Opinió

Policia a les escoles?

Avui dia, és molt difícil que una persona de vint anys no hagi tingut contacte amb la policia durant el seu pas per l’educació reglada. Possiblement, el primer cop que això va succeir va ser a través de l’educació viària, així que cal pressuposar que les mestres no coneixen les normes bàsiques de circulació, que l’escola no té pressupost per a comprar uns cons i imprimir alguns senyals de trànsit per a poder fer algun circuit al pati o potser és que la capacitat didàctica de la policia local és molt millor. Aquesta no serà la primera coincidència, una coincidència que no succeïa abans, quan la policia no tenia accés a les escoles. Les forces de seguretat han anat augmentant a poc a poc la freqüència de les visites, la varietat de temes del seu domini i el nombre d’etapes educatives a les quals visitar. Ara ja les podràs veure fent tallers contra l’assetjament escolar, sobre seguretat a internet i a les xarxes socials, per la prevenció en l’ús de les drogues, de la delinqüència juvenil o contra la violència de gènere.

Sí, així és, un cos titllat (i no sense raó) de ser sexista i patriarcal per la seva estructura interna, la seva cultura corporativa i les seves actuacions és l’encarregada d’educar sobre la violència i la igualtat de gènere.

Als cinc anys, una alumna va veure la policia per primera vegada a la seva escola. Als 16, la policia li ha ensenyat que cal ser cíviques i conduir bé o travessar el carrer quan el semàfor estigui en verd per als vianants, que no s’ha de drogar, que no s’ha de maltractar els companys i companyes, que cal anar a classe, que cal anar amb compte a les xarxes socials o que si la seva parella la maltracta l’ha de denunciar.

Es transmet la idea que la policia és un agent educador més, però la policia no té formació pedagògica

Així doncs, psicòlegs, sociòlegs, educadores socials, psicopedagogues o docents queden substituïdes per agents armats. I això pot ser problemàtic per moltíssimes raons. Per exemple perquè d’aquesta manera es normalitza la presència policial, i d’aquí es transmet la idea que la policia és un agent educador més, però la policia no té formació pedagògica. Alhora, el missatge que transmet sempre està basat en un discurs autoritari, que evoca a l’ordre i al control, la disciplina i la seguretat. La seva perspectiva és punitivista (la del càstig a qui se salta les normes) i promou la criminalització i la por en lloc de fomentar la resolució de conflictes pacífics i transformadors o la reflexió i l’anàlisi crítica de les causes estructurals (i no individuals) dels problemes socials.

I per què hi ha tanta presència policial als centres educatius?

Doncs aquesta respon a diverses motivacions i interessos. Es pot entendre com una forma de normalitzar la presència policial en espais civils i educatius, reforçant estructures d’autoritat. Presentar la policia com a agent educador serveix per a contrarestar les crítiques per violència policial, racisme institucional o les actuacions repressives. El blanqueig de la seva imatge és evident, volen desmarcar-se de ser la policia que desnona alumnes de les seves llars per a ser qui protegeix i educa. Vol ser percebuda com una policia de proximitat, que genera confiança, malgrat que pugui ser la que t’identifica per perfilació racial. Pretén reforçar la idea de la importància de les normes i del seu compliment i del paper de les institucions, amb una clara intenció ideològica, per reduir el qüestionament de les estructures de poder i presentar la policia com a única resposta davant de les problemàtiques socials. Davant del conflicte, no cal esforçar-se i treballar en la resolució, el que cal fer és externalitzar-la a través de la policia. No han de ser les persones i els col·lectius les que procurin reduir el conflicte social i treballar per a resoldre’l de manera comunitària, això ja ho fa un cos armat, que té com a legítima l’ús de la violència.

La presència policial als centres educatius segueix uns objectius ben definits, que s’emmarquen dins de la promoció del securitarisme

Però és important tenir en compte que el currículum educatiu promou explícitament el desenvolupament del pensament crític de l’alumnat per tal que sigui capaç d’analitzar les problemàtiques socials i proposar-ne millores, perquè pugui contribuir a la construcció d’un present i un futur més just i inclusiu. I, és aquest un objectiu compartit amb la policia?

Des del meu punt de vista, rotundament no. La policia no vol millorar les coses, no lluita per aconseguir un món millor. Està ideada perquè res no canviï, és a dir, que els poderosos ho continuïn sent. La policia està creada per a defensar l’statu quo, un sistema que es basa en l’explotació i la injustícia (el sistema capitalista). La policia no vol cuidar la gent, vol que se segueixi les normes, que es compleixi la llei, que no es delinqueixi. La policia no vol aconseguir un món millor, vol que aquest no canviï. I per aconseguir això ha de reprimir i anul·lar qualsevol proposta de canvi, a qualsevol preu, sense qüestionar-se res. Aquesta és la seva feina. I això no és gens educatiu penso.

Per concloure, el debat sobre la presència policial a les escoles no és només educatiu, sinó també polític i social. La presència policial als centres educatius segueix uns objectius ben definits, que s’emmarquen dins de la promoció del securitarisme. El securitarisme és una ideologia que prioritza la seguretat individual per sobre d’altres drets i llibertats, i que s’aconsegueix mitjançant l’augment del control, la vigilància i la repressió. Es basa en la percepció que l’ordre i la protecció són valors fonamentals, justificant mesures restrictives i, fins i tot, autoritàries. Per tant, el paper educatiu hauria de recaure principalment en el professorat (i en altres professionals de l’educació), que són les que tenen una formació pedagògica i que haurien de tenir una perspectiva crítica.