Opinió

Mobilitat: pantalles, societat i aprenentatge

Jordi Jubany és mestre, antropòleg social i cultural i assessor TIC

Més pantalles connectades

Vivim envoltats de pantalles. Pantalles que ignorem, pantalles que contemplem i pantalles que manipulem. Pantalles que sovint portem a sobre, que ens acompanyen i que prioritzem segons els diferents moments del dia. Pantalles d’ordinadors portàtils, de videoconsoles, de lectors de llibres, de GPS, de telèfons mòbils, de càmeres de fotografiar, de tauletes tàctils… Pantalles que sovint estan connectades a Internet, a les xarxes i a les persones.

Segons les dades de l’Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de Información y Comunicación en los Hogares del Instituto Nacional de Estadística, la connexió a la xarxa de persones i coses no para de créixer. El 70 % de les llars disposen de connexió a Internet i més de la meitat de la població de 16 a 74 anys utilitza Internet cada dia. Entre els joves, l’ús d’eines és molt significatiu: als 10 anys, el 92 % usa l’ordinador; als 12 anys, el 92 % usa Internet; i als 15 anys, el 90 % disposa de telèfon mòbil. Tots aquests usos i consums intensius es donen en l’actual època de crisi econòmica i laboral.

Noves pràctiques mòbils

Tantes pantalles a les nostres mans generen unes dinàmiques i uns comportaments socials que disten dels que consideràvem nous anys enrerE, quan van arribar els primers telèfons mòbils i molts joves feien una trucada perduda per avisar o per mantenir el contacte amb una persona. Ara fem, de forma gairebé automàtica, un “m’agrada” a un comentari d’una xarxa social

Hi ha pràctiques ja habituals com contrastar una informació en un cercador durant una conversa amb amics. D’altres, més incipients, són seguir el fil de debat sobre un programa de televisió en temps real o conjugar nous verbs com “guassapejar” o “emparaular”. Fins i tot el diccionari Oxford escull selfie com la paraula estrella de l’any passat, en referència a les autofotografies fetes amb dispositius mòbils.

També fem servir aquests aparells a la feina, mentre fem cua o quan utilitzem el transport públic. Actuen com a apèndixs que semblen indispensables per resoldre el nostre dia a dia i ens identifiquen, ens emocionen i ens socialitzen. Segons l’informe La Sociedad de la Información en España 2013 de la Fundación Telefónica en la franja de 16 a 24 anys, el percentatge d’usuaris intensius de la xarxa és del 86%. En concret, les xarxes socials formen part de la vida del 64% dels usuaris d’Internet, i del 95% dels que tenen entre 16 i 24 anys, gairebé tots els joves.

Diversitat de maneres d’aprendre

L’ús d’aplicacions mòbils continuarà creixent en les comunicacions, en la recerca, en el comerç, en l’administració, en la salut, en l’educació… Ja tenim a l’abast nous productes i possibilitats en la roba intel·ligent, ulleres, usos dels codis QR, de la realitat augmentada, de la gamificació i de la georeferenciació amb un gran potencial per a la generació d’itineraris culturals, patrimonials, medioambientals, lúdics… La majoria d’aquests dispositius no van ser dissenyats per aprendre, però a ningú se li escapa que tenen un gran potencial per aprendre amb altres persones i per personalitzar els nostres aprenentatges.

Així, augmenten les possibilitats d’aprendre a tothora i des de qualsevol lloc. Aquest fet pot generar una fractura digital entre les persones competents digitalment i les que no tenen una actitud crítica amb l’allau informatiu i els valors del consumisme actual. Davant d’aquesta complexitat hi ha centres educatius que opten per prohibir els mòbils mentre que d’altres engeguen programes d’usos de dispositius mòbils a les aules. En qualsevol cas, com a societat és tot un repte educar per vèncer riscos com la distracció i el ciberbulling, sense deixar de formentar usos crítics, responsables i saludables de les tecnologies. I aprendre també, si escau, a desconnectar.