Actualitat

Tenim poc temps per tenir temps: una mirada des de la neurociència als horaris de l’alumnat

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa va acollir la tercera edició de les xerrades al voltant del temps i l’educació, que conclouran el 16 de novembre en la 26a Jornada de Reflexió del Consell Escolar de Catalunya a l’Auditori de Lletres de la UAB. La xerrada, com la segona edició, va tornar a ser a càrrec del psicòleg Àlex Letosa, tot i que va comptar amb l’ajuda del públic per, mitjançant una sèrie d’enquestes interactives, poder explicar, des de la neurociència, la gestió del temps en els alumnes.

1. Les hores de son

Letosa va començar aquest apartat amb la frase letal que “els adults hauríem de dormir 8 hores”, una premissa que gairebé mai som capaços de complir.

Fent referència als alumnes, va voler destacar la incongruència que suposa que el canvi d’horari de primària a secundària sigui contrari al biològic, ja que van a dormir més tard però l’horari lectiu comença habitualment abans. En aquest sentit, va detallar que l’horari ideal per començar les activitats a l’ESO hauria de ser a les 9 del matí o, si fos possible, a quarts de 10 o les 10.

2. El temps en família

A l’enquesta interactiva que va fer el públic hi va sortir que dediquem entre dues i quatre hores diàries a passar-les amb la família. Se’n recomanen, de fet, un mínim de dues per tal d’assolir els 10 objectius de qualitat que el mateix Àlex Letosa va detallar a la conferència del passat 9 d’octubre.

3. El temps per dedicar al lleure

Temps per lleure vol dir temps que podem dedicar a nosaltres, sense cap altra mena de preocupació. El públic va respondre que dedica entre zero i dues hores diàries a aquest aspecte, una xifra clarament insuficient.

4. Temps de pantalles

Pel que fa a l’ús de pantalles, es va poder constatar de seguida entre el públic que és notablement superior al recomanat, un fet preocupant i que actualment s’accentua amb els infants, ja que diversos estudis recomanen que fins als 12 anys no hi hagi un contacte directe amb els dispositius electrònics.

Conseqüències dels mals hàbits en el temps

A cap etapa de la vida s’està dormint prou, i ens cal més temps per dedicar a la família i al lleure. Segons Letosa, aquest biaix es podria solucionar amb diverses mesures, una de les quals seria reduir l’estona per dinar de que disposa la primària, per tal que acabin abans l’horari escolar i, conseqüentment, les activitats escolars.

De fet, psicològicament, una bona gestió del temps en termes de son, família, lleure i pantalles pot permetre obtenir una sèrie de beneficis que molts cops no imaginem:

• Bon estat d’ànim
• Bona autoestima
• Bon autoconcepte
• Èxit acadèmic
• Bon desenvolupament emocional
• Millora del desenvolupament cognitiu
• Millora en les relacions socials

Pantalles i son. El mal del segle XXI

L’addicció als mòbils i altres dispositius, que cada cop és més primerenca (un 69% dels alumnes de 15 anys se senten malament si no es connecten a internet) afecta també a l’hora de dormir. L’afectació és tant en qualitat com en quantitat, ja que una exposició a les pantalles abans d’anar a dormir pot endarrerir fins a una hora el son un cop ens fiquem al llit. La llum d’aquests dispositius dona uns inputs al cervell, que associa que encara estem desperts i no ens estem preparant per dormir.

Al torn de preguntes va aparèixer un tema recurrent en aquestes xerrades: com es combina la gestió idíl·lica del temps de son, família i lleure amb un horari laboral que en molts casos ens fa arribar a casa a les 7 o 8 del vespre.

Així doncs, tot i les complicacions que poden suposar els horaris escolar i laboral per tal de poder estar més estona amb els teus o, senzillament amb un mateix, una de les claus de millora és saber gestionar bé el nostre temps. D’aquesta manera segurament ens adonarem que, encara que no ens ho sembli, tenim més temps del que ens pensem.

El 6 de novembre es farà el 4t d’aquests debats sobre temps escolar, que en aquest cas serà a Rubí i posarà el focus en el professorat. I el 16 hi haurà la jornada final, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Us hi podeu inscriure a través d’aquest enllaç.