Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és el meu primer any com a docent i el meu primer any com a docent de batxillerat i per tant d’alguna manera sento que s’examinen ells i m’examino jo. I voldria pensar que això amb els anys anirà menguant però crec i em consta que aquests nervis i aquesta pressió la seguiré tenint passin els anys que passin.
Aquest curs els he preparat per història de l’art, la meva assignatura predilecta, i crec que he aconseguit que per molts d’ells també ho sigui, però ara, després d’un curs sencer fent una llista d’obres interminable i ensenyant-los a mirar, a observar, a analitzar, a relacionar i a entendre, s’hauran d’enfrontar a un examen on no poden expressar-se, ni demostrar què han après, ni podran parlar dels manifestos d’avantguardes que hem llegit, ni del debat que hem tingut a classe sobre si l’art contemporani connecta o no amb les classes treballadores, ni tant sols podran explicar les classes i lectures que hem fet sobre dones pintores o sobre estudiar història amb visió de gènere. Però vull pensar que això s’ho emporten per ells, per la vida.
L’examen d’història de l’art és l’últim dia a l’última hora, i encara que a molts durant el curs els ha anat bé i volien preparar-se, per aquestes coses absurdes del sistema cada vegada pondera menys i fa que menys alumnes s’hi presentin. No és just, però poques coses en aquest sistema ho són. Saber que l’Iker, la Míriam o la Manar entraran a la carrera que volen per dècimes i per l’atzar és estrany i injust.
I com a docent de batxillerat em fa qüestionar-me si preparo els meus alumnes per treure una nota concreta en un examen concret d’un dia concret (en plena onada de calor) o si la meva feina és despertar interès, obrir noves finestres, plantejar noves preguntes i acompanyar als meus (perquè ja els sento meus) adolescents en el procés d’aprendre.
Em pregunto si la meva feina és preparar els alumnes per treure una nota concreta en un examen concret d’un dia concret o és despertar interès, obrir noves finestres, plantejar noves preguntes i acompanyar-los en el procés d’aprendre
Malgrat tots els malgrats, sé que els anirà bé, que ho faran bé, que trauran nota i que confio en la seva capacitat d’estar tranquils i encertar responent allò que toca, i no pas allò que han après. I si llegeixen això abans que comencin les PAU, que recordin els meus consells: dormiu bé, hidrateu-vos molt, penseu abans de respondre i sobretot, sobretot, sobretot: un número mai determinarà qui sou ni com estudiants ni com a persones.
I una abraçada i molt força a tots els estudiants de 2n A i 2n B del C.E Jaume Balmes. I a tot el fantàstic equip de docents de postobligatòria que han fet del meu curs la millor de les experiències.
El Diari de l’Educació, 2025