Opinió

Quatre coses essencials

Som pare de família nombrosa de dos fills de 6 anys i una filla de 9. A més a més som mestre de primària. Per tant, aquestes setmanes bàsicament la meva feina ha consistit a estar pendent del benestar dels infants. Dels meus de manera presencial i dels tutoritzats de manera virtual. Durant els darrers catorze dies he pogut comprovar com en moments excepcionals com els que vivim les persones ens aferram a les coses essencials. Però quines són aquestes coses? Què és tot allò essencial que han necessitat els infants de què en som responsable? Dels tres que he vist néixer i dels 24 que vaig conèixer el setembre? Després de dues setmanes intenses d’observació se m’acudeixen algunes idees.

En primer lloc, i molt per damunt la llista de prioritats, la relació. Després d’estar totes les hores del dia amb ells s’ha fet evident que els infants han necessitat sentir-se segurs i protegits pels adults. Proposar un nou horari i repensar algunes normes i límits ha sigut bàsic! També han necessitat sentir-se acompanyats i escoltats. Sentir que podien comptar amb nosaltres per respondre les seves preguntes i inquietuds i sentir-se acompanyats d’altres infants, dels germans, dels veïns del balcó del davant o dels companys de classe a l’altre costat de la pantalla. I així com els de casa han necessitat sentir el nostre escalf físic, l’alumnat el nostre escalf virtual. Sentir que, malgrat la distància, penses i comptes amb ell. En una enquesta que vaig passar a les famílies per valorar les tasques que els hi anava enviant el que van valorar més positivament varen ser els vídeos on em podien veure amb cara de son i despentinat però on els donava ànims i coratge.

En segon lloc, he pogut observar que necessiten mantenir-se ocupats. I amb què han estat més ocupats? Jugant! Deixeu que vagin al seu ritme i observeu. Els de casa han jugat a parxís, a scrabble, a cartes, a jocs de construcció, a pares i mares, a comprar i vendre, han lluitat com a lleonets… I han explorat l’entorn! Els de casa han posat nom a tots els caragols del corral! I això m’explica una alumna meva a través d’un correu electrònic: “¡Me aburro! ¡Pero en casa hacemos muchas cosas! Jugamos, hablo con la vecina, por las noches aplaudimos…”

En tercer lloc l’expressió artística. Aquests dies les famílies hem pogut comprovar com quatre folis blancs i uns retoladors o dos pinzells i unes aquarel·les mantenen les feres lluny del caos! Hem vist que els infants necessiten canalitzar tot allò que viuen, pensen i senten a través de les mans, dibuixant, pintant, retallant o aferrant. Hi ha una idea interessant que volta aquests dies per xarxes i que diu alguna cosa així com: tothom preocupat perquè arribin els deures per mantenir-los ocupats i el que ens ha salvat a les famílies són les manualitats! Touché! Jo aquí hi afegiria la música. A casa n’hem escoltat, hem cantat, hem tingut temps per practicar molt més amb els instruments i hem ballat! L’única foto, per exemple, que he rebut d’una alumna meva hi surt ella tocant el violí amb el seu germà assegut al piano. O només basta veure els vídeos més emocionants que corren per les xarxes i on surten infants! No n’he vist cap on apareguin fent una comprensió lectora o repassin les taules de multiplicar. En la majoria pinten, canten, toquen o ballen!

I en quart lloc moltes famílies hem tingut l’oportunitat de veure de quina manera els infants necessiten el moviment! Tancats a casa reboten! Necessiten moure’s, córrer, xutar, arrossegar-se, botar… A casa hem corregut escales amunt i avall, hem fet sessions d’aeròbic, hem ballat i fins i tot ens vam fabricar una bicicleta estàtica! Això és un altre tema, però és sorprenent com les limitacions aguditzen l’enginy!

Moltes famílies, doncs, hem necessitat pocs dies per comprovar que els infants necessiten relaxació, joc, expressió artística i moviment.

Anem a veure ara quantes hores de tot això els oferirà l’escola quan acabi el confinament. No fa falta calculadora. De moviment, dues hores d’educació física setmanal. D’expressió artística, una hora de música i una de plàstica. I de joc lliure i voluntari mitja hora diària de pati. Pel que fa a valorar la importància d’enfortir les relacions i vetllar per la convivència ja és més difícil de comptabilitzar i com a mestre us puc dir que es treballi més o menys depèn molt de la persona que hi ha entre la pissarra i l’alumnat. Resulta, doncs, que si comptem les quatre hores de les maries més les dues hores i mitja de pati, els nostres infants es passen 6 hores i mitja de 25 cobrint les seves necessitats educatives més bàsiques. L’escola encara ofereix només una quarta part del temps a les coses essencials. Les altres tres quartes parts ja les coneixeu! Bàsicament seure i fer el que vàreu fer vosaltres quan éreu a primària!

No serà que en general tenim una escola que vetlla molt poc per les necessitats reals del nostre alumnat? Durant aquests dies se’ns ha fet molt evident el que necessiten i el que els hem d’oferir perquè creixin sans i forts. No hauríem, doncs, de canviar perquè tot allò que creiem que han d’aprendre (escriure, llegir, les operacions bàsiques i fins i tot els minerals, si molt m’apures!) ho aprenguin a través del moviment, l’expressió artística, el joc i les relacions sanes i fortes? No aprendrien més i millor? I no serien més feliços?