Opinió

Nous títols de mestre: unes propostes insatisfactòries

El Ministeri d’Universitats ha posat a informació pública la proposta de requisits a què hauran d’adaptar-se els plans d’estudis dels títols de Mestre d’Educació Infantil i de Mestre d’Educació Primària, en aplicació del que preveu el Reial Decret 822/2021, que regula l’organització dels ensenyaments universitaris i dels procediments per assegurar-ne la qualitat.

La proposta feta pública pel Ministeri d’Universitats ha suscitat un ampli debat entre els sectors implicats i un fort moviment de rebuig, especialment entre els departaments universitaris i associacions professionals de les àrees de coneixement que veurien reduïda (en alguns casos de forma substancial) la seva presència en els nous plans d’estudis. Després de valorar amb atenció la proposta del Ministeri i a la vista dels diversos documents que s’han manifestat al respecte, el Departament d’Educació Lingüística i Literària, i Didàctica de les Ciències Experimentals i de la Matemàtica de la Universitat de Barcelona (ELL-DCEM) expressa el seu posicionament en els termes següents:

1.- El Departament ELL-DCEM manifesta en primer lloc el seu desacord absolut amb la proposta de requisits per a la verificació dels títols de Mestre, tant pel procediment seguit com pel contingut. En relació amb el procediment, s’observa per part del Ministeri d’Universitats –i també per part de la junta directiva de la Conferència de Deganes i Degans d’Educació (CoDE)- una manca absoluta de serietat en la seva actuació, que resulta insultant si es té en compte la rellevància de la funció docent en la formació dels infants i joves així com el seu impacte en el desenvolupament de la societat, i posa de manifest una vegada més el menyspreu amb què es tracten els temes educatius. L’actuació del Ministeri d’Universitats, basant-se pel que sembla en un únic document elaborat sense transparència, sense la implicació de les entitats involucrades, sense tenir en compte els processos de verificació de la qualitat pels quals han passat les titulacions actuals, resulta indignant i inacceptable en una qüestió que serà determinant per a les futures generacions.

2.- Entrant en el contingut de la proposta, diversos són els punts que en justifiquen el rebuig. En primer lloc, no s’aprecia en els requisits per als nous títols una reflexió profunda sobre el model de mestre que necessita la societat actual i futura. En els darrers anys s’han modificat els currículums de les diferents etapes educatives; s’han fet nombroses recerques que posen en evidència les mancances en competències bàsiques de l’alumnat d’educació infantil i primària –especialment en les competències lingüístiques, logicomatemàtiques i científiques–; són nombroses també les contribucions de la recerca i la innovació educativa que incideixen en les modificacions que caldria introduir en els processos d’admissió i formació dels futurs docents… No hi ha en la proposta cap justificació que tingui en compte aquests elements, i hom té més aviat la impressió que es vol tornar al model totalment superat de fa més de trenta anys (així ho fa sospitar, per exemple, la proposta de mencions per al grau de Mestre d’Educació Primària, calcada sobre les especialitats de les diplomatures de Mestre de la LOGSE).

3.- Un segon punt important que s’hi troba a faltar és l’avaluació del model actual de formació de mestres i de la realitat i necessitats de la professió docent. Una modificació tan substancial com la que implicaria la nova proposta, caldria fonamentar-la en una diagnosi completa de la situació actual. A falta d’aquesta diagnosi, el coneixement que ens proporciona la dilatada experiència en formació inicial del professorat, sumada a la reflexió i recerca duta a terme, ens porta a afirmar que el nou model que es configura amb aquesta proposta no és coherent amb l’objectiu de millorar la situació actual, sinó que clarament l’empitjora. D’altra banda, ens preguntem de què han servit els processos de verificació a què hem sotmès els nostres estudis, que han rebut l’aval de les agències d’avaluació de la qualitat del sistema universitari; en funció dels resultats d’aquestes avaluacions, hem aplicat programes d’innovació i millora que no sembla que serveixin de res atenent a la proposta que ens fa el Ministeri d’Universitats.

