Actualitat

Un curs per evitar la llei Wert

Més nois i noies que mai, 1.552.058 alumnes, arranquen el curs 2014-2015 en escoles i instituts de Catalunya, però només uns quants, els de Primer, Tercer i Cinquè de Primària, ho faran d’acord amb la nova llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), que es pretén aplicar de forma progressiva en els propers anys. Però potser ni tan sols aquests alumnes percebran les novetats que comporta la reforma, perquè l’ampli rebuig per part de la comunitat educativa ha empès a l’Administració catalana i als centres educatius a buscar maneres d’esquivar-la.

“Nosaltres treballem per projectes, en una escola que té un funcionament democràtic, amb immersió lingüística, i tot això no estem disposats a perdre-ho”, explica Àngela Cruanyes, directora de l’escola Patronat Domènech de Barcelona, un dels 30 centres catalans que integra la Xarxa d’Escoles Insubmises. Aquest conjunt d’escoles s’ha compromès, a través d’un document aprovat pels consells escolars, a explorar vies per evitar els efectes de la reforma educativa.

El Consell Escolar seguirà tenint un paper decisori en aquesta escola del barri de Gràcia. La llei Wert preveu que aquest organisme de participació de la comunitat educativa perdi les seves funcions vinculants, però res no impedeix que la direcció del centre adquireixi el compromís de seguir sotmetent el projecte educatiu o qualsevol altra proposta a aprovació del Consell Escolar. “Sempre hem cregut en el paper de les famílies i en la importància de la seva participació; és curiós que la paraula democràcia no aparegui ni una sola vegada a la nova llei”, apunta Cruanyes.

Altres mesures que adoptarà el Patronat Domènech per esquivar la llei són el mantenir el català com a llengua vehicular de l’ensenyament i no separar les assignatures de naturals i socials, tal com preveu la LOMCE, perquè en el seu cas treballen per projectes i aquesta divisió suposaria una alteració important del model educatiu. També s’ha plantejat en altres centres establir un compromís per a què les famílies no escullin l’assignatura de religió -que a partir d’ara serà avaluable- o no participar en les proves centralitzades d’avaluació que no afecten la nota, com les que es posen en marxa aquest curs per als alumnes de Tercer -la decisió serà més difícil amb la incorporació de les revàlides-.

En aquest camí incert, la Xarxa compta amb el suport de la federació d’AMPA de Catalunya, la Fapac, que també aprovar a finals del curs passat un manual de resistència activa a la reforma. Segons els recomptes de la federació, a banda de la trentena de centres de la Xarxa n’hi ha més de 100 que han aprovat declaracions de rebuig a la LOMCE. A més, els districtes de Gràcia i Sant Andreu de Barcelona, així com els consells escolars municipals de l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Sant Quirze del Vallès, han impulsat declaracions de suport als centres que apostin per la desobediència.

A diferència d’altres comunitats autònomes, que s’han afanyat a aplicar la llei Wert, a Catalunya la nova normativa ha topat també amb la resistència de la Generalitat, que primer ha intentat tombar-la als tribunals i que, havent fracassat, busca amortiguar els efectes de la seva aplicació. L’objectiu del departament d’Ensenyament és no aplicar les novetats de la LOMCE, però sempre garantint que els alumnes podran passar de curs i obtenir els títols.

I per últim, a més de tota aquesta resistència organitzada, la LOMCE topa amb un darrer mur a les aules: el docent. “Afortunadament, el professorat català és prou responsable com per no iniciar cap barbaritat antipedagògica; és una qüestió d’ètica professional”, valora Jaume Aguilar, president de la federació de moviments de renovació pedagògica.

El barri de Gràcia, motor de la resistència

La proposta d’insubmissió de la Xarxa té el seu origen a Gràcia, sobretot en les famílies d’algun centre com el Patronat Domènech o en la coordinadora d’AMPA i l’Assemblea Groga del barri, que durant el curs passat es van encarregar d’escampar la proposta ràpidament a una desena de centres. “Coneixíem el projecte d’escoles com el Patronat o l’Univers, i vam començar un procés de conscienciació i difusió: posar-nos en contacte amb els pares, fer les primeres xerrades per a famílies, per a mestres…” explica Robert Soro, pare a l’escola Pare Poveda. En l’últim Consell Escolar del curs, el Pare Poveda a aprovar adherir-se a la Xarxa, i va començar a treballar en les mesures per esquivar la nova llei.

En una primera acció del curs, la Xarxa ha fet una crida a iniciar les classes amb concentracions de famílies i mestres al davant de les escoles. Per donar mostra de que “el curs no comença amb normalitat”. “La LOMCE suposa un atac a l’escola catalana, democràtica, laica i erosiona la igualtat d’oportunitats”, sentencien.

Però… què s’aplica a partir d’avui?

Entre la implantació progressiva de la llei i els esforços de la Generalitat per esquivar-la, cal revisar quines són finalment les mesures que s’aplicaran a partir d’avui a Catalunya, quines són les que s’intentaran evitar i quines les que encara tenen un interrogant al damunt. A continuació en fem un resum.

