El futur decret de l’escola inclusiva preveu que l’informe dels psicopedagogs sigui vinculant

La Plataforma per una Escola Inclusiva critica la "manca d'ambició" d'un decret que "no respecta la decisió de les famílies" sobre el futur dels seus fills i que no planteja la "reconversió" dels centres d'educació especial en proveïdors de recursos per a les escoles ordinàries

Pau Rodríguez
 
 
 

Foto d'arxiu de l'institut Barres i Ones de Badalona / SANDRA LÁZARO

Foto d’arxiu de l’institut Barres i Ones de Badalona / SANDRA LÁZARO

El decret que ha de regular l’atenció a la diversitat en un sistema inclusiu -és a dir, l’escolarització dels alumnes amb discapacitats intel·lectuals i dificultats de l’aprenentatge- preveu que els informes dels psicopedagogs siguin vinculants a l’hora de determinar el futur dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE). Aquesta és una de les principals novetats que conté l’esborrany del decret, segons ha fet públic el departament d’Ensenyament, un document que al gener haurà de passar pel Consell Escolar de Catalunya i que es vol publicar abans d’acabar el curs perquè ja estigui en vigor al setembre del 2016.

El que inclourà el decret -el redactat del qual encara no s’ha donat a conèixer- en l’article 13, segons avança Ensenyament, és que el dictamen que elabora l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic sobre les necessitats educatives dels alumnes amb discapacitat serà vinculant. És a dir, que l’equip de professionals tindrà l’última paraula a l’hora d’establir, per exemple, quins són els recursos que requereix l’alumne -vetlladors, logopedes, etc- o si ha de matricular en un centre ordinari o un d’educació especial. També especifica que aquests documents s’hauran de facilitar a les famílies perquè tinguin tota la informació.

Fins ara l’escolarització dels alumnes amb aquestes necessitats quedava regulat en un decret aprovat el 1997 que, segons la consellera Irene Rigau, “tractava el suport que requerien els nois i noies amb necessitats específiques de gran dificultat”. La seva nova proposta, assegura, té “una visió global del sistema”, que ja de per si ha d’oferir aquests recursos i donar un itinerari a tot l’alumnat, inclòs en l’etapa postobligatòria.

En aquest sentit, una altra de les propostes destacades del decret és l’adaptació dels estudis postobligatoris, sobretot la Formació Professional, a les capacitats d’aquests alumnes, un plantejament que ja està previst també a la llei de formació professional aprovada al mes de juny. El decret, segons Ensenyament, planteja “mesures flexibilitzadores” dels itineraris educatius, com per exemple la possibilitat d’allargar els anys de formació professional.

A l’espera que el decret passi pel Consell Escolar i es conegui al detall, la Generalitat ja ha elaborat una guia amb orientacions i material que els docents podran consultar a partir del gener, i que porta per nom De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú.

L’informe vinculant dels psicopedagogs decep les famílies i entitats

Des de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva, que integra la major part d’entitats que treballen amb infants discapacitats i les federacions de famílies, es mostren contrariats amb algunes de les novetats que s’estan donant a conèixer sobre el decret. És precisament la voluntat de dotar de caràcter vinculant els informes dels psicopedagogs una de les mesures que més critiquen, perquè deixa les famílies sense capacitat de decisió sobre els seus fills. “És imprescindible que sigui la família la que té la capacitat de decidir després d’escoltar l’EAP, i no l’EAP després d’escoltar la família”, apunta la plataforma en un comunicat.

La plataforma lamenta les formes del departament a l’hora de presentar alguns dels detalls del decret, en unes dates “tan poc escolars” i sense avisar la comunitat educativa implicada. Però la seva principal queixa és que el text no és prou “ambiciós” a l’hora d’apostar per una escola inclusiva. La reivindicació històrica de la Plataforma és reconvertir els centres d’educació especial -que escolaritzen únicament alumnes amb discapacitats- en centres de recursos que proveeixin de suport les escoles ordinàries, on, segons ells, s’haurien de matricular tots els alumnes, tinguin les necessitats que tinguin, per garantir una escola verdaderament inclusiva.

El decret que prepara Ensenyament manté la figura dels centres d’educació especial, tot i que obre la porta a que alguns d’ells es converteixin en aquests centres de recursos, anomenats Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos. La Generalitat reitera la seva voluntat de que “tots els alumnes s’escolaritzin prioritàriament en centres ordinaris”, però la Plataforma considera “imprescindible” plasmar en el decret la reconversió de tots els Centres d’Educació Especial i que l’escola inclusiva s’entengui com un dret de l’alumne i no només com una prioritat del sistema.