Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un espia amb passamuntanyes que sorteja una sèrie d’obstacles fins a arribar a un munt de caixes tancades, mentre que algú es pregunta “estan els nostres secrets ben protegits?”. O una nena que, al peu d’una tenda de campanya, escriu un diari tot recordant l’època en que residia en una casa, “quan tot estava al seu lloc”.
Aquestes són les imatges que els alumnes del CEIP Seat de Barcelona van triar per a explicar, en càpsules de vídeo de tres minuts, els drets al Secret i a la Panxa Contenta. Més coneguts com el dret a la Intimitat i a l’Habitatge Digne, recollits a la Convenció sobre els Drets dels Infants.
Aquesta classe, de sisè de primària, pertany a una de les 9 escoles de Barcelona que ha participat al projecte, impulsat per Unicef, per a realitzar 16 càpsules audiovisuals per a explicar els Drets dels Infants des de la perspectiva dels seus protagonistes: els nens.
Aquesta iniciativa parteix d’una idea que va néixer ja fa anys, el Joc del Memory dels Drets dels Infants, basat en 16 cartes; “cadascuna d’elles representa un o més drets, de manera més simpàtica, i amb il·lustracions que representen metàfores. Com el del Dret a l’Educació, que és anomenat el Dret a les Ales, per l’empoderament que representa”, explica Maria Mur, responsable d’Educació i Cooperació a Unicef Catalunya.
Aquest joc va néixer en el marc del projecte de l’Escola amb Drets d’Unicef, que involucra tant a professorat i alumnes com a famílies, en una dinàmica de dos anys en els que es forma el personal docent i es fa partícips a infants i pares d’una sèrie d’activitats que “pretenen fer conèixer els Drets dels Infants, comprendre el què volen dir. No es tracta d’assignatures que es treballen a classe, sinó que s’interioritzen els coneixements de maneres dinàmiques per a aplicar-los en el dia a dia”, assegura Mur.
Aquest projecte acostuma a aplicar-se durant els dos últims anys de la primària, durant els quals s’identifiquen els reptes comuns de totes les escoles que hi participen per a, després fer un pla d’acció conjunt que ajudarà a detectar i solucionar els conflictes. “El més interessant d’aquest projecte és que tant famílies com nens són conscients que tenen uns drets reconeguts, i el que és més important: han acabat detectant aquells que no se’ls compleixen i reivindicant-los”, explica Ingrid Isidro, mestra de l’escola Seat.
L’any 2015, Isidro, juntament amb la seva classe de cinquè de primària, va començar el projecte de l’Escola amb Drets i, de la mà de talleristes especialitzats en audiovisual, van treballar les 16 cartes del Memory per a triar els dos Drets dels Infants que explicarien en les càpsules audiovisuals.
“Vam decidir participar del projecte perquè veiem que les tutories tenien mancances per a resoldre conflictes i aquestes dinàmiques, en les que els infants esdevenien protagonistes, no simples actors passius, els va emocionar moltíssim i va acabar influint a l’aula més del que pensàvem”, recorda Isidro. Les tarjetes del Memory van acabar fent-se servir a les sessions de mediacions, que acabaven esdevenint eines a través de les quals els nens i nenes podien expressar-se millor i buscar estratègies per a resoldre les vulneracions dels seus drets, que s’havien convertit en “inamovibles”. “Es va començar a veure cada dia en coses tan simples com respectar el torn de paraula, aixecant la mà, per a no vulnurant una sessió en la que es parlava del dret a la Igualtat explicà que el seu germà la burxava i el deixava perquè es pensava que tenia dret a fer-ho. “Però ara veig que tots dos som iguals i li diré que no em pot fer aquestes bromes”erar el ‘Dret del Micro’”.
Tant Isidro com .Mur, després de l’experiència d’aquest projecte, destaquen que el més perillós quan es tracta de Drets dels Infants és el desconeixement, “no es poden defensar Drets que no saps que tens”, assegura Mur. Així, el projecte els ha fet esdevenir més conscients i, sobretot més crítics. “Quan tractem la crisi de refugiats, per exemple, veuen que ells tenen casi tots els seus drets intactes, mentre que hi ha infants que casi no en tenen cap”, afegeix Isidro.
“Hem de fer partícips els nens en tot allò que els envolta, encara que pensem que són coses d’adults, perquè només així podrem erigir persones responsables i crítiques”, opina Mur i explica la història d’una nena participant del programa. Ella, d
