Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    Com es construeix una teoria de la conspiració

    Ares Biescas (Verificat)
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Actualitat
    Ni detecció d’alumnat vulnerable ni distribució de matrícula viva, la segregació escolar s’enquista

    Joan Domènechnovembre 17, 20217 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    El Pacte contra la Segregació Escolar, impulsat pel Síndic de Greuges i signat el març de 2019 per un conjunt molt majoritari d’administracions i entitats de la comunitat educativa, no està donant els fruits esperats. I en part això és degut a que les mesures més bàsiques i suposadament fàcils d’implementar no s’estan duent a terme. Així ho constata un informe elaborat per la Fundació Bofill, a partir de les dades consolidades dels municipis de més de 10.000 habitants del curs 2019-2020, l’immediatament posterior a la firma del pacte. Amb tot, segons el seu director, Ismael Palacín, “amb les dades encara no oficials del curs 2020-21 que hem pogut veure es manté la mateixa tònica, i és normal que així sigui perquè el Departament d’Educació encara no ha enviat cap instrucció expressa sobre mesures antisegregació”.

    Així, segons l’informe La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya – 2021, que ha elaborat Maria Segurola, experta en segregació escolar, durant el curs 2019-2020 un total de 6.101 infants de matrícula viva van ser assignats a centres segregats, malgrat que una de les mesures que contenia aquell pacte era que els centres segregats no rebrien alumnes nouvinguts encara que tinguessin places vacants, ja que és un dels principals factors que contribueixen a agreujar la complexitat d’un centre educatiu i per tant a estigmatitzar-lo. Les Comissions de Garanties continuen fent el mateix que feien abans del pacte, malgrat que aquest i el marc normatiu (decret d’admissió, aprovat el febrer de 2021) expliciten que s’ha de fer una distribució equilibrada de l’alumnat.

    Més dades: un de cada tres alumnes de matrícula viva és assignat a un centre segregat (considerat així aquell que té una concentració d’alumnat estranger molt superior a la del seu barri o entorn territorial). A Catalunya hi ha més centres segregats ara que fa cinc anys (de 400 a 420) malgrat que “és pionera en aprovar mesures antisegregació – afirma Palacín–, però no en aplicar-les”. I, si es mira amb perspectiva, resulta que tres de cada quatre centres que entraven en la categoria de segregats fa cinc anys ho continuen sent. Una altra dada: el 91% de municipis amb algun centre segregat té també centres on gairebé no hi ha alumnat vulnerable.

    Infradetecció abans i després de P3

    L’informe es fixa també molt en les polítiques de detecció d’alumnat vulnerable, en especial abans de la seva entrada a P3, ja que és una altra mesura essencial per a la distribució equilibrada de l’alumnat. Així, per exemple, el 48% de les escoles segregades no té cap alumne amb necessitats socioeconòmiques detectat a P3, sinó que es comencen a detectar més endavant. La detecció no ha millorat perquè el sistema només detecta un 7% de l’alumnat amb risc de pobresa, mentre que se sap que la xifra hauria de ser del 30%. Aquesta infradetecció de necessitats socioeconòmiques, segons la Fundació Bofill, deixa 117.884 infants i joves sense els beneficis d’aquesta identificació.

    Amb tot, tampoc aquesta infradetecció és igual a tot arreu. L’informe constata que hi ha serveis territorials on la feina s’està fent prou bé (Catalunya Central, Girona, Lleida), mentre que n’hi ha altres on els indicadors mostren uns nivells de detecció ínfims (Tarragona, Baix Llobregat, Terres de l’Ebre). Val a dir que, amb l’arribada del nou conseller, en pràcticament tots els serveis territorials hi ha hagut canvis de direcció aquest estiu.

    El mateix passa amb els municipis. Dels 123 analitzats n’hi ha una vintena que tenen tots els seus centres educatius equilibrats i, segons apunta Palacín, “altres com Reus o Lleida també estan fent bé la feina, però no són tendència”.

    Cinc mesures urgents

    “De vegades encara sento excuses que la recerca ha demostrat que són mentides: ni la causa de la segregació és que als nens migrants els agrada anar junts; també és fals que sigui el racisme de la societat, ja que les famílies autòctones accepten portar els seus fills a centres que veritablement reflecteixin la diversitat del seu barri; i tampoc és cert que el problema és que tenim barris segregats, perquè d’aquests n’hi ha molt pocs, i la major part de centres segregats estan en barris on hi ha barreja de població”, ha explicat Ismael Palacín en la presentació de l’informe.

