Entrevista

Rosalina Alcalde: “Podem abaixar la taxa d’abandonament escolar”

Amb l’objectiu de visibilitzar la gravetat de l’Abandonament Escolar Prematur (AEP), però també d’explicar que és possible revertir la situació, la Plataforma Zero Abandonament, liderada per la Fundació Bofill, ha impulsat la Setmana Zero Abandonament Escolar. Des del dilluns 20 d’octubre, hi haurà més de 100 activitats arreu de Catalunya que compten amb la col·laboració de més de 60 entitats i ajuntaments. Entrevistem Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma, per parlar sobre per què cada any milers de nois i noies deixen els estudis i quines accions es poden dur a terme.

Més de 97.000 joves d’entre 18 i 24 anys abandonen els estudis prematurament a Catalunya sense tenir més titulació més enllà de l’ESO. Com es pot explicar que això equival a reduir oportunitats laborals, econòmiques i vitals?

El 13,7% de joves de Catalunya estaria en aquesta situació, però aquesta xifra és una aproximació a la realitat. Tenim un problema a l’hora de mesurar bé aquest fenomen perquè les dades les recull l’Enquesta de Població Activa, però necessitem identificar l’anomenat risc d’abandonament per anticipar-nos. Aquest és el repte. Aquesta informació la podríem tenir a partir del Registre de l’Alumnat de Catalunya (RALC) del Departament d’Educació per fer una detecció prematura.

El que diuen els nostres estudis és que el gruix de l’abandonament el tenim a 4rt d’ESO: un 60%. La resta d’abandonament es dona a Batxillerat i a la Formació Professional. El problema és: on vas només amb l’ESO? Aquests joves que no continuen, no tenen gaires possibilitats d’inserció al mercat laboral perquè el mercat laboral no vol gent tan jove i sense formació. Les taxes d’atur d’aquest perfil són altíssimes, hem de poder ampliar el dret a l’escolarització fins als 18 anys.

De quina manera?

Hi ha diverses fórmules. Una per la qual s’està apostant a Catalunya, i també a Espanya i altres països europeus, és la millora de l’accés a la Formació Professional amb fórmules duals. Hi ha d’altres, com el cas de Portugal, on l’escolarització fins als 18 és obligatòria. Jo crec que entremig s’hi podrien trobar fórmules. És interessant la que planteja la nova Llei de Formació Professional perquè puguis anar acreditant, a partir de la teva experiència, crèdits equivalents que reconeixen les teves competències professionals. A Catalunya, tenim força capacitat per repensar els nostres models, i ens podem inspirar el que fan a altres països. Per exemple, dilluns 27, dins de la Setmana Zero Abandonament, hi ha la ponència de l’analista sènior en Equitat, Inclusió i Transicions de l’OCDE, Lucie Cerna.

Quan tu decideixes deixar d’estudiar, no és una decisió individual, té molt a veure amb els recursos que tens al teu abast

I sobre el que preguntaves sobre com dir als nois i noies què els passarà si deixen d’estudiar, jo el primer que faria seria desculpabilitzar els joves sobre el seu abandonament perquè la decisió d’abandonar no és una decisió individual ni fàcil. Això és viscut per les persones com un fracàs personal, i no és un fracàs personal, és un fracàs del sistema. No fracasses sol, com tampoc tens èxit educatiu sol. Hi ha una sèrie de circumstàncies i recursos que expliquen la teva trajectòria.

Hi ha causes molt diverses…

Certament, hi ha factors personals, però no són els que més correlacionen. Encara tenim un sistema que reprodueix les condicions socials d’origen i que no atén veritablement les desigualtats econòmiques d’origen, un sistema que no pot atendre les necessitats educatives que presenten molts infants, i no parlo només de famílies nouvingudes que no coneixen l’idioma i que s’incorporen tardanament. Parlo de nens i nenes amb necessitats econòmiques fortes. Tenim un 34% de pobresa infantil a Catalunya. Aquest és el tema. I tenim un alt percentatge d’alumnat amb necessitats educatives especials perquè tenen algun tipus de dificultat d’aprenentatge.

