Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Institut Escola El Viver, és un centre educatiu situat al barri de Can Sant Joan de Montcada i Reixac. L’educació socioemocional forma part del nostre projecte educatiu. Ara més que mai necessitem donar resposta a les noves necessitats educatives que han sorgit arrel el confinament provocat pel Covid-19. L’equip docent de l’IE El Viver està convençut que l’acompanyament emocional als nostres alumnes en aquests moments és clau per poder desenvolupar les seves capacitats individuals, socials, intel·lectuals, culturals i emocionals. Per això, durant aquestes darreres setmanes, tot l’equip docent i l’equip directiu han intensificat l’acompanyament emocional tant del seu alumnat com de les seves famílies.
Aquestes setmanes han estat bastant convulses per tothom. El nou estil de vida forçat pel confinament ha capgirat els nostres hàbits, relacions socials i també, les nostres emocions. El patiment, l’angoixa, la incertesa són sentiments normals i comprensibles en aquesta situació. Els infants i joves no en són pas una excepció i els centres educatius tenen un paper important en el seu acompanyament emocional.
Sovint diem que els infants i adolescents són com petites esponges de coneixement perquè ho tenen tot per descobrir, tanmateix cal recordar que també ho són emocionalment i que són molt més sensibles que els adults als canvis del seu entorn. El canvi de rutines, l’entorn emocional dels familiars, les noves situacions econòmiques i, en els pitjors dels casos, la mort d’un parent poden ser factors de trasbals dels infants i adolescents.
Dins d’aquesta nova realitat, els docents tenim un rol molt important en l’acompanyament emocional dels nostres alumnes. Malauradament, el confinament ha fet que els docents i alumnat ens trobem separats físicament, però, tot i aquesta limitació, la nostra tasca és donar suport i acompanyar els nostres nens i nenes. De moment, aquest acompanyament ha de ser virtual. Una pregunta sobre l’estat d’ànim, un missatge de positivitat, un consell per aquests dies… És a dir, paraules que expressen que, tot i que no ens veiem, seguim aquí.
Una de les activitats realitzades amb l’alumnat de 1r d’ESO ha estat un treball de reflexió i d’identificació de tots aquells sentiments i de totes aquelles emocions que els ha provocat aquesta nova realitat. Després d’aquest treball va sorgir la iniciativa d’expressar i difondre els seus pensaments i missatges a tota la comunitat de l’IE El Viver així com als centres hospitalaris que atenen a malalts de coronavirus. Són missatges plens d’optimisme que reflecteixen un aprenentatge que cap matèria acadèmica els pot ensenyar: Empatia, autoconeixement, control intern de les emocions i de la tensió. El sentiment d’unió i de pertinença al centre és ara més viu que mai. Tot i la distància física que els separa, allò que han après i seguiran aprenent els unirà encara més. Aquest abril, l’alumnat ha encetat la recta final del curs de manera virtual; tot i la distància física, l’escalfor de tot l’equip de l’IE El Viver els acompanya constantment, perquè el benestar emocional, tant de l’alumnat com de famílies és una de les seves màximes prioritats.
A més d’això, hem de ser conscients i estar preparats perquè la tornada a les aules vindrà condicionada per la situació viscuda les darreres setmanes. Escoltar als nostres alumnes serà essencial per poder empatitzar amb tot allò que han viscut durant el confinament i així poder respondre a les seves necessitats. Quan un infant o jove parla, digui el que digui sempre ens vol dir alguna cosa i llegir entre línies és clau per entendre les seves necessitats. Aquest treball d’escolta activa va cosint una confiança que serà clau per a desenvolupar l’autoestima dels nostres alumnes. Per poder escoltar, sovint cal estar en silenci, no només un silenci físic, sinó també un silenci dels nostres propis pensaments, prejudicis, de les nostres idees preestablertes, de la nostra història personal que sempre reflectim inconscientment sobre els altres. Només des del silenci podem arribar realment a escoltar els altres.
Des de la nostra humil i alhora privilegiada posició com a docents volem que els nostres alumnes siguin conscients que, tot i no ser físicament amb ells, el nostre escalf el tenen i el continuaran tenint més que mai. Tots i totes estem aprenent d’aquesta situació i aquests alumnes ja s’han ben merescut un excel·lent.
