Opinió

Punt i a part en el Primer Congrés d’Educació Pública

La situació excepcional que hem viscut des del mes de març del 2020 ens porten a aturar i deixar en pausa la feina que vàrem començar el 5 d’octubre de 2019 al TNC, moment  d’inauguració del Congrés.

Des del 5 d’octubre fins a finals de febrer es van realitzar una seixantena de debats sobre els temes següents i va quedar pendent el debat del cinquè bloc.

• Currículum, organització i avaluació. Pràctiques educatives.
• Formació inicial i formació permanent
• Inclusió i equitat.
• Innovació, transformació i emancipació: Xarxes
• Model d’educació pública

També  vàrem acostar-nos a les realitats dels diferents territoris. Els debats es van realitzar a: Lleida, La Pobla de Segur, Tàrrega, Tremp, Gandesa, Corbera d’Ebre, Reus, ZER Alt Camp, ZER Pla de l’Estany, Girona, Olot, Figueres, Ripoll, Cubelles, Vilafranca del Penedès, Santa Eulàlia de Riuprimer, Solsona, Sant Pere de Torelló, Igualada, Terrassa, Rubí, Cardedeu, Montgat, Mollet, Mataró, Hospitalet de Llobregat i Barcelona (Eixample, Les Corts, Sarrià, Sants, Gràcia, Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu).

Per unificar pensaments i debats es van elaborar unes conclusions que recollien les idees principal i que es poden trobar a la web del Congrés. Totes les escoles adherides al Congrés i qualsevol persona interessada en llegir-les hi té accés.

Aquesta publicació posa final a la primera fase del Congrés, esperant  que quan les circumstàncies ho permetin es pugui reprendre novament.

El col·lectiu de persones, representants de centres educatius, que hem estat al grup promotor hem cregut convenient donar a conèixer les reflexions a les que hem arribat en aquests moments després de recollir tota la documentació dels debats.

Primerament, considerem que el Congrés d’Educació Pública segueix tenint més sentit que mai, fonamentalment, per tres raons:

• Davant dels canvis i les situacions de crisi que hem viscut, vivim i que podem viure en el futur, és necessari reflexionar i tornar a pensar, una vegada més en comú, el model d’educació pública que necessitem com a societat.
• Continua sent essencial que es pugui sentir la veu  de l’educació pública i que representi els diferents punts del territori, les diferents etapes educatives i les seves comunitats.
• És imprescindible definir el paper que l’educació pública ha de jugar com a motor del sistema educatiu del nostre país i acordar les condicions necessàries per a què sigui possible.

Des dels inicis hem proposat i mantingut la importància que els debats del Congrés es facin per incitativa dels propis centres educatius i les seves comunitats. Aglutinant també altres sectors i entitats que puguin estar interessats. El protagonisme dels centres educatius ha de ser un element clau de la seva continuïtat.

En els debats s’ha fet servir una gran diversitat de metodologies. Això ha enriquit el model  i ha facilitat la circulació de la paraula i les idees diferents buscant el consens a l’entorn dels punts que ens apropen.

Les reflexions que s’han dut a terme en els diferents debats territorials de ben segur que són complementàries a altres veus i reflexions. Pensem que les diferents administracions, els moviments de renovació pedagògica, les organitzacions sindicals, les associacions i federacions de famílies i altres entitats que defensen el model d’educació pública també poden fer aportacions en aquest sentit. Des del Congrés estarem sempre disposats a treballar conjuntament amb tots ells amb la intenció de millorar l’educació pública del nostre país.

Som conscients que cal la continuïtat dels debats per poder-hi aprofundir. Necessitem compartir els principis de l’educació pública, dissenyar i promoure les accions que ho impulsin i definir i reclamar les condicions que ho facilitin. Una continuïtat que permeti un moviment més, un pas endavant, per aconseguir fites més concretes i reals.

La feina no està acabada, tot just l’hem iniciada. Quan les circumstàncies siguin favorables hi tornarem i el Primer Congrés el donarem per finalitzat només quan els centres convocants ho decideixin

Donem molt valor a la participació qualitativa que han tingut aquests debats, però som conscients que, malgrat el gran número d’escoles i la diversitat de zones implicades, la participació no ha estat de tota la comunitat educativa. La idea de poder escoltar-nos a tots i totes és molt enriquidora, però sabem que els debats els hem fet majoritàriament docents i que la participació de les famílies i dels alumnes i altres agents educatius ha estat minoritària. Principalment la relació amb les famílies fa que s’enriqueixi el debat i s’impliquin en la construcció del model d’escola pública. Si les famílies veuen aquesta necessitat, també facilitem que els infants i adolescents puguin participar i enforteixen el debat. Per tant, aquest, ha de ser un repte a tenir present quan engeguem de nou.

L’escola la construïm tots i totes, ens cal una participació conjunta.

A nivell professional s’han viscut els debats com a molt enriquidors perquè han estat compartits amb professionals de les diferents etapes, una mirada transversal. Són molts els punts que ens uneixen, caldrà continuar vetllant per aquesta organització, sent conscients de no descuidar les situacions específiques de cada etapa.

En resum, tot aquest bagatge no es pot perdre. El Grup Promotor del Primer Congrés d’Educació Pública és conscient que la feina no està acabada, sinó que, entre totes i tots, tot just l’hem iniciada. Tossuts, sabem que quan les circumstàncies siguin favorables hi tornarem i que el Primer Congrés el donarem per finalitzat només quan els centres convocants ho decideixin.

Cal conservar els propòsits inicials i reprendre’ls quan la situació ho permeti. També cal trobar noves fórmules per facilitar i motivar la participació de més docents, famílies, infants i joves. Ara, els professionals de les escoles bressols, les escoles de primària i els instituts esteu acompanyant als nens i les nenes, nois i noies en aquests moments incerts amb força i donant resposta al compromís i implicació del projecte de cada centre. Considerem, doncs, que és necessària una pausa per poder-hi tornar amb forces renovades. Us emplacem a seguir en contacte a través de la pàgina web, a fer difusió de la feina feta i a tornar-nos a trobar presencialment, quan sigui possible.