Com deia, quan tu decideixes deixar d’estudiar, no és una decisió individual, té molt a veure amb els recursos que tens al teu abast. Quin tipus d’acompanyament, de suport, d’orientació has tingut? T’han ofert algun tipus de diversificació curricular? Has tingut una beca? Malauradament, la decisió de continuar o no continuar estudiant per a molts joves passa per aquí.

Hi ha una relació molt directa entre les dificultats d’aprenentatge i les taxes d’abandonament?

Si mirem el comportament del grup de nens i nenes que tenen dificultats d’aprenentatge, un 40% d’aquests abandonen prematurament els estudis. Sí, hi ha una relació molt elevada. En el total d’abandonats, no són els més nombrosos, però si agafem només aquest grup i observem el seu comportament, sí que veiem que els afecta molt l’abandonament escolar prematur.

Apuntaves que una bona orientació pot ajudar que l’alumne continuï estudiant. S’està reforçant l’orientació o queda molt per fer?

Fa tres anys que estem dissenyant un model d’orientació a les escoles de primària i infantil, el decret d’orientació educativa. Tres anys que el Departament treballa sobre un model d’orientació i encara no hem vist la llum. Hi ha països que tenen solucionat aquest tema per llei, que tenen reconegut el dret que els joves rebin orientació acadèmica professional. Això és molt important. Ara bé, el que és més important és com ho plantegem, l’orientació ha de ser entesa des de la mirada de l’acompanyament. Orientar no pot ser donar un llistat de sortides professionals, sinó que implica que els estudiants, els infants, els joves, tinguin confiança en ells mateixos, siguin conscients de les seves limitacions, siguin resilients, siguin capaços de tenir les seves estratègies; és a dir, que algú et miri i t’acompanyi.

L’orientació ha de ser entesa des de la mirada de l’acompanyament

Jo crec que els experts estan treballant en aquesta línia. Fer una orientació que no només pensi en sortides professionals o el tipus de carrera o d’institut al qual accedir, sinó que permeti que tu puguis fer una visió de carrera i de vida; que aquesta orientació vagi més enllà de si tu ets bona o no en mates i que siguis capaç de projectar la teva vida mentre et projectes professionalment. Saber quin tipus de persona vols ser i què vols fer seria l’orientació que realment funciona.

Facis el que facis, sobretot amb els joves en situació de risc, ha d’haver-hi un vincle. Un vincle entre l’alumne, el jove, i l’educador social o el docent. La mirada, el vincle, és essencial. Una cosa que sempre ens diuen els joves que han tingut experiències disruptives és: “mai ningú em va preguntar què em passava”.

Suposo que tractareu aquests temes en la Setmana Zero Abandonament Escolar, del 20 al 27 d’octubre. Com va sortir la iniciativa i amb quin objectiu?

La Setmana surt dins del marc de la Plataforma Zero Abandonament, impulsada per la Fundació Bofill. Vèiem que hi havia un discurs de desesperança i volíem donar una empenta a experiències que sabem que funcionen. Primer, vèiem que l’abandonament escolar és un problema enorme que està molt vinculat a la pobresa infantil, i això retroalimentarà futures generacions en clau de pobresa; és a dir, és un tema de política pública greu. Segon, ens vam adonar que el discurs no casa amb la realitat, perquè hi ha moltíssimes persones que hi estan treballant, que estan acompanyant joves en risc d’abandonament i no només des de l’experiència escolar sinó des de la seva vida, incloent-hi la família. Ho fan des de les entitats, des dels ajuntaments… I ens vam adonar que la vida real té molts punts de llum.

Des de la Plataforma i en la Setmana Zero Abandonament volíem donar a conèixer això. És cert que l’abandonament és un problema multifactorial i que necessitem una iniciativa valenta des de l’àmbit de la política educativa. Això seria la targeta vermella, però tenim una targeta verda, que és la de l’esperança. Ja tenim un territori organitzat, entitats capacitades, està tot bastant inventant, hi ha molt bones idees. Què falta? Que el Departament impulsi amb valentia i pressupost algunes d’aquestes idees que estan testades i que sabem que funcionen. Portem molts programes pilot que duren tres o quatre anys i després desapareixen, i això no reverteix el problema.