Ens preguntem de què han servit els processos de verificació a què hem sotmès els nostres estudis, que han rebut l’aval de les agències d’avaluació de la qualitat del sistema universitari

4.- Es detecta en la proposta una manca de coherència entre els nous currículums derivats de la LOMLOE i els continguts formatius que s’estableixen per als futurs mestres d’Educació Infantil i, especialment, d’Educació Primària, amb un predomini injustificat de la formació pedagògica general respecte de la didacticodisciplinar. La incoherència es manifesta de forma clara quan es compara el pes que tenen en els currículums de les diferents etapes educatives les competències en les àrees curriculars (llengua, matemàtiques, ciències, ciències socials, educació visual i plàstica) amb el que s’atorga en la proposta de directrius per als títols de mestre a aquests mateixos àmbits, que queden totalment relegats respecte de les matèries dels àmbits pedagògics i de didàctica general.

5.- Un dels punts més greus de la proposta és l’ínfim grau d’autonomia que es deixa a les universitats per configurar els seus plans d’estudis: 12 o 18 crèdits sobre un total de 240. Malgrat que és comprensible, en uns títols regulats, que es vulguin establir uns criteris al màxim d’homogenis entre totes les universitats, no són admissibles unes restriccions tan elevades. L’adequació dels plans d’estudis als contextos socials dels diferents territoris, al desenvolupament normatiu dels departaments i conselleries de les comunitats autònomes i a les especificitats de cada universitat fa imprescindible un marge de crèdits a determinar per les universitats més ampli. En aquesta qüestió, les directrius de l’any 2007 eren clarament millors i el grau d’autonomia que permetien s’hauria, com a mínim, de mantenir.

6.- La proposta de criteris per als títols de mestre organitza els continguts dels ensenyaments amb una excessiva compartimentació en assignatures concretes, la majoria de 6 crèdits. Igual com reclamem un major grau d’autonomia, es fa indispensable també flexibilitzar l’organització dels continguts en blocs més amplis (per matèries, mòduls o àmbits temàtics, per exemple), que permetin enfocaments interdisciplinaris, agrupacions de continguts que evitin duplicitats indesitjades, plantejaments transversals, etc., en funció dels plans d’innovació i millora de cada universitat. El cas més evident és el de les pràctiques en centres educatius: fixar, com apareix en la proposta, els cursos concrets en què s’han de realitzar les pràctiques i els crèdits de cadascun d’aquests períodes impedeix modalitats de pràctiques que han estat experimentades amb notable èxit en diferents universitats i que exigeixen una distribució temporal i de crèdits diferent de la proposada.

Un dels punts més greus de la proposta és l’ínfim grau d’autonomia que es deixa a les universitats per configurar els seus plans d’estudis

7.- On es fa més evident la manca de reflexió sobre el model de mestre i la manca d’avaluació del model actual és en la proposta de mencions per als graus de Mestre d’Educació Primària. Recuperar el model dels anys 90 del segle passat, fent conviure una menció d’Ed. Primària amb unes altres corresponents a les antigues especialitats (Audició i Llenguatge, Ed. Musical, Ed. Física, Llengua Estrangera i Pedagogia Inclusiva) no té cap raó de ser en la situació actual. La realitat actual exigeix, d’una banda, que tots els mestres, independentment de la menció que cursin, rebin una formació completa perquè puguin exercir com a tutors i mestres generalistes (cosa que no assegura de cap manera la proposta del Ministeri), i, d’una altra, que s’estudiï si són aquestes les mencions que demana l’escola del futur o si calen altres tipus d’intensificacions curriculars en àmbits com el de les tecnologies digitals o el de STEM, entre altres.

