Actualitat

Transformació educativa, tret de sortida a l’escola d’estiu del Maresme

Entre el punt i final a les classes i les vacances hi ha un espai temporal que molts docents catalans destinen a l’actualització formativa. El projecte de les escoles d’estiu arribava l’any passat als 100 anys de vida i, al Maresme, aquest any en fan 38. El Moviment Educatiu del Maresme (MEM) s’encarrega de l’oferta de cursos i activitats que tenen lloc, des de fa vuit anys, al Tecnocampus de Mataró. Precisament la sala d’actes del complex universitari s’omplia a vessar aquest dilluns per debatre sobre la transformació a l’educació en la sessió inaugural del programa d’enguany.

Canviar la corrent

La jornada començava amb dos homenatges. El primer, doble, al traspassat Carles Capdevila, amb la lectura de la seva Carta d’agraïment als bons mestres artesans, també una picada d’ullet als assistents. El segon, esperat per tots menys per ella, a Juliana Bacardit, en reconeixement a la seva implicació com a presidenta del MEM fins aquest any. Carme Civit, qui pren el relleu, li entregava un ram de flors que precedia unes improvisades i emotives paraules per part de la protagonista.

Fets els parlaments, arribava el moment de qüestionar-se si la comunitat educativa neda contracorrent, el lema interrogatiu d’aquesta edició, i construir de paraula com hauria de ser una escola del segle XXI. El vell tòpic renovar-se o morir sintetitza les intervencions que, sobre l’escenari, van pronunciar el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, i els directors de tres centres de la ciutat: Maria Rius, de l’escola pública Joan Corominas, Joan Gamisans, de l’institut Thos i Codina, i Montse Paradeda, de l’escola concertada GEM. Moderats pel periodista Quim Barnola, els directors van posar sobre la taula les vies d’innovació que han emprès els últims anys després d’escoltar els motius que van impulsar la creació del programa Escola Nova 21.

Vallory destacava que els moviments de renovació pedagògica engloben qualsevol tipus d’agent vinculat al sistema educatiu que el posa en dubte i es planteja com millorar-lo, com canviar la corrent que la comunitat segueix des de fa dècades. En aquest sentit, insistia en la necessitat de qüestionar l’estructura que s’arrossega des de fa 40 anys com també factors clau com la formació del professorat o els mètodes d’avaluació. Tot plegat per replantejar el propòsit principal i actualitzar els instruments i el model en coherència. “Del canvi que fem ara en dependrà el nostre futur social, la prosperitat econòmica i com de realitzades estiguin les persones”, assenyalava, tot defensant una corrent basada en l’aprenentatge competencial.

Exemples reals

Assentint a les seves afirmacions, els directors repassaven quines mesures han adoptat més o menys recentment als seus centres per adaptar-se al context actual global, però també al seu particular. Des de l’escola Joan Corominas, que funciona seguint un projecte d’innovació de comunitat d’aprenentatge on la participació de les famílies té un paper fonamental, segueixen un model pedagògic sistèmic, personalitzat. Per la seva banda, a l’institut Thos i Codina van fer un reconeixement del seu entorn amb la intenció de trobar sortides per no tancar les portes a cap alumne i, paral·lelament, van posar en marxa plans estratègics de treball en xarxa.

Pel que fa al GEM, el seu projecte educatiu, que engloba dels 0 als 18 anys, els permet construir un programa amb continuïtat. Per això, fa cinc anys van fer una avaluació diagnòstica per saber en quin punt es trobava el centre i actualitzar-ne l’estructura amb un pla d’innovació que també aportava novetats a la formació dels mestres. Una figura que, coincidien, no només ha de transferir coneixement, sinó acompanyar i guiar els alumnes alhora que aprèn i comparteix amb ells. 

Escola d’Estiu del Maresme, Mataró 3 de juliol 2017 from Moviment Educatiu del Maresme on Vimeo.