Actualitat

Un pare pot tenir depressió postpart?

La Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA defineix la depressió postpart com “una depressió entre moderada i intensa en una dona després que hagi donat a llum”. Durant anys, la comunitat científico-mèdica ha discutit els criteris per definir aquest trastorn que pot arribar a afectar el 15% de les dones que donen a llum, i molts han lluitat perquè es reconegui i sigui inclosa en els manuals de diagnòstics. Ara, alguns investigadors consideren que la depressió postpart també pot afectar els homes i tot i que se n’han presentat algunes proves, el debat es manté obert.

Alguns estudis publicats els darrers anys situen el llindar de la depressió postpart entre els homes al voltant del 10%, unes xifres lleugerament inferiors a les de les dones. No obstant això, el tema està lluny de presentar un consens en la comunitat mèdica. “Hi ha estudis que indiquen que es dóna pràcticament al mateix nivell que en les dones, però això és una cosa que a la pràctica clínica no hem arribat a veure”, explica Lluïsa García-Esteve, coordinadora del Programa de Psiquiatria Perinatal i Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Segons aquesta especialista, “està clar que els homes poden patir una depressió, perquè estan passant una etapa de canvi en què han de modificar el seu rol i fins i tot poden patir canvis hormonals, però que això estigui associat al part en si no està gens clar” i conclou que “potser tindria més sentit anomenar-la depressió perinatal”.

També reconeix l’existència d’un debat sobre aquesta qüestió la presidenta de l’Associació Espanyola de Psicologia Perinatal, Jesica Rodríguez, que ha assegurat que “és una cosa bastant discutida”, encara que reconeix que “sí que s’ha vist que hi ha símptomes depressius en homes després del part de la seva parella” i que “són similars als que pateixen les dones, encara que potser no tan forts”.

“La depressió està biològicament lligada al part”

La depressió postpart és un trastorn els símptomes del qual són similars als de la depressió que passa en altres moments a la vida, encara que alguns són específics. “Es distingeix una mica del que serien altres depressions, perquè entren en joc sentiments de minusvalidesa com a mare, un distanciament o una preocupació obsessiva cap al nadó, etc.”, explica Rodríguez.

Hi ha multitud de factors psicosocials que poden contribuir a aquest trastorn, com l’estrès excessiu davant la maternitat, l’angoixa per una suposada falta d’aptitud, la manca de son, trencar les rutines diàries, la manca de suport social o familiar a l’hora d’abordar la cura dels fills, etc. No obstant això, tot i que no hi ha un criteri unànime, diversos estudis assenyalen els factors biològics com els que tenen més pes.

“No sabem exactament la causa que les dones es deprimeixin després del part, però sí que sabem que està molt relacionat amb el fet que el part és una estressor neurohormonal de gran magnitud”, explica García-Esteve. Segons aquesta especialista, “la depressió postpart està biològicament lligada al part, perquè sabem que es produeixen canvis neuropsicològics importantíssims”.

Hi ha canvis hormonals associats a la paternitat

Tot i que els homes també es poden veure afectats per diversos factors psicosocials a l’hora d’afrontar la paternitat, el pes que molts especialistes li donen als factors biològics ha fet que la depressió postpart masculina no sigui considerada per molts d’ells com un trastorn específic.

No obstant això, diversos estudis han assenyalat que la paternitat també pot portar alguns canvis hormonals en els homes que poden afectar el seu estat d’ànim. En aquest sentit, un estudi recent publicat el mes de setembre a la revista Hormones and Behavior afirma que “després del naixement d’un nadó, s’ha observat una disminució dels nivells de testosterona i un augment dels símptomes depressius en els pares” .  

Estudis anteriors ja havien observat que en la majoria dels pares dels nivells de testosterona comencen a disminuir uns mesos abans del part i es mantenen baixos durant diversos mesos després del naixement dels fills. Tot i que no estan gens clars els motius d’aquesta reducció en els nivells de testosterona, molts investigadors relacionen aquest procés amb una major predisposició fisiològica dels pares amb el benestar matern i familiar.

“Hi ha diversos estudis que vénen assenyalant aquestes variacions hormonals en els homes, el que afavoreix una conducta de cura cap als fills”, explica Rodríguez. “Aquesta teoria indica que la testosterona baixa perquè els homes canvien les seves prioritats, però falta molt per investigar encara en aquest camp”, conclou aquesta especialista.

En declaracions a eldiario.es, la principal autora d’aquesta nova investigació sobre la influència de la testosterona, la investigadora del Departament de Psicologia de la Universitat del Sud de Califòrnia, Darby Saxbe, ha reconegut que “ara mateix no sabem quins factors són causals i quins són correlacionals” i que “és probable que la caiguda de testosterona estigui relacionada amb una multitud de factors interrelacionats “.

Canvis hormonals “incomparables”

En qualsevol cas, la majoria dels investigadors coincideix en que el grau de variació hormonal no és comparable entre homes i dones. “Aquests canvis hormonals són incomparables amb els que pateixen les dones en el procés del part”, explica García-Esteve. “Cal tenir en compte que el nivell d’estrògens d’una dona passa d’un valor de 200 a 12.000 durant l’embaràs i després del part cau a valors menopàusics [per sota de 200] en menys de 24 hores”.

Rodríguez assegura que el fet que el part sigui un procés complex i amb molts canvis és pel que “cal tenir una especial cura i atenció sobre les mares”, però que això no implica que “s’hagi de perdre l’atenció sobre els pares”. Tot i això, insisteix que la depressió postpart masculina “és un concepte que encara està en discussió i sobre el qual encara no hi ha un consens clar”.

Saxbe, per la seva banda, reconeix que cal dur a terme més investigacions per arribar a conclusions més sòlides, ja que “s’han realitzat molt pocs estudis sobre la depressió postpart en homes” i assegura que és possible que la salut mental dels pares “hagi estat passada per alt”.

Sobre aquesta possible manca d’atenció a la depressió masculina, García-Esteve recorda que “són les psicopatologies que pateixen les dones les que han estat invisibilitzades durant molt de temps” i que, encara avui, “està costant que la depressió postpart de les dones sigui reconeguda i quedi recollida en els manuals diagnòstics dels trastorns mentals, malgrat tot el temps que es porta investigant sobre això”.

Aquest és un article publicat a Nidos