8.- Una referència especial cal fer a la situació amb què ens trobarem les universitats situades en comunitats autònomes amb dues llengües oficials. Si per al conjunt de les universitats, la presència de la formació disciplinar i didàctica relacionada amb la llengua i la literatura ja és absolutament insuficient, la situació esdevé molt més greu en les comunitats amb dues llengües oficials. En la proposta del Ministeri d’Universitats, la qüestió es resol indicant que, en aquests casos, de les dues assignatures de l’àmbit lingüisticoliterari, una es faci en una de les llengües i l’altra en l’altra. Des de cap punt de vista és acceptable aquest plantejament. Les universitats que ens trobem en aquestes comunitats necessitem poder aplicar en els nostres plans d’estudis allò a què la realitat sociolingüística i les lleis i reglamentacions de les nostres comunitats autònomes ens obliguen. L’única forma de poder tractar adequadament les matèries relacionades amb les competències lingüístiques és disposar d’un marge de crèdits molt més ampli del que preveu la proposta actual, que ens permeti configurar la formació que els mestres que hauran d’exercir als centres educatius dels nostres territoris necessiten.

L’única forma de poder tractar adequadament les matèries relacionades amb les competències lingüístiques és disposar d’un marge de crèdits molt més ampli del que preveu la proposta actual

9.- Malgrat que es tracti d’un aspecte que no ha de ser determinant en la planificació dels nous plans d’estudis, no es poden passar per alt les implicacions que el canvi tindria en les plantilles de professorat dels departaments afectats. En la memòria d’anàlisi de l’impacte normatiu que acompanya les dues propostes es diu que no tenen cap impacte des del punt de vista econòmic i pressupostari. És fals: si s’apliquessin les directrius proposades pel Ministeri d’Universitats, es generaria un desequilibri important en les plantilles dels departaments que intervenen en la formació de mestres, amb uns costos -tant econòmics com de redistribució de personal i conflictivitat laboral- inassumibles per les universitats. Com hem dit, és un aspecte que no ha de ser decisiu, però que tampoc no es pot menysvalorar i que s’ha de tenir en compte en la justa mesura.

10.- Tot el que hem exposat en els punts anteriors posa en evidència que la proposta s’ha fet sense un estudi rigorós de les implicacions que té la reforma dels títols de mestre i sense haver consultat adequadament ni el Ministeri d’Educació i Formació Professional i les conselleries de les comunitats autònomes -que són les principals entitats ocupadores-, ni els sectors més directament afectats (facultats i departaments universitaris). Que els criteris posats a informació pública no són satisfactoris ho evidencia l’ampli rebuig que han generat, rebuig que es concretarà molt probablement en una allau d’al·legacions. Som conscients de la impossibilitat d’arribar a consensos totals en una qüestió tan complexa com aquesta, amb interessos en molts aspectes contraposats o no coincidents. És per això que cal reclamar l’assumpció, per part del Ministeri d’Universitats, d’una proposta pròpia i fonamentada, que no entri en contradicció amb les orientacions curriculars per als diferents nivells educatius, que es basi en un model de mestre clar, que tingui en compte les aportacions de les investigacions sobre les necessitats formatives dels mestres que requereix la societat actual i futura, i que avaluï adequadament la incidència que els canvis proposats tindrà en les estructures universitàries que els hauran d’aplicar. Els estudis i projectes duts a terme a Catalunya en el marc del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) aporten informacions molt rellevants per orientar aquesta tasca.

11.- En conclusió: en coherència amb els arguments exposats, el Departament d’Educació Lingüística i Literària, i Didàctica de les Ciències Experimentals i de la Matemàtica de la Universitat de Barcelona s’oposa totalment a la proposta, se suma a les nombroses reclamacions plantejades pels departaments universitaris i les associacions professionals de didàctiques específiques, per diverses facultats i també per la mateixa CoDE, i demana al Ministeri d’Universitats que arbitri un procés obert de debat i participació, com a resultat del qual presenti una nova proposta que sigui assumible per les universitats.