Actualitat

El Suprem avala els concerts als centres que segreguen per sexe d’acord amb la LOMCE

El Tribunal Suprem espanyol ha emès dues sentències que avalen l’existència dels concerts a les escoles que segreguen per sexe, i que suposen un cop important per a les comunitats autonòmiques que des de fa anys s’hi oposen. Les resolucions tenen el seu origen en la voluntat de retirar el finançament públic per part de la Junta d’Andalusia a les escoles que eduquen per separat nens i nenes. En un primer moment, la justícia donava la raó a l’Administració d’acord amb la llavors vigent LOE (la llei d’educació socialista), però amb l’entrada en vigor de la LOMCE, i després que els centres interposessin recursos, el Suprem ha fallat a favor d’aquests concerts.

L’argument del Govern andalús era que les subvencions públiques a aquestes escoles van en contra de la Constitució espanyola, que en el seu article 14 prohibeix la discriminació per raó de sexe. De fet, la Junta va recórrer la LOMCE al Tribunal Constitucional entre altres coses perquè consideren que incompleix aquest punt. Però abans que el Constitucional s’hagi pronunciat, ho ha fet el Suprem. I aquest ha sentenciat que la coneguda com a llei Wert és “plenament conforme” amb la Carta Magna, i que “no es pot associar l’ensenyament separat amb la discriminació per raó de sexe”.

Aquest era un dels objectius del redactat de la LOMCE: blindar els concerts de les escoles que segreguen per sexe davant algunes comunitats autònomes bel·ligerants. El Govern andalús intenta retirar-los el concert des de 1999. A les Illes Balears, el nou govern socialista ho ha intentat en dues ocasions, després que a la primera el Tribunal Superior de Justícia els ho denegués. A Catalunya, on hi ha un total de 16 escoles d’aquest perfil, alguns grups polítics han intentat aprovar al Parlament resolucions en contra dels concerts. En l’última ocasió, el març de 2016, Junts pel Sí i el PP ho van impedir.

La consellera d’Educació andalusa, Adelaida de la Calle, ha expressat que, malgrat acatar la decisió judicial, la seva administració vol defensar “un model educatiu mixt” que respon al seu concepte de “societat igualitària i diversa”, tal com recull El País. De la Calle considera un error “que se sostingui amb fons públics una educació que discrimina nens i nenes en ple segle XXI”.