Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un total de 77.840 alumnes en risc de pobresa no reben cap beca a secundària, una dada que està relacionada amb l’abandonament prematur dels estudis, situat a Catalunya en el 14%, molt lluny de l’objectiu europeu del 9%.
Així ho indica un informe de la Fundació Bofill sobre la necessitat de les beques a secundària que destaca que els joves amb menys recursos que abandonen es estudis suposen un 20%, mentre que en el cas de les rendes més altes és d’un 4%.
Segons dades del 2020, el 61% de l’alumnat de 19 anys que havia deixat els estudis ho havia fet principalment en acabar 4rt d’ESO, per la qual cosa la transició cap als ensenyaments postobligatoris suposa un moment crític per a l’abandonament prematur.
L’informe de beques d’estudi afirma que, a Catalunya, és una política “molt residual”: El curs 2020-2021, la despesa en beques a l’educació obligatòria i secundària postobligatòria representava un 3,4% del total de la despesa pública en educació, percentatge que ens situa a la cua dels països europeus.
En el conjunt dels estudis no universitaris, el percentatge d’alumnat becat és del 16,9%, per sota de la mitjana espanyola (23,4%) i molt inferior al percentatge d’infants i joves en risc de pobresa (un 31,7% el 2022).
Més de 106.000 estudiants en risc de pobresa
L’any 2022 hi havia 106.161 alumnes entre 3r d’ESO i 2n de secundària postobligatòria en risc de pobresa i només 28.324 disposaven d’una beca de suport a l’estudi (beca MEFP). A més, la beca del Ministeri d’Educació i FP només atorga 1.500 euros a l’any.
Hi ha diversos motius pels quals els joves no accedeixen a beques, com ara desconeixement d’aquest ajut o complexitat burocràtica. Com a prova, l’any 2021 menys del 6% de persones pobres a Catalunya va accedir a l’Ingrés Mínim Vital.
Una de les crítiques de l’informe radica en que “Catalunya no disposa d’un model propi de beca a la postobligatòria. No gestiona l’aportació que fa el Ministeri, ni n’incrementa la partida ni l’ajusta als llindars de pobresa propis”.
El Govern espanyol va incrementar un 20% la partida de beques el 2023 i és previst que transfereixi a la Generalitat el seu programa de beques a la postobligatòria. Per a la Bofill, el Govern català i el Departament d’Educació han d’articular un programa de beques sòlid i ben dotat a secundària, que posi el focus en l’alumnat amb menys recursos, que és el que té més risc d’abandonament prematur.
Beques per a l’equitat
Per aquest motiu, la Fundació Bofill ha presentat una proposta de model de beca de continuïtat, anomenada Beca + Secundària, amb l’objectiu de reduir l’abandonament i oferir oportunitats a l’alumnat més vulnerable entre 3r d’ESO i 2n de la postobligatòria.
Argumenta que els llindars de les beques del MEFP a nivell estatal penalitzen les famílies vulnerables de Catalunya. Per això, els ajuts econòmics de la Beca + Secundària es modulen segons tres llindars de renda, amb referència a la distribució de rendes catalana. Al mateix temps, duu associada un increment d’hores d’orientació a l’alumnat i les seves famílies i preveu un procediment desburocratitzat i de renovació automàtica.
L’objectiu és que l’any 2030 tot l’alumnat de 3r d’ESO a 2n de postobligatòria en risc de pobresa o en situació de privació material severa estiguin coberts. Actualment, es tracta d’un 29,5% del total d’estudiants. Això costaria 455,6 milions d’euros, un import que equival al 5,6% de la despesa pública en ensenyaments no universitaris.
Escenaris possibles
L’estudi planteja diferents escenaris d’implementació i dues propostes intermèdies per als propers quatre anys, seguint criteris de viabilitat tècnica i pressupostària. Remarca la necessitat que l’accés al programa Beca + Secundària sigui àgil i simple, per combatre les barreres informatives i burocràtiques.
Una primera proposta se centra en reduir els imports de la beca i prioritzar 56.110 alumnes en risc de pobresa, la qual cosa significaria que la despesa educativa sobre el Producte Interior Brut (PIB) passaria del 4,21% al 4,29%.
La segona proposta també redueix els imports i afegeix, a més dels alumnes de postobligatoris i PFI, els que cursen 3r i 4t d’ESO, de manera que la xifra ascendiria a 106.161 alumnes i la despesa educativa augmentaria fins al 4,33%. Tot i això, Catalunya se situaria per sota de la mitjana espanyola i europea.
Orientació
“Una política compromesa amb l’equitat i la qualitat del conjunt del sistema educatiu ha de poder combatre aquesta bretxa d’oportunitats entre famílies riques i pobres, i el millor instrument de què disposa per fer-ho és per mitjà d’un autèntic sistema de beques a l’estudi”, resumeix l’informe.
A més de l’ajuda econòmica, “és necessari acompanyar el jovent en la transició més crítica de la trajectòria educativa: el pas de l’ensenyament obligatori al postobligatori. Una bona política d’orientació és determinant per a la continuïtat educativa i els resultats acadèmics però també per a la seguretat en un mateix, les expectatives de futur i la salut emocional, especialment per aquell alumnat de famílies amb menor nivell educatiu i cultural”.
La Beca + Secundària vol frenar la desigualtat de capital educatiu i cultural que es fa evident en la diferència en les taxes d’abandonament escolar prematur en funció del nivell d’estudis de les famílies.
El Diari de l’Educació, 2025
1 comentari
Em sembla prou bones aquestes propostes, però caldria també actuar amb les beques menjadors per secundària, quasi eliminades per l’alumnat de secundària dels instituts públics.
Alumnat que la rep fins a 6è de primària i deixa de percebre quan passa a secundària, deguda a l’eliminació dels menjadors i cantines als instituts.