Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Alex Rodés, una estrella de la dansa als 12 anys

    Emilse González

    La societat civil catalana reivindica la universalització del lleure educatiu a l’estiu

    Ana Basanta

    Una visió subjectiva i parcial de la meva etapa escolar

    Roser Batlle

    El teu cervell és major d’edat?

    Laura Chaparro - Agencia Sinc

    El llegat politicopedagògic de José Mujica: una lliçó d’humanitat, compromís social i pedagogia

    Alejandro Hidalgo Zamorano
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Actualitat
    Un pare pot tenir depressió postpart?

    Teguayco Pintooctubre 31, 20176 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    L'existència d'una depressió postpart masculina genera debat entre els especialistes AURIMAS MIKALAUSKAS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    La Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA defineix la depressió postpart com “una depressió entre moderada i intensa en una dona després que hagi donat a llum”. Durant anys, la comunitat científico-mèdica ha discutit els criteris per definir aquest trastorn que pot arribar a afectar el 15% de les dones que donen a llum, i molts han lluitat perquè es reconegui i sigui inclosa en els manuals de diagnòstics. Ara, alguns investigadors consideren que la depressió postpart també pot afectar els homes i tot i que se n’han presentat algunes proves, el debat es manté obert.

    Alguns estudis publicats els darrers anys situen el llindar de la depressió postpart entre els homes al voltant del 10%, unes xifres lleugerament inferiors a les de les dones. No obstant això, el tema està lluny de presentar un consens en la comunitat mèdica. “Hi ha estudis que indiquen que es dóna pràcticament al mateix nivell que en les dones, però això és una cosa que a la pràctica clínica no hem arribat a veure”, explica Lluïsa García-Esteve, coordinadora del Programa de Psiquiatria Perinatal i Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona.

    Segons aquesta especialista, “està clar que els homes poden patir una depressió, perquè estan passant una etapa de canvi en què han de modificar el seu rol i fins i tot poden patir canvis hormonals, però que això estigui associat al part en si no està gens clar” i conclou que “potser tindria més sentit anomenar-la depressió perinatal”.

    També reconeix l’existència d’un debat sobre aquesta qüestió la presidenta de l’Associació Espanyola de Psicologia Perinatal, Jesica Rodríguez, que ha assegurat que “és una cosa bastant discutida”, encara que reconeix que “sí que s’ha vist que hi ha símptomes depressius en homes després del part de la seva parella” i que “són similars als que pateixen les dones, encara que potser no tan forts”.

    “La depressió està biològicament lligada al part”

    La depressió postpart és un trastorn els símptomes del qual són similars als de la depressió que passa en altres moments a la vida, encara que alguns són específics. “Es distingeix una mica del que serien altres depressions, perquè entren en joc sentiments de minusvalidesa com a mare, un distanciament o una preocupació obsessiva cap al nadó, etc.”, explica Rodríguez.

    Hi ha multitud de factors psicosocials que poden contribuir a aquest trastorn, com l’estrès excessiu davant la maternitat, l’angoixa per una suposada falta d’aptitud, la manca de son, trencar les rutines diàries, la manca de suport social o familiar a l’hora d’abordar la cura dels fills, etc. No obstant això, tot i que no hi ha un criteri unànime, diversos estudis assenyalen els factors biològics com els que tenen més pes.

    “No sabem exactament la causa que les dones es deprimeixin després del part, però sí que sabem que està molt relacionat amb el fet que el part és una estressor neurohormonal de gran magnitud”, explica García-Esteve. Segons aquesta especialista, “la depressió postpart està biològicament lligada al part, perquè sabem que es produeixen canvis neuropsicològics importantíssims”.

    Hi ha canvis hormonals associats a la paternitat

    Tot i que els homes també es poden veure afectats per diversos factors psicosocials a l’hora d’afrontar la paternitat, el pes que molts especialistes li donen als factors biològics ha fet que la depressió postpart masculina no sigui considerada per molts d’ells com un trastorn específic.

