius, la qualitat de vida de la dona és la gran oblidada dins la medicina. És a dir, tens alguna cosa que no et mata, però que tampoc no et deixa viure bé i sembla que cada professional se centra en la seva parcel·la. Fins i tot, algunes dones de vegades ni consulten perquè ja no saben on han d’anar, què fer i comencen a normalitzar allò que no s’ha de normalitzar.

Cal més feina per part de les institucions educatives o més estratègies perquè des de l’escola es normalitzi parlar de temes de sexualitat i reproducció?

Jo crec que guanyaríem molt si s’impartissin certs conceptes de salut sexual i salut en general. Hi ha molts temes d’educació sanitària que vindrien de perles per empoderar la gent, saber diferenciar què és normal i allò que no és normal, quan has de buscar ajuda professional i quan no. Es podria enfocar això als instituts d’alguna manera perquè, ja des de l’adolescència, s’aprenguin conceptes molt bàsics i que no estiguin tan desinformats i fràgils en aquest sentit. Si a l’institut s’imparteixen conceptes molt més complexos, per exemple, de biologia. Per què no aquests conceptes que serveixen per a la vida?

Pel que fa a salut sexual i reproductiva femenina, cal alfabetitzar més els homes que les dones?

Cal alfabetitzar tothom. Perquè moltes vegades ni una mateixa s’entén què li passa. I altres vegades ells no entenen les dones perquè diuen que estem boges.

És que som diferents i, potser, hem normalitzat que el normal és el patró lineal masculí i no la ciclicitat de les dones. Durant l’edat fèrtil tenim fases del cicle on estem d’una manera, d’altres d’una altra i no per això estem boges. Altres vegades hi ha una patologia o un trastorn quan tens una síndrome premenstrual, que es converteix en un problema.

Hi ha una polaritat, és a dir, tendeix a patologitzar coses que són normals i a normalitzar coses que són patològiques. Això és perquè no entenem la salut femenina i és en allò que cal educar a tots per igual.

Quins canvis o avenços serien valuosos en la formació dels professionals de la salut per millorar l’atenció integral a les dones?

A la formació professional és molt important la perspectiva biopsicosocial, humanista i multidisciplinar.

El sistema està super especialitzat i, de vegades, en allò que es falla és en això. Per exemple, una dona que té dolor amb les relacions sexuals, potser no és per una patologia orgànica. I els metges, si no hi ha patologia orgànica, no tenim substrat per treballar. Potser és un problema funcional de la musculatura del sòl pèlvic i el treballa la psicoterapeuta de sòl pèlvic. Potser és un trauma sexual que li ha ocasionat una sensibilització central i vulvodínia, aleshores s’ha de treballar amb una psicoterapeuta especialitzada en traumes. O, de sobte, és una alteració a la microbiota i té una vaginitis inflamatòria descamativa o un liquen incipient.

Es tendeix a patologitzar coses que són normals i es tendeix a normalitzar coses que són patològiques

És a dir, hi ha patologies orgàniques que són molt infradiagnosticades. I tot aquest diagnòstic diferencial i saber on derivar la pacient, quan tu no saps des de la teva especialitat què fer, és el que cal fer.

Per això sempre crec en un maneig multidisciplinari perquè jo no puc tenir totes les especialitats del món. Però sí que puc tenir contacte amb especialitats sanitàries diferents de la meva; al final, tots els professionals hem de girar al voltant de la pacient i no la pacient rebotada d’un lloc per l’altre sense saber on anar.

Què vol dir ser reconeguda tres vegades com la millor ginecòloga d’Espanya per Doctoralia Awards, a partir de l’opinió dels pacients. Obtenir el premi a la clínica ginecològica més ben valorada del país i, així mateix, tenir més de 392.000 seguidors a les xarxes socials.

Això vol dir que hi ha molta gent interessada a conèixer i parlar sobre salut ginecològica, sexual i reproductiva de les dones.

La divulgació m’ha obert molt de camp. Jo sóc una persona molt inquieta, estic estudiant sempre i no em conformo amb el protocol mèdic aprovat, sinó que me’n vaig a la font, als estudis d’evidència científica. I vaig filtrant tot aquest cos de coneixement cap a la divulgació mitjançant un llenguatge senzill. Els problemes difícils de resoldre en pacients es converteixen en un repte per a mi. En aquest punt, és molt important el seguiment, la traçabilitat i l’empatia.

També m’he relacionat multidisciplinàriament a la meva feina. És a dir, sempre que puc aprenc de la fisioterapeuta, del sonopèlvic, de la sexòloga, de la psicoterapeuta, del nutricionista. Veig de manera transversal tots els aspectes de la salut femenina. I moltes vegades el problema de la medicina és que tu t’enfoques en un sol camp i quan el que li passa a la pacient no és al teu camp, ja que li dius que no tens res més a fer. No obstant, a mi em fa molt bé derivar. Si alguna cosa no és del meu camp, la derivo al professional o al lloc adequat, perquè moltes vegades la solució a un problema de salut ni tan sols és mèdic.

Això és el que ha fet que molta gent confiï en la feina que faig i vingui a les clíniques.

Quin és el teu pròxim gran projecte o meta en l’àmbit de la ginecologia i la divulgació?

Estic en una fase d’estabilització. Continuo molt a l’ona de la divulgació i treballo en un projecte que es diu «Que no te la fiquin» amb Diana Al Azem, que és educadora i escriptora, especialitzada en temes d’adolescència.

*Miriam Al Adib Mendi es troba a Tik Tok i Instagram com @miriam_al_adib i @clinicasmiriamgine