Opinió

La innovació educativa contra les desigualtats: identificant objectius des de la recerca

Pot la innovació educativa, a nivell de centre i d’aula, combatre les desigualtats socials? Aquesta és la pregunta que es formulava el seminari internacional organitzat per la Fundació Jaume Bofill l’abril passat i que tornarà a estar present en el proper seminari d’aquest mes entorn al programa d’Escola Nova 21. Mitjançant aquesta pregunta, el seminari d’entrada aconseguia lligar el concepte d’innovació, sovint molt criticat per simplista i despolititzat (com encertadament argumentava en Jaume Faunes) amb la resolució d’un problema central: que l’escola no funciona per a molts –massa- alumnes.

Com ja ens avisà Jean Anyon, l’escola no és l’origen de la pobresa ni dels salaris baixos i, per tant, l’escola tota sola no els resoldrà. Però compte, perquè una cosa és lluitar contra les desigualtats d’origen i una altra molt diferent incidir en la producció de les desigualtats educatives que se’n deriven. I és que desigualtats socials i educatives, molt sovint emprades de manera sinònima, no són el mateix. La recerca és persistent i ens continua mostrant com, en funció del grup socioeconòmic al qual es pertany, el pas per l’escola es tradueix en diferències de resultats o de trajectòries educatives posteriors. Ara bé, no és menys cert que la recerca i l’experiència també mostren que hi ha centres -i aules- que, en condicions igualment complexes, obtenen resultats diferents. D’aquí se’n desprèn una idea fonamental que ha estat un altra cop exposada amb dades PISA 2012: hi ha una part de les desigualtats educatives derivades del context socioeconòmic que són resultat d’unes oportunitats curriculars desiguals. És a dir, l’escola tendeix a oferir menys oportunitats per aprendre (Opportunitiy To Learn, OTL) a aquells alumnes de menys estatus socioeconòmic.

La idea d’OTL, proposada inicialment per Carroll al 1963, emfatitza una cosa òbvia: com més temps l’alumnat passa exposat al contingut formal que ha d’aprendre (activitats curriculars), més aprèn. Ara bé, com la investigació educativa ens ha mostrat des de fa molts anys, hi ha unes diferències molt notables en el tipus i quantitat de contingut que s’ensenya a l’alumne en funció del tipus d’escola, d’aula i de professor. D’una banda, la segregació entre escoles, dins de les escoles i dins de les mateixes aules a partir dels grups de nivell genera una adaptació curricular a la baixa que fa que l’alumnat (molt sovint el d’origen socioeconòmic baix) rebi menys contingut curricular rigorós o adequat a la seva edat. Però, d’altra banda, les expectatives del professorat i la seva capacitat per vincular cada alumne amb els continguts que s’ensenyen també expliquen aquesta diferència d’oportunitats a nivell individual.

Així, l’any 2012, l’informe PISA abordava, per primera vegada, aquestes oportunitats per aprendre a partir de preguntar a l’alumnat sobre la periodicitat en què estava exposat a conceptes clau del contingut curricular relacionades amb al nivell educatiu que li correspondria. D’aquesta manera és possible calcular el que s’anomena diferències d’OTL, que no és una altra cosa que la distància, en termes de quantitat de temps, entre aquells alumnes més exposats a continguts curriculars i els que menys. Com es pot observar a la Figura 1, tots els països de l’OCDE mostren diferències d’OTL entre el grup d’alumnes d’estatus socioeconòmic més alt i els que tenen un estatus més baix, que és especialment més notable quan es mesura entre escoles. Tot i que la relació entre aquestes diferències d’OTL i de resultats (performance gap) no és totalment proporcional (per exemple, Mèxic té més del doble de diferències d’OTL que Polònia i en canvi menor diferències de resultats), la regressió ens mostra una clara relació entre majors diferències d’oportunitats per aprendre i majors diferències de resultats.

L’existencia de diferències d’OTL lligades a les diferències socioeconòmiques esdevé un punt de partida clau des d’on començar a traduir les desigualtats socials en mecanismes escolars concrets que perpetuen la desigualtat educativa. D’aquesta manera podem minimitzar el pes de la classe social, no per relativitzar-la, sinó per comprendre quin paper hi juguen les escoles directament.

Com es pot veure a la Taula 1, una part important de l’impacte del nivell socioeconòmic sobre la diferència dels resultats escolars ve donada per l’impacte indirecte de la classe social, que no és una altra cosa que l’impacte de les decisions que s’originen a les escoles com a resposta a les diferències socials. La variació de la importància d’aquest impacte indirecte en els diferents països ens ve a reafirmar la mal·leabilitat d’aquesta variable, que és directament atribuïble, a diferència de l’impacte directe, a factors d’acció educativa, com és el cas d’aquestes diferències d’OTL. Això significa que les escoles podrien, de mitjana, pal·liar fins a un 37% de les desigualtats educatives associades a la classe social a partir d’equilibrar les oportunitats per aprendre de l’alumnat.