Per respondre a aquestes preguntes primer ens hem de plantejar què és i que no és una droga. Segons l’OMS “una droga és qualsevol substància que, introduïda a l’organisme per qualsevol via d’administració, produeix una alteració del funcionament natural del Sistema Nerviós Central (SNC) de l’individu i és, a més, susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues”.
Algunes d’aquestes substàncies són legals i es prenen sense que hi hagi una regulació pel que fa a l’edat de consum (cafeïna, fàrmacs sedants, etc.). Altres substàncies són legals (alcohol i tabac), tot i que el seu consum està prohibit en certs espais i està prohibit vendre’n o subministrar-ne als menors de 18 anys. La resta (cànnabis, cocaïna, heroïna, al·lucinògens, etc.) són il·legals i, per tant, l’elaboració, la producció, el cultiu i el tràfic constitueixen un delicte. Pel que fa al consum, no constitueix un delicte però està prohibit en llocs, vies i establiments públics.
I quins són els efectes d’aquestes substàncies? Cal distingir 3 tipus principals de substàncies addictives: les depressores (alcohol, cànnabis, heroïna, fàrmacs sedants, ketamina, GHB, etc.) que són relaxants i provoquen alentiment a nivell físic i psíquic; les estimulants (nicotina, cocaïna, amfetamines, cafeïna, etc.) que són excitants i redueixen la sensació de son; i les al·lucinògenes (LSD, mescalina, èxtasi, etc.) que alteren la percepció de la realitat. Totes aquestes substàncies poden provocar efectes més o menys greus en el funcionament de l’organisme. I, segons les estadístiques, la majoria d’adolescents consideren que estan prou informats d’aquests efectes (69% a l’any 2016).
Factors que inciten al consum
I si saben els efectes que tenen, per què les segueixen consumint? És important fixar-nos en la percepció del risc que comporta prendre drogues. En els últims anys aquesta percepció ha disminuït sobretot pel que fa al consum d’alcohol, fins al punt que només un 44,9% dels adolescents de 14 a 18 anys considera que és un risc consumir 1 o 2 cerveses al dia. És a dir, els joves tenen clar quin és l’efecte que produeixen les drogues però no consideren que això suposi un risc per a ells mateixos. Això és especialment preocupant en el cas de l’alcohol, ja que no hem d’oblidar que és la droga més consumida i més acceptada socialment, i la majoria d’infants i joves conviuen amb el consum normalitzat des que són ben petits.
Per tant, també cal tenir en compte que el consum de drogues té un component social molt important. Les estadístiques ens diuen que la majoria de consumidors ho fan perquè els seus amics ho fan. No només pel que fa a l’alcohol sinó també pel que fa a la resta de substàncies addictives. També ens trobem amb que el consum d’una substància pot predisposar a l’adolescent a consumir altres substàncies (policonsum) amb el perill que això pot suposar per a la seva salut.
Cal afegir que no només creen addicció les substàncies, també hi ha conductes que poden ser addictives. De fet, en els últims anys ha augmentat molt l’ús compulsiu d’internet (al 2016 un 25,6% dels joves de 14 a 18 anys presentaven aquesta addicció) i, tot i que s’ha reduït, segueix havent un percentatge important de joves que ens els últims 12 mesos han jugat amb diners tant a internet (7,4%) com fora (11,1%).
Prevenció en el consum de drogues des de l’educació en el lleure
Arribats a aquest punt ens podem plantejar com funciona realment una addicció. Quan realitzem activitats que ens produeixen benestar o plaer, el nostre cervell allibera un neurotransmissor anomenat dopamina. Si una substància (o conducta) ens produeix aquest benestar, desenvolupem una tolerància a la dopamina i cada cop “volem més” per tal de poder obtenir els mateixos efectes. Per tant no som addictes a les substàncies si no a l’efecte reforçador que causen en el nostre cervell. Nombrosos estudis demostren que si l’entorn ofereix alternatives saludables que també augmentin els nivells de dopamina, el nombre de persones addictes disminueix molt. És a dir, que els joves que tenen una bona relació amb les seves famílies i/o que realitzen activitats periòdiques (excursions, esports, música, activitats artístiques, etc.) amb familiars o amics són menys propensos a consumir drogues. Per tant, si tenen alguna cosa millor a fer no els fa falta consumir.
I aquí és on el lleure pot marcar la diferència en la vida d’un adolescent. El lleure ofereix una alternativa saludable gràcies a les activitats que s’hi realitzen, moltes vegades en contacte amb la natura i, per suposat, gràcies a les relacions humanes que s’hi estableixen. A més, també pot oferir informació sobre els efectes de les drogues d’una manera més propera i entenedora.
Quines accions concretes es poden fer? Les accions a realitzar dependran de la realitat en la que es trobin els joves que assisteixen a cada centre de lleure tot i que, en general, hi ha algunes idees que ens poden ajudar. Per exemple, es poden realitzar activitats informatives en les que els joves puguin resoldre tots els dubtes que tinguin sempre des d’una perspectiva no culpabilitzadora i evitant missatges catastrofistes. Aquestes activitats poden ser debats, jocs de rol, videofòrums i fins i tot algun joc o gimcana. Prèviament, podem passar unes petites enquestes anònimes per a tenir una idea de quin és el consum real i de quines substàncies. Amb aquestes accions cobriríem la part de la informació i podríem augmentar la percepció del risc.
Com ja hem dit, però, donar informació pot no ser suficient i caldrà anar més enllà. Una proposta que ja s’està duent a terme de manera exitosa en alguns centres, és oferir la possibilitat de continuar col·laborant amb l’entitat encara que no vulguin/puguin fer de monitors/es, per exemple creant un grup joves de més de 17 anys dinamitzat per un o dos educadors/es que actuen més com a acompanyants del grup enlloc de com a dirigents. Una altra opció pot ser crear un espai de joves al que puguin acudir en horaris més “nocturns”, per exemple els divendres i dissabtes de 20 a 24h, i que suposi una alternativa a anar de festa o a estar al carrer.
A més, una proposta interessant és reforçar el temps que els adolescents passen amb les seves famílies, per exemple, fent activitats de manera periòdica en les que tothom estigui convidat a participar o creant un grup o comissió de famílies per tal de que puguin col·laborar en el dia a dia de l’entitat.
Per últim, és molt important que tot l’equip de monitors/es s’involucri per tal de que el missatge arribi de manera coherent, transmetent als joves que per a passar-ho bé no cal consumir cap substància i sobretot tenint en compte que cal educar-los en l’exemple. Aquest aspecte és especialment rellevant pel que fa a l’alcohol, ja que com ja hem comentat, és la droga més consumida, la més acceptada socialment i la que genera una menor percepció del risc.
Per tant, si com a entitat ens ho proposem, podem fer molt per a reduir el consum de drogues en els joves del nostre entorn, fent que millorin les seves relacions socials i el seu benestar físic, mental i emocional i, en definitiva, ajudant-los a tenir una vida més saludable i plena.
Alguns enllaços que podeu consultar per a obtenir més informació:
http://drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/el_consum_de_drogues_a_catalunya/
http://drogues.gencat.cat/ca/ciutadania/les_drogues_davant_la_llei/
https://elpais.com/elpais/2017/10/02/ciencia/1506960239_668613.html
http://edicioportal.peretarres.org/arxius/mcec/campanya/campanya_drogues_MCEC.pdf
http://www.somnit.org/es/index.php?32a34c7c7a2a6d6f98b3be29138b61cf
