Les escoles catalanes innovadores es conjuren per estendre un marc educatiu del segle XXI

El programa Escola Nova 21, una aliança entre 26 centres educatius promoguda per entitats com el Centre UNESCO o la Fundació Bofill, pretén estendre el marc d'uns centres que formen els alumnes per a la vida a 200 escoles en els propers anys.

Pau Rodríguez
 
 
 

Sortida_SINS_Cardener_4t_P1_MIBA_150929_-2

Alumnes del SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada.

Les escoles innovadores, que han proliferat al llarg dels últims anys com un degoteig de pràctiques avançades arreu del mapa català, volen convertir-se en una onada que transformi el sistema escolar. Aquest és l’objectiu del programa Escola Nova 21, una aliança entre 26 centres educatius –que han anomenat avançats– que pretén estendre el seu model a fins a 200 escoles en els propers anys, en alguns casos a través de l’acompanyament i la col·laboració entre docents.

Al darrere del programa, com a impulsors, s’hi troben el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’Obra Social La Caixa, i compten amb el suport explícit de diversos agents de la comunitat educativa, com la FaPaC, els Moviments de Renovació Pedagògica o el propi departament d’Ensenyament. També hi col·laboraran la Fundació Jesuïtes Educació, la Xarxa d’insituts innovadors de la UAB I la coordinadora d’escoles 0-12.

Però què és el que uneix aquestes escoles avançades? És l’eliminació de les assignatures per treballar per projectes? És la utilització de noves metodologies com la ludificació o la inversió de la classe gràcies a les tecnologies del segle XXI? No necessàriament. Això són només eines. “L’element principal que comparteixen totes les escoles avançades és el seu propòsit: educar per a una vida plena en el segle XXI, i això inclou la part cognitiva, la social i l’ètica”, ha exposat Boris Mir, director adjunt del programa i fins ara cap d’estudis de l’Institut-Escola Les Vinyes, un dels centres que formen part de la iniciativa.

És aquest horitzó, el de capacitar ciutadans per al món actual, el que “condiciona”, en paraules d’Eduard Vallory, president del Centre UNESCO i ara també director d’Escola Nova 21, tot el que passa en aquests centres. Els horaris, la coordinació dels docents, les assignatures, els espais i, sobretot, l’avaluació, es posen al servei de l’aprenentatge dels joves perquè aquest sigui útil, perdurable i agradable. Aquest és el paraigua sota el qual s’han aplegat centres educatius d’una gran diversitat: de Primària i de Secundària, públiques i concertades, de zones urbanes i rurals, de barris benestants i desfavorits… Entre ells s’hi troben alguns dels centres catalogats durant anys com a innovadors: des de l’escola Encants a l’institut de Sils, passant per Sadako, Virolai, el SINS Cardener o alguns dels centres dels Jesuïtes.

“Volem que aquestes escoles es consolidin i millorin, interactuant entre elles, i a la vegada elaborar procediments perquè altres escoles puguin canviar les seves pràctiques i organització cap al marc de les escoles avançades”, ha proclamat Vallory. Un escosistema innovador que hauria de permetre traslladar el marc d’aquestes 26 escoles fins a 200 centres de tota Catalunya en els propers tres anys, si es compleixen les previsions del programa. Des d’avui mateix i fins el proper 15 de juliol els centres que ho vulguin es poden inscriure en aquesta convocatòria.

Acompanyament: escoles que aprenen juntes 

Els directors dels 26 centres, juntament amb els impulsors del programa.

Els directors dels 26 centres, juntament amb els impulsors del programa. (Foto: Fundació Jaume Bofill)

El treball per estendre el model de les escoles avançades tindrà diversos flancs. Amb les 200 escoles que hi participin es farà formació dels educadors, residències en les escoles de referència, es crearan comunitats d’equips directius, es compartiran recursos i seminaris… I, d’aquests centres, n’hi haurà 30 que rebran un acompanyament més intensiu, una tutorització amb el qual es pretén que la seva transformació sigui més accelerada.

En aquest sentit, segons ha recalcat Mir, no es tracta de que unes escoles enviïn un manual d’instruccions sobre el canvi educatiu a unes altres. “El que farem és generar coneixement a mesura que anem avançant, de la mateixa manera que ho fem amb els nostres alumnes”, ha exemplificat.

L’objectiu del programa també és aconseguir, a partir d’aquesta primera etapa, identificar un mètode de canvi educatiu que serveixi en el futur per transferir-lo quantes més escoles de Catalunya millor. Vallory ha expressat així que la voluntat d’Escola Nova 21, a través d’una línia de recerca, és descobrir quina metodologia concreta pot ser útil per virar d’un model d’escola transmissora [de coneixement] al d’un centre avançat”.

“Ho fem així perquè l’alumne aprèn amb ganes!”

Al SINS Cardener han acabat aquest mes el projecte d’Alexandria a Granada, rutes pel saber a la Mediterrània. Es tracta ni més ni menys que d’un joc que dura sis setmanes, i que involucra quasi totes les assignatures del currículum. A través de reptes, pistes i etapes –i amb poca ajuda dels professors–, els nois i noies de Segon d’ESO han de donar visibilitat històrica a tots els aspectes de ciència, cultura, matemàtiques, art o tecnologia vinculats a aquesta ruta mediterrània.

“Això no ho fem perquè sí. Ho fem perquè hem comprovat que d’aquesta manera l’alumne té ganes d’aprendre“, exposa David Atzet, director d’aquest institut nascut el 2012. La motivació per formar-se és un bé molt preuat en uns instituts que, durant dècades, han estat desconnectats del que interessa als adolescents que els habiten. “A més, connectant diferents sabers, l’aprenentatge és més profund, i treballant entre iguals, l’aprenentatge és més ric i té un component social”, desenvolupa Atzet.

El SINS Cardener és un dels centres que integren Escola Nova 21, un programa on els centres que l’integren també comparteixen pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement científic sobre les formes d’aprendre que tenim les persones. Ciències com la neurologia o la psicologia han corroborat i ampliat els coneixements que, des de fa segles, molts pedagogs han reivindicat gràcies a la seva pràctica amb els alumnes. “Sabem que si bloquegem la part emocional, bloquegem l’aprenentatge”, ha expressat Mir, posant com a exemple una evidència entre tantes, com la de que l’alumne aprèn d’una forma més profunda i perdurable si adopta un rol actiu.

En aquest ecosistema –que “no és un club, sinó una primera onada amb coneixement transferible”, ha volgut deixar clar Mir–, molts d’aquests centres han descobert també que comparteixen moltes altres coses a més del propòsit que ha de tenir una educació al segle XXI. Un d’ells és el treball de les competències, és a dir, la capacitat d’ensenyar els joves a que siguin capaços d’aplicar els seus coneixements a la vida real, un objectiu que consta a la legislació però que fins ara ha format més part del terreny del discurs que del de la realitat. L’altre, el fet que estiguin oberts al que passa al seu entorn.

“Els infants tenen l’obligació durant 10 anys d’assistir a l’escola, un procés que hem organitzat com a societat. Això ens obliga a garantir que el seu pas pel sistema educatiu sigui útil, rellevant i agradable”, ha sentenciat Vallory.