    Ismael Palacín i Maria Segurola, en la presentació de l’informe, aquest matí al Palau Macaya | Foto: Fundació Bofill

     

    A la vista de l’informe, la Fundació Bofill considera que “les condicions són òptimes per activar finalment les mesures necessàries, però la manca de lideratge per portar-les endavant o un desplegament feble o tardà de les actuacions suposarà un fracàs com a país, limitarà fortament les oportunitats educatives de l’alumnat desafavorit i ignorarà una oportunitat d’or per protegir els centres complexos”. Aquestes són les “mesures urgents” que s’haurien d’aplicar, d’acord amb el parer de la Fundació Bofill.

    1. Cal que el Departament d’Educació enviï instruccions precises a les Comissions de Garanties per distribuir la matrícula viva en funció de la complexitat i faci seguiment del desplegament d’aquesta mesura. La manca de directrius clares de les Comissions de Garanties d’Admissió, òrgans que gestionen l’escolarització a nivell local, afavoreix que se’n faci una distribució preferent cap als centres segregats. El Departament d’Educació ha de garantir que les Comissions de Garanties assignen la matrícula viva en funció de la complexitat dels centres i de l’alumnat, protegint els centres segregats i prioritzant les assignacions als centres amb menys vulnerabilitat.
    2. Cal que el Departament d’Educació i els Ajuntaments despleguin urgentment els mecanismes per detectar com a alumnat amb necessitats educatives per raó socioeconòmica (NESCD) tot l’alumnat vulnerable i els distribueixin equilibradament de cara a la preinscripció 22/23. Tots els municipis han de disposar un circuit de detecció a partir de creuament de dades interadministratives que garanteixi una detecció àmplia i fiable abans de la propera preinscripció. Aquests mecanismes han de garantir una detecció del 21,3% de l’alumnat (alumnat en risc de pobresa que consta a la memòria econòmica del Decret) i un aprofitament efectiu de la reserva de places per alumnes amb necessitats educatives a tots els centres.
    3. El Departament d’Educació ha d’establir les reserves pressupostàries i els circuits administratius per garantir la gratuïtat total per l’alumnat vulnerable en aquest curs. La distribució equilibrada de l’alumnat només es podrà portar a terme amb garanties si no hi ha barreres econòmiques d’accés a cap dels centres públics i concertats de Catalunya. La memòria econòmica del Decret d’Admissió 11/2021 quantifica els ajuts que els centres educatius han de rebre per fer efectiva aquesta gratuïtat en 48.566.127,60 euros pel curs 21/22. És fonamental que el Departament d’Educació faci les reserves pressupostàries pertinents i estableixi els circuits administratius per garantir que aquest pressupost es fa efectiu.
    4. Cal que el Departament traslladi als Serveis Territorials la urgència de programar una oferta ajustada a les necessitats d’escolarització que no deixi vacants als centres complexos i permeti distribuir equilibradament la matrícula viva. La sobreoferta educativa després de la preinscripció es tradueix en un excés de places vacants que no queden distribuïdes per igual a tots els centres educatius: són els més complexos els que en concentren més i és on va a parar l’alumnat de matrícula viva. El Departament d’Educació ha d’actuar en conseqüència, marcar l’objectiu d’ajustar l’oferta de places al nombre d’alumnes esperats a la preinscripció i establir les mesures necessàries per aconseguir-lo durant la programació del curs 22/23. La reducció de ràtios o el tancament de grups a centres finançats amb fons públics s’ha d’aplicar a tots els municipis que ho necessitin per evitar l’acumulació de vacants als centres segregats amb infrademanda.
    5. La Inspecció educativa ha d’assegurar un acolliment efectiu dels alumnes en tots els centres educatius, independentment de les seves característiques socioeconòmiques, i preveure mecanismes per detectar i sancionar pràctiques discriminatòries amb el pagament de les quotes. Actualment hi ha una bretxa preocupant en la coresponsabilitat entre xarxes de titularitat: la major part de l’alumnat vulnerable es concentra en un grup reduït de centres públics. Per garantir l’accés efectiu de tot l’alumnat a qualsevol centre finançat amb fons públics han d’existir uns mecanismes de control de l’acollida i de sanció pels centres negligents. La Inspecció educativa és qui ha de liderar aquestes actuacions necessàries per assegurar una bona acollida a tot l’alumnat i amonestar els centres no compleixin els seus deures com a centres finançats per fons públics.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Fundació Jaume Bofill segregació escolar
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Pacte contra la segregació escolar a Lleida
    Next Article
    Opinió
    En el dia de la Filosofia, cal més filosofia
    Joan Domènech

    Related Posts

    Actualitat
    La mentoria a secundària com a eina per lluitar contra l’abandonament escolar

    maig 21, 2025

    Opinió
    El perill d’un concert sense perill

    febrer 28, 2025

    Actualitat
    Polèmica davant la proposta d’Educació de començar les classes el 8 de setembre

    febrer 18, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}