    No obstant això, diversos estudis han assenyalat que la paternitat també pot portar alguns canvis hormonals en els homes que poden afectar el seu estat d’ànim. En aquest sentit, un estudi recent publicat el mes de setembre a la revista Hormones and Behavior afirma que “després del naixement d’un nadó, s’ha observat una disminució dels nivells de testosterona i un augment dels símptomes depressius en els pares” .  

    Estudis anteriors ja havien observat que en la majoria dels pares dels nivells de testosterona comencen a disminuir uns mesos abans del part i es mantenen baixos durant diversos mesos després del naixement dels fills. Tot i que no estan gens clars els motius d’aquesta reducció en els nivells de testosterona, molts investigadors relacionen aquest procés amb una major predisposició fisiològica dels pares amb el benestar matern i familiar.

    “Hi ha diversos estudis que vénen assenyalant aquestes variacions hormonals en els homes, el que afavoreix una conducta de cura cap als fills”, explica Rodríguez. “Aquesta teoria indica que la testosterona baixa perquè els homes canvien les seves prioritats, però falta molt per investigar encara en aquest camp”, conclou aquesta especialista.

    En declaracions a eldiario.es, la principal autora d’aquesta nova investigació sobre la influència de la testosterona, la investigadora del Departament de Psicologia de la Universitat del Sud de Califòrnia, Darby Saxbe, ha reconegut que “ara mateix no sabem quins factors són causals i quins són correlacionals” i que “és probable que la caiguda de testosterona estigui relacionada amb una multitud de factors interrelacionats “.

    Canvis hormonals “incomparables”

    En qualsevol cas, la majoria dels investigadors coincideix en que el grau de variació hormonal no és comparable entre homes i dones. “Aquests canvis hormonals són incomparables amb els que pateixen les dones en el procés del part”, explica García-Esteve. “Cal tenir en compte que el nivell d’estrògens d’una dona passa d’un valor de 200 a 12.000 durant l’embaràs i després del part cau a valors menopàusics [per sota de 200] en menys de 24 hores”.

    Rodríguez assegura que el fet que el part sigui un procés complex i amb molts canvis és pel que “cal tenir una especial cura i atenció sobre les mares”, però que això no implica que “s’hagi de perdre l’atenció sobre els pares”. Tot i això, insisteix que la depressió postpart masculina “és un concepte que encara està en discussió i sobre el qual encara no hi ha un consens clar”.

    Saxbe, per la seva banda, reconeix que cal dur a terme més investigacions per arribar a conclusions més sòlides, ja que “s’han realitzat molt pocs estudis sobre la depressió postpart en homes” i assegura que és possible que la salut mental dels pares “hagi estat passada per alt”.

    Sobre aquesta possible manca d’atenció a la depressió masculina, García-Esteve recorda que “són les psicopatologies que pateixen les dones les que han estat invisibilitzades durant molt de temps” i que, encara avui, “està costant que la depressió postpart de les dones sigui reconeguda i quedi recollida en els manuals diagnòstics dels trastorns mentals, malgrat tot el temps que es porta investigant sobre això”.

    Aquest és un article publicat a Nidos

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    criança
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    ‘Trap’ contra l’assetjament escolar
    Next Article La intersecció entre l’educació comunitària, les expressions artístiques i la política: una aposta per la Justícia Global
    Teguayco Pinto

    Related Posts

    Actualitat
    Comença el curs escolar 2024-25 amb 1,6 milions d’alumnes i més de 82.000 docents

    setembre 6, 2024

    Entrevista
    Miquel Àngel Alegre: “Les trajectòries educatives no poden solucionar-se només des de l’escola, calen polítiques educatives en sentit ampli”

    juliol 11, 2024

    Opinió
    El compromís del moviment feminista amb la coeducació: Primera Escola d’Estiu d’USTEC-STEs (IAC)

    juliol 10, 2024
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}