Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Us voldria parlar de la pel·lícula El mestre que va prometre el mar (2023) perquè em va frapar: vaig entendre la Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 – 1 d’abril de 1939) de cop!
1934: Antoni Benaiges, mestre originari de Mont-roig (Tarragonès), és destinat a una escola rural de primària al poble Buñuelos de Bureba, de Burgos. De seguida, com a espectadora, t’adones que la seva feina va més enllà de motivar i educar els seus alumnes, ja que també interactua amb la comunitat: les famílies i la resta de gent del poble. Un entorn rural tancat i mancat d’infraestructures, i més aviat refractari a les idees més modernes de la República i de la Institución Libre de Enseñanza.
Així, Benaiges concep la seva escola (en què es barregen nens i nenes d’edats relativament dispars) com un espai de respecte i curiositat, laic i enfocat al treball en equip, el que avui en dia s’anomenaria aprenentatge cooperatiu o per projectes: construint el coneixement entre tots. Aconsegueix que els nens i nenes deixin de tenir por de l’error i del càstig físic per passar a ser agents socials i constructors del seu propi procés d’aprenentatge amb els quaderns impresos Freinet (que deu el seu nom al pedagog Célestin Freinet, que inventà aquesta tècnica). Els proposa de fer, mitjançant l’ús d’una impremta portàtil emplaçada a l’aula i pagada de la seva pròpia butxaca, les seves pròpies creacions: redaccions i il·lustracions sobre algun tema concret del món que els envolta. A més, estaven en contacte amb d’altres escoles de tot el regne d’Espanya, que ensenyaven amb la mateixa tècnica, a través de la Cooperativa Española de la Técnica Freinet.
De seguida, com a espectadora, t’adones que la seva feina va més enllà de motivar i educar els seus alumnes, ja que també interactua amb la comunitat
Avui en dia amb internet això s’anomenaria un bloc d’aula. I es podria fer sense gaire dificultat a l’aula d’informàtica, on es disposa d’ordinadors d’ús comú per als alumnes. O bé amb els portàtils, en cas d’haver-n’hi prou, en una aula ordinària.
El gener de 1936, Benaiges i els seus alumnes van confegir un quadern titulat El mar. Visió d’uns nens que mai no l’han vist. Aquí es podien copsar les expectatives i la imaginació que professaven els nens i nenes en el quadernet Freinet sobre un element natural que efectivament els era desconegut. “También ellos, los niños, saben del mar sin haberlo visto nunca”, va deixar escrit el seu gran mestre. Arran d’aquest projecte cooperatiu, Benaiges va prometre als seus alumnes portar-los a veure el mar, aquell estiu mateix, a la seva casa familiar de Mont-Roig del Camp. La pel·lícula mostra fins a quin punt va haver de batallar amb les famílies i amb l’opinió contrària de tota la comunitat del poble per poder obtenir l’autorització de la sortida al mar.
I com que fer spoiler d’un film és una de les pitjors coses que es pot fer a la vida, us convido a veure-la un diumenge a la tarda en una plataforma digital. És així perquè ja no la fan al cinema i els videoclubs ja estan tancats i esborrats del mapa. I és així, perquè, encara que s’hagi de llogar, és una de les millors inversions que es poden fer per entendre què va significar realment la Guerra Civil espanyola. I fins a quin punt la barbàrie i la falta d’escrúpols morals van posar punt final a tot el projecte educatiu i llibertari que havia significat la República, els somnis.
El Diari de l’Educació, 2025