1. D’entrada, es mantenen els currículums

A finals de juny, en les instruccions per als centres de cara al curs 2014-2015, la Generalitat va deixar clar que “cada centre educatiu ha de mantenir l’ordenació curricular concretada en el seu projecte educatiu”. Al·legant que no havia tingut temps per desplegar la part del currículum d’acord amb la LOMCE, la consellera Irene Rigau es mantenia ferma en la seva promesa de mantenir el model educatiu i el treball per competències a Catalunya.

2. Religió i la seva alternativa (educació en valors)

D’acord amb el que estableix la normativa de Wert, els centres catalans oferiran als seus alumnes la possibilitat d’escollir entre religió i una assignatura alternativa, i totes dues seran avaluables -abans religió no ho era-. Aquestes assignatures tindran una càrrega de 315 hores al llarg del curs. Ensenyament ha volgut aprofitar els canvis per impulsar una alternativa de marca pròpia: Educació en valors socials i cívics. Aquesta assignatura, el currículum de la qual ha arribat als centres pocs dies abans de l’inici de curs, pretén introduir valors familiars, socials, culturals i religiosos. Segons Rigau, ha de donar eines als alumnes per a conviure en societat i en un món global.

3. La immersió no es toca

El principal cavall de batalla contra la LOMCE ha estat la immersió, i així sembla que serà al llarg del curs. D’entrada, s’han ajuntat les assignatures de català i castellà en un àmbit lingüístic de 1050 hores al curs. Però el principal escull serà garantir que el català segueixi sent llengua vehicular, malgrat la llei Wert considera que no es pot excloure d’aquesta categoria el castellà. La mateixa normativa ja preveu que aquest escenari no es produeixi, i per això sosté que si una família no troba escolarització pública en castellà, té dret a matricular el seu fill en un centre privat i exigir compensació econòmica a la Generalitat a través d’una sol·licitud al ministeri d’Educació. De moment, Rigau assegura que no hi ha constància de cap petició d’escola en castellà -sí que n’hi ha unes 40 de bilingüe-, i el ministre Wert tampoc no n’ha ofert dades.

4. Els Consells Escolars perden pes

La pèrdua d’importància dels Consells Escolars amb la LOMCE és un dels canvis més polèmics de la llei, perquè les famílies consideren que la Generalitat no ha fet prou per mantenir el paper d’aquest organisme de participació de la comunitat educativa. La llei Wert reforça el rol de les direccions en la gestió del centre, de manera que per aprovar la programació anual o el projecte educatiu ja no caldrà la validació del Consell Escolar. Ensenyament ha establert que en aquests casos sempre hi hagi d’haver un informe preceptiu dels consells, però seguirà sense ser vinculant.

5. Es mantenen música i plàstica

La LOMCE relega els ensenyaments artístics a assignatures optatives, a escollir entre quatre o cinc en funció de l’etapa escolar. La consellera Rigau ja va avançar fa temps que a Catalunya es mantindria com a matèria obligatòria, una decisió que s’ha adoptat en altres comunitats autònomes. Així doncs, l’àrea d’educació visual i plàstica, educació musical i dansa és obligatòria a Primària i Secundària és de 525 hores anuals.

6. Aposta per una FP pròpia

Una de les mesures que entra en funcionament enguany és la nova Formació Professional Bàsica (FPB), que ha de servir per a què els alumnes amb dificultats per aprovar l’ESO -a partir de Tercer- siguin dirigits a un itinerari de dos cursos més orientat al món laboral, que permetria accedir després a la FP de grau mitjà però no al títol de l’ESO. Aquesta segregació abans d’acabar l’etapa obligatòria ha escandalitzat la comunitat educativa, i el departament d’Ensenyament ha optat per no desplegar la FP Bàsica i mantenir uns itineraris similars als Programes de Qualificació Professional Inicial, que són de només un any i van adreçats a joves a partir de 16 anys. Preguntada sobre els problemes que es podrien derivar de la no aplicació de la FP Bàsica, Rigau va argumentar que la derivació cap a aquesta formació parteix de la recomanació dels docents a la família del jove, de manera que si els centres no ho recomanen, no s’haurà d’implantar.

7. Les revàlides i la prova de Tercer

Les tan criticades revàlides, els exàmens elaborats pel ministeri que han de servir per obtenir els títols de l’ESO i de batxillerat, no es posaran en marxa fins el curs 2017-2018, però sí que s’implementara aquest any les proves d’avaluació externa, també elaborades des de Madrid, i que es realitzaran a Tercer de Primària. Aquestes proves avaluen els alumnes de coneixements de matemàtiques i de les competències -oral, lectora, escrita- de castellà i català. Són proves de caràcter orientatiu, que no incidiran en la nota. Cal recordar que Ensenyament ja compta amb unes proves similars -i de moment les seguirà fent-, que es passen a Sisè de Primària i Quart d’ESO per avaluar el funcionament dels centres i del sistema.