Opinió

Quan el teu fill adolescent et recomana ‘Sex Education’

Una tarda d’aquest hivern el meu fill adolescent em va recomanar veure Sex Education. La primera reacció va ser pensar que com volia que m’agradés una sèrie del seu interès quan estem en moments molt diferents i poques vegades coincidim amb els gustos. Però la proposta ja m’havia calat i, sigui per curiositat de saber de què anava la sèrie o, probablement, per conèixer una mica millor a aquesta personeta que tan poc es comunica últimament, reconec que vaig acabar devorant la sèrie.

La veritat és que agraeixo la proposta. És una sèrie anglesa situada en un institut amb el seu ventall de personatges variats que capítol a capítol va tractant moltes de les qüestions que envolten als nois d’aquestes edats, qüestions com les pors, l’acceptació, l’homosexualitat, el travestisme, la masturbació, l’assetjament sexual, el feminisme, l’avortament, les malalties sexuals, el bullying i algunes altres.

Alguns pensaran que és una sèrie més d’adolescents en un institut, i d’alguna manera així és; els que hem treballat en aquests centres de secundària reconeixem com a reals molts dels clixés típics d’aquestes sèries (les tribus urbanes, els friquis, el noi i la noia populars…), tots els hem vist. Però no és això, evidentment, el que fa interessant Sex Education. No és una sèrie més. El gran mèrit d’aquesta sèrie progressista és la capacitat que té de parlar de la sexualitat des de la responsabilitat.

Un argument original

Sex Education està entre les tendències de Netflix, és una sèrie molt ben acollida per la seva frescor, originalitat, diversió i atreviment. El seu èxit radica en la naturalitat amb la qual enfila vuit capítols en cadascuna de les dues temporades, tractant bàsicament el tema de la sexualitat.

El protagonista, Otis, és fill d’una terapeuta sexual i, malgrat la seva innocència i de vegades manca d’habilitats socials, és empès per una altra de les protagonistes, l’extravertida i madura Meave, a exercir com a conseller sexual a l’institut de Moordale. L’institut està ple d’adolescents en el seu despertar sexual; nois i noies amb pors, descobrint els seus nous cossos, obsessionats per la pèrdua de la virginitat, desconeixent les MTS, buscant la seva orientació sexual… Capítol a capítol, Otis va aconsellant a cadascun dels alumnes que decideix recórrer a la seva ajuda. Però d’on treu la informació per poder aconsellar? De vegades del que escolta de les consultes de la seva mare i altres vegades del seu propi coneixement.

També es van desenvolupant les relacions entre els alumnes del centre, relacions d’amistat, d’enamorament, de competició o fins de bullying. I quan no estan en el centre educatiu van succeint també situacions casolanes on es veuen diferents tipus de vincles entre pares i fills, alguns marcats per la comprensió i altres, sobretot, per la incomprensió.

Sense ànim de fer spoiler, cal destacar especialment l’últim capítol, veritablement impactant.

Un repartiment diversificat

En primer lloc és destacable els diferents tipus de famílies que podem trobar en la trama: família tradicional, homosexual, desestructurada, monoparental, nombrosa… Reflectint així la realitat que podem trobar en qualsevol institut.

En segon lloc, i com passa en la majoria de sèries ambientades en un institut, Sex Education reuneix una gran varietat de personatges: la noia o noi popular, les bandes o tribus urbanes, els friquis, el malote, l’assetjat… Podríem dir que estan bastant ben representats els diferents tipus d’alumnes que veiem en els instituts, però potser el que és més difícil de trobar en la realitat dels centres són les combinacions o tipus de relacions que aquí trobem, de vegades poc creïbles. Malgrat això el producte no perd gens d’interès.

Un reconeixement a la tasca educativa

El valor màxim d’aquesta sèrie és el valor educatiu que acaba tenint gràcies a la manera natural i respectuosa amb la qual tracta temes encara tabús per a gran part de la societat. Veure aquests capítols és passar una bona estona entre riures, però també és informació i ens fa reflexionar sobre temes dels quals no parlem fàcilment. I més en un cas com el nostre, quan en un mateix període de temps l’està veient un adolescent i una mare, cadascú pel seu costat.

Permet, de tant en tant, entaular alguna conversa, o comentar simplement alguna situació que sense el precursor de la sèrie potser mai s’hauria comentat. Qualsevol sèrie, pel·lícula o llibre que afavoreixi la comunicació entre pares i fills per parlar sobre la sexualitat es mereix un gran reconeixement, sobretot per part dels que sabem el difícil que de vegades és poder parlar tranquil·lament amb els adolescents.

Una proposició per Laurie Nunn

Probablement ja tindrà pensat el guió per a la tercera temporada. O per la quarta. Malgrat això, i aprofitant l’oportunitat, voldria proposar alguna idea. La sèrie està ambientada i va sobre joves, però inevitablement és visionada no sols per centenars de milers de joves sinó que també ha estat molt ben acollida per centenars de milers d’adults. Sense voler canviar en cap moment el seu rumb, proposo el següent:

Què tal si els professors de l’institut reben un curs d’educació sexual, però no sols de la salut sexual (anatomia, anticonceptius i malalties), que són els cursos que a poc a poc es van incorporant, sinó un curs molt més ampli en el qual s’expliquin la diversitat d’orientacions sexuals, tipus de relacions, etc.?

O, per exemple, igual que hi ha una mare terapeuta sexual que es cuida de resoldre els conflictes dels seus clients, podria haver-hi un altre familiar que parlés més de la sexualitat conscient, més tranquil·la, més amorosa, que ajudés a entendre el gran valor de la sexualitat.

Reflexió final

Amb sèries com aquesta sí que podem començar a allunyar-nos de la violència sexual, de les agressions i de la intolerància encara tan presents en la nostra societat. Diàriament les notícies ens recorden que és una de les principals preocupacions de la societat actual, per la qual cosa és obligació dels educadors i de la societat en general canviar aquestes actituds tan greus.

Sabem la influència que té la petita pantalla sobre la societat en aquests moments, i especialment sobre els adolescents. Aprofitem bé aquest valuós recurs, recordem la seva funció educativa. Necessitem més sèries com Sex Education: divertides, atrevides, actuals, i respectuoses; i menys reality shows on impera el masclisme, l’insult i la mala educació.