Opinió

Pla pilot de centres híbrids: necessitat real o artificial?

Des del Departament d’Educació ens venen com a una innovació metodològica i pedagògica l’ensenyament híbrid en el qual es combina la presencialitat amb les classes a distància. Des d’un punt de vista històric, hem de dir que de cap de les maneres és nova, ja que fa trenta anys que s’ha fet servir en l’educació a distància, antic INBAD, després ICESC i ara Institut Obert de Catalunya (IOC).

D’entrada, és totalment qüestionable un projecte que falsament es presenta amb la voluntat de tenir “per finalitat promoure l’educació híbrida com a resposta de qualitat i equitat educativa davant d’escenaris canviants i complexos, i en el marc del Pla d’educació digital de Catalunya” [1].

El mes de juny el Departament d’Educació, en les instruccions de la secretaria de polítiques educatives[2], manifestava en el primer criteri que “s’ha d’impulsar una acció educativa de qualitat i equitat. Els centres educatius desenvolupen un important paper compensador de les desigualtats. En aquest sentit, caldrà establir les estratègies educatives generals per a tot alumnat i, en particular, per a l’alumnat més vulnerable que ha patit la desconnexió del sistema educatiu durant la pandèmia”. Això entra en contradicció amb un altre criteri del mateix document, el 12è: “En els ensenyaments postobligatoris, quan no sigui possible garantir la presencialitat de tot l’alumnat del centre, es podran plantejar, de manera excepcional, models híbrids d’aprenentatge. En aquests casos, el percentatge de presencialitat no podrà ser inferior al cinquanta per cent i es podran contemplar diverses opcions: franges horàries reduïdes o dies alterns. En cap cas, la suma del treball presencial i telemàtic no podrà superar la dedicació lectiva dels alumnes ni dels docents establerta normativament”.

Resulta que ara la qualitat educativa es limita a introduir les classes en línia? Existeix un consens entre la comunitat educativa que l’educació ha de ser presencial, ja que l’alumnat està acompanyat emocionalment, treballant en equip i interactuant amb la resta de companys i companyes. Les sessions en línia tenen l’inconvenient de no desenvolupar les competències socials.

Cal no confondre la resposta momentània a la pandèmia a aprofitar la situació per engegar un pla que augmenta la precarietat laboral del professorat, fent-lo doblar les seves sessions lectives i de preparació de les seves classes.

Quin interès ocult hi ha per part del Departament? Un ERO encobert? Segons com es miri pot ser un pla pilot de retallades futures. Retallada d’espais, retallada de presencialitat substituïda per una virtualitat alienada i allunyada.

Pretenen fer-nos creure que empoderaran les famílies de treballadores quan aquestes han de fer extenses jornades laborals? El centre educatiu és un node excel·lent on hi ha un temps lectiu i un no lectiu on es practica esport, es fan activitats a l’aire lliure o en aules o espais tancats, amb la participació d’entitats locals i de la societat civil del seu entorn.

Cal no confondre la resposta momentània a la pandèmia a aprofitar la situació per engegar un pla que augmenta la precarietat laboral del professorat

El Departament d’Educació ha de ser més rigorós: els projectes es poden avaluar des de la ideologia o des del mètode científic. Per avaluar el pla rigorosament, volem dades que el justifiquin. O es tracta d’un experiment esnob? Que ens mostrin els percentatges de suspesos el primer trimestre dels últims tres anys en relació a enguany. Els docents de batxillerat poden fer-ho. Sense dades, és una opinió, una creença, més pròpia de l’Edat Mitjana que del segle XXI. Abans d’engegar aquest pla es disposava de prou dades per veure què passa.

Òbviament, l’objectiu de l’educació és que l’alumnat aprengui, i es mesura amb  indicadors. Els que es faran servir per avaluar aquest pla, han estat pactats prèviament? Estan fonamentats en comparacions amb l’educació presencial al 100%? El fracàs escolar en aquests centres demanava aquest tipus d’actuació? O és per la seva militància en l’escola XXI i no per una necessitat educativa que se’ls ha implementat aquest experiment?

A Catalunya ja tenim l’Institut Obert de Catalunya per cobrir l’ensenyament a distància (estudis postobligatoris i graduat en ESO entre altres), per tant és del tot innecessària aquesta modalitat híbrida, per la qual cosa haurien de revisar el projecte perquè provoca una sobrecàrrega de feina en el professorat i redueix la sociabilitat de l’alumnat, entre altres excel·lències atribuïbles.

Aquest projecte, sense pretendre-ho, ha servit per fer valdre l’educació presencial, tan enyorada i ben valorada per l’alumnat i les famílies en aquest temps de pandèmia.

Els universitaris han manifestat el seu descontentament i la seva plena insatisfacció i  indignació amb les classes en línia o híbrides, com ha publicat la premsa recentment o a inici de curs (El Periódico de Catalunya[3], Diari de Barcelona[4], etc.), malestar extrapolable a les famílies i alumnat.

[1] https://projectes.xtec.cat/transformacioenxarxa/projecte-pilot-deducacio-hibrida/

[2] Departament d’Educació, Secretaria de polítiques educatives INSTRUCCIONS PER AL CURS 2020-2021 DELS CENTRES EDUCATIUS DE CATALUNYA https://drive.google.com/file/d/1Dohh_zym0bwx_2TstB9_PsqeEAVpKlH8/view

[3] https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20210416/universitaris-suspens-classes-online-11650332

[4] https://www.diaridebarcelona.cat/w/universitaris-indignats-classes-en-linia