Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El II Fòrum Català per l’Orientació pretén ser un fòrum per repensar la tasca d’orientació, una tasca important per a tota la població. Famílies, alumnat, professorat, orientadors i orientadores. Perquè tothom té responsabilitat en l’educació de les generacions joves i l’orientació és una part bàsica dels processos educatius.
Es va celebrar el primer fòrum a Barcelona l’any 2023. S’està duent a terme el segon, descentralitzat, es fan sessions a Lleida, Vic, Girona, Tortosa i Barcelona. Acabarà a la ciutat comtal el proper mes d’octubre.
El fòrum pretén ajudar orientadors, professorat i familiars a millorar la situació de l’alumnat present a les aules del nostre país. La LOGSE ens va portar la figura del psicopedagog als instituts, que ens van rebre amb el sobrenom de paquistanís ( pa qué están aquí?), avui se’ls anomena orientadors però continuen fent la mateixa feina. Una tasca que no quedava concretada, per a mi era millor, la indefinició permetia a cada centre i a cada psicopedagog inventar-la. A mi em va anar molt bé.
El fòrum ha de servir per compartir, per aprendre entre tots i totes, per millorar la tasca que representarà un benefici per a l’alumnat, l’objectiu principal dels que ens dediquem a l’ensenyament i que col·laborem a l’educació de les generacions joves.
Serveix per reflexionar, reafirmar, reconsiderar la nostra feina. Diria que ens toca repensar l’orientació. Una orientació que no sigui sobreprotecció, que animi el professorat a no desconfiar de l’alumnat, que confiï en les possibilitats que tot l’alumnat té i tot, vol dir tot. Aquesta influència ha d’arribar als familiars del noi o noia. Algunes famílies sobretot de les nouvingudes o de les gitanes massa vegades desconfien de les possibilitats d’èxit escolar dels seus fills o filles. Per experiències anteriors o perquè han interioritzat el menysteniment que reben, molt sovint, de les persones i institucions amb qui s’han topat. El professorat ha de tenir-ho molt present, aquí rau una de les tasques importants de l’orientació. Tenir alhora en compte la importància i influència de l’entorn, de la història personal de cada adolescent. Valorar les empremtes que deixen la pobresa, les actituds racistes que pateixen, els habitatges deficients sense calefacció ni refrigeració, sense un espai tranquil on treballar, estudiar, llegir, sense connexió fiable a internet…
Serveix per animar-nos i animar els adults de referència del nostre alumnat a respectar la seva autonomia tant a infants com a adolescents, a deixar-los sols perquè juguin o explorin sense supervisions innecessàries.
Serveix per animar a que escoles i instituts tinguin en compte temes que avui són determinants: les conseqüències del canvi climàtic, la pèrdua dels valors de la humanitat després del genocidi a Gaza, l’individualisme ferotge que promou el sistema capitalista que ens domina, l’oblit de la memòria històrica que ens volen imposar, la defensa dels drets humans, la solidaritat, el necessari decreixement, el feminisme autèntic…
Serveix perquè l’escola arribi a ser un ascensor social, un aspecte que avui dia fracassa atesos els determinismes socials, econòmics i familiars que incideixen. I que malgrat això les actituds del professorat no siguin de desinterès, de por als canvis… que s’impliqui tota la tribu, que dèiem: l’educació és responsabilitat de les generacions adultes vers les joves.
La inclusió que prediquem necessita més recursos, però sobretot necessita canvis d’actitud
Serveix per recordar que la inclusió que prediquem necessita més recursos, però sobretot necessita canvis d’actitud, que la manera com s’utilitzen els recursos no mantinguin d’una altra manera les segregacions. No seria bo atendre separadament alumnat amb determinades necessitats, no seria una manera d’incloure ni d’utilitzar bé els recursos. És més important dotar de suports i recursos els tutors d’aula que augmentar el nombre de professionals que interactua amb l’alumnat, dificultant el necessari vincle que s’ha d’establir amb un adult de referència. Això implica de manera urgent la disminució de les ràtios. Aquesta sí és una mesura o un recurs imprescindible. Grups classe de 15 criatures o adolescents permetrien una tasca orientadora i educadora personalitzada i millorarien els processos d’aprenentatges. Tenir en compte els familiars del nostre alumnat, les seves condicions sociolaborals a l’hora de programar reunions, entrevistes, activitats obertes… No ens podem limitar de manera estricta a l’horari, els responsables de l’alumnat també treballen i, a vegades, tenen dificultats o els és impossible demanar permís a les feines precàries on treballen.
El centre escolar no està aïllat, està immers en l’entorn, en la xarxa associativa del poble o barri, una xarxa que acostuma a ser molt rica. Cal una bona coordinació amb les entitats i serveis propers; vaig poder viure a Horta-Guinardó de Barcelona el funcionament d’INTERXARXES, una coordinació entre ensenyament, sanitat i serveis socials que va funcionar exitosament.
Orientació per adequar-se al sistema, trobar feina, viure tranquil o per lluitar i transformar la realitat? diria que és un dilema bàsic per entendre la tasca orientadora i educadora. La LOGSE, una reforma que no ha tingut l’èxit que mereixia atesa la seva aplicació equivocada, parlava d’ensenyament comprensiu, posant en primer lloc l’atenció a la persona i després els continguts a ensenyar i aprendre. Aquesta línia és important tenir-la en compte. I més avui que les tecnologies digitals dominen els camps de l’aprenentatge i són unes tecnologies que no podem controlar, no estan a l’abat de la majoria de les persones, no són democràtiques. D’aquí la importància de fer-les servir amb esperit crític que eviti fer-nos dependents d’elles per la comoditat que representen.
No només són importants els nivells assolits en els aprenentatges acadèmics, també ho és aconseguir la implicació de l’alumnat a defensar la democràcia i lluitar per una societat més justa, menys desigual. Que no busquin l’èxit individual sinó la justícia social i la solidaritat. Primer les persones, la seva dignitat, de les autòctones i de les nouvingudes, la lluita contra les desigualtats per un futur engrescador. Uns objectius que no són exclusius de la institució escolar; la tasca de mestres i professorat no és suficient, cal la implicació de tots els agents socials, l’escola com dèiem no viu aïllada, i la seva tasca ha de comptar amb la complicitat de la resta de la societat.
I sempre, tocant de peus a terra: estem defensant i lluitant per una escola inclusiva al bell mig d’una societat profundament segregada i segregadora, que fomenta l’individualisme i les desigualtats. Per això ens cal una orientació que ha d’acompanyar al llarg de tota l’escolarització d’infants i adolescents, no només les etapes obligatòries. Al batxillerat i a la formació professional també, així lluitarem de manera eficaç contra l’abandonament escolar prematur que afecta massa adolescents actualment. Una orientació que contempli la inclusió a nivell ampli, dur a terme un ensenyament i unes escoles inclusives i lluitar per la inclusió a nivell social; continuar la senda marcada per les plataformes de docents en pro de l’habitatge i en contra dels desnonaments. Com hem dit, necessitem treballar en xarxa, coordinats, formar equips de professionals que depassin l’àmbit escolar i incideixen en tots els camps on viuen i creixen els nostres alumnes. Els hem de conèixer, saber com són per poder acompanyar-los i orientar-los; el treball en xarxa implica també l’habitual coordinació i complicitat entre tot el claustre i/o els equips docents de nivell, sobretot a secundària.
L’èxit del segon fòrum permetrà avançar vers una societat més solidària, avançar vers el bé comunitari, permetrà avançar vers una escola realment democràtica i compromesa amb els valors de la humanitat, la justícia i la igualtat.