Quin paper juga l’atenció a la diversitat?

El professorat està desbordat. L’atenció a la diversitat és un repte gran i no estem a l’altura. És bo fixar la mirada en la diversitat, però això no es pot fer només amb un docent o amb una llevadora durant unes hores. S’ha de poder fer bé, posant recursos econòmics i orientadors, amb un perfil que no ha de ser el del docent, sinó el d’una persona que s’hagi graduat en psicologia.

Hi ha entitats que ho fan molt bé, que treballen amb joves que tenen algun tipus de problema o malestar emocional, com el programa Ocell de Foc, que proporciona una atenció integral. Trobem que hi ha projectes que depenen de l’àrea d’educació, altres d’economia social i cooperativa, o del departament de joventut o que estan vinculades a promoció econòmica. Tot i que hi ha diferents perfils, la lluita contra l’abandonament l’hauria de liderar el Departament d’Educació i Formació Professional.

Parlaves també dels ajuntaments. Podríem posar algun exemple d’experiències en positiu?

Si tenim un ajuntament on la regidoria d’Educació està vinculada a una tinença d’alcaldia, indica que l’educació és un tema clau de l’ajuntament i de la proposta política d’aquest ajuntament i d’aquesta alcaldia. Quan la regidoria inclou educació i joventut, té aquesta doble mirada, que també és necessària. Quan educació i promoció econòmica i joventut treballen junts, tenen una mirada que posa en el centre el tema de l’abandonament.

Quan hi ha un ajuntament com el de Viladecans que fa les seves estratègies polítiques de transformació del municipi i de lluita contra l’abandonament, que estan vinculades, això vol dir que en el centre està la lluita contra l’abandonament. Necessitem una estratègia clara contra l’abandonament escolar i això no es pot fer només des d’una àrea d’educació, tot i que n’ha de ser la impulsora.

Incidireu en aquestes estratègies durant la Setmana Zero Abandonament Escolar?

Volem donar un missatge d’esperança i de possibilitat. Això es pot revertir, podem abaixar la taxa d’abandonament escolar. Tenim exemples a tot el territori, tenim solucions, tot i reconèixer que tenim reptes molt grans. Per a nosaltres, hi ha sis reptes que són bàsics: zero invisibilitat, zero descoordinació, zero barreres econòmiques, zero desorientació, zero dificultats d’aprenentatge i zero impediments a l’entorn.

Sense estudis estàs condemnat a una vida de precarietat

Volem saber qui són i on estan per fer la detecció de forma prematura i planificar, hem de fer arribar els ajuts a qui ho necessita, volem garantir que tothom tingui acompanyament, i hem d’establir fórmules per formar-se també tota la vida, com les escoles de segona oportunitat.

En la Setmana, volem animar la gent que miri quin tipus d’activitats hi ha entre tallers, conferències, seminaris, debats, exposicions…

A qui va adreçada la Setmana?

Hi ha activitats per a joves, però també per a les famílies, perquè abandonar, per a un jove és una decisió de fracàs, però per a les famílies és desesperant. Moltes famílies no saben què poden fer, o com acompanyar els joves. És molt gran la preocupació d’un pare o d’una mare que veu que el seu fill està tirant per la borda el seu futur, perquè sense estudis estàs condemnat a una vida de precarietat.

Que mirin quines activitats hi ha, algunes estan al costat de casa i altres són online. Hi ha seminaris per famílies, pot ser una oportunitat maca per ressaltar quines solucions hi ha o com acompanyar les famílies. Ara, un cop passi el primer trimestre, les famílies tindran un moment delicat, perquè molts joves diran als seus pares que no volen continuar, a FP, a Batxillerat… Ja estan començant a prendre la decisió d’abandonar els seus estudis. És un moment de bastanta angoixa. Si això passa, apropa’t al teu municipi a veure què et pot dir un orientador, hi ha municipis que ho treballen.

I també esperem orientadors, treballadors socials, tècnics, responsables polítics, educadors socials, treballadors d’entitats socials… Amb més de 100 activitats, segur que alguna trobaran.