Lideratge a l’escola

En qualsevol grup de persones hi ha les que mostren el rol de líder, i el mateix passa dins del món educatiu i més concretament a l’escola. La situació òptima és aquella en la que el lideratge del centre l’ostenta qui exerceix la seva direcció, però dissortadament no sempre és així.

Pilar Calvo
 
 

En el món educatiu la major part som dones, en aquest cas l’article està escrit en femení.

Istockphoto

Segons exposen Krech, Crutchfield i Ballachey (1), un líder és “el membre d’un grup o organització que influeix de manera decisiva en les activitats dels altres membres i que juga un rol principal per definir els objectius i la ideologia de la col·lectivitat”.

Una persona líder ha de tenir la capacitat d’impulsar canvis en una organització, i preparar-la per afrontar el procés a seguir per aconseguir-los. Proposar-los, convèncer i guiar cap a l’objectiu compartit per tothom, és una missió que s’assumeix des del lideratge.

Tota mestra té la vocació per liderar un grup humà, doncs a l’aula ella és qui aconsegueix que la segueixin, creguin en ella, essent un model pel seu alumnat. En una escola seria bo que el lideratge l’exercís l’equip directiu, doncs és en el que recau la tasca de dinamitzar la resta del col·lectiu, de motivar-lo, d’engrescar-lo per desenvolupar allò que s’ha proposat.

Segons Albert Lacruz Bassols (2) “un líder és, sobretot, una persona amb una elevada intel·ligència emocional”. En la definició de Daniel Goleman (3), la intel·ligència emocional és “la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de manejar correctament les nostres relacions”.

Les competències d’intel·ligència emocional que ha de tenir assolides una bona líder, són:

−          Consciència de les emocions pròpies.

−          Consciència de les emocions dels altres (empatia).

−          Control de les emocions (autoregulació).

−          Gestió de les relacions personals.

−          Automotivació.

Per tant, si creiem que una directora ha de ser una bona líder, hem de suposar que ha de tenir un alt grau d’intel•ligència emocional i, per tant, integrar les anteriors competències.

Dins l’aula i dins el claustre

Dins d’una aula la mestra ha de ser imparcial, actuar amb justícia, tenir empatia, saber resoldre conflictes, solucionar problemes, donar respostes, consensuar, valorar, tenir en compte totes les opinions… En definitiva tenir una elevada intel·ligència emocional. En un marc més ampli, i amb diferents responsabilitats, el mateix ha de tenir la direcció del centre amb tota la composició del claustre i de la comunitat educativa.

De tota manera, tot i que en ambdues situacions conflueix el paper de líder, no són les mateixes competències les que es requereixen per exercir-lo davant d’una aula que davant del professorat d’un centre. Qui dirigeix una escola coneix perfectament la realitat de la docència, doncs fins al seu nomenament aquesta ha estat la seva tasca. És doncs necessari un procés d’adaptació entre el que sempre ha desitjat tirar endavant i el que ara descobreix que és possible aconseguir. No obstant ha de sentir-se respectada i recolzada pel claustre, que haurà d’aprendre a veure-la exercint tasques diferents. En qualsevol cas, segueix essent una mestra de la mateixa escola.

Generalment, dins l’escola pública l’equip directiu és escollit d’entre el professorat que forma part del claustre de mestres, podent-se considerar “primus inter pares” a qui exerceix el càrrec de directora. Hauríem de demanar-li un perfil de lideratge, que proposi uns objectius i capacitat per conduir als equips cap a ells. La direcció, doncs, haurà d’aconseguir la implicació de tothom, de manera que els objectius de cada docent coincideixi amb els comuns de l’escola.

Per a dirigir una organització, i a totes les persones que la composen, s’han de tenir uns objectius clars, saber on es vol arribar i ser capaç de transmetre-ho amb entusiasme. Només d’aquesta manera aquests seran els objectius de tot el claustre. Comunicant i convidant a tothom, aconseguirà que aquests siguin compartits, promourà la participació de la resta del professorat.  Si tothom sap en quina direcció es va, tothom podrà realitzar la seva tasca amb motivació, d’una manera més lliure i col·laborativa, guanyant en riquesa i diversitat.

Així doncs, no es pot liderar un equip humà si aquest no coneix els objectius a assolir. És impossible compartir-los si no s’han exposat i debatut. La direcció, des del seu lideratge, els ha de transmetre i promoure.

Dins de l’aula la mestra coneix els objectius que vol aconseguir, i la manera com ho portarà a terme. S’esforça per arribar a tot el seu alumnat, es preocupa pel seu desenvolupament, és un puntal de referència i un model a seguir. En definitiva lidera l’aula.

En el claustre, l’objectiu principal no només és el progrés del professorat, sinó el de l’escola com a organització, i de tothom que en forma part. Treballar pel futur del centre és fer-ho per totes les persones, alumnes i mestres, famílies i societat, que formen part d’aquesta.

Tant a l’aula com al claustre, qui guia un grup humà ha de ser un exemple dins de l’espai on desenvolupa el seu lideratge. En el rol de la docència a l’aula és més fàcil reconèixer l’exemple que es transmet.

En el claustre, on qui exerceix la direcció ha estat abans professora i tornarà ser-ho, l’exemple precisa aconseguir una certa inèrcia, doncs no es pot disposar de l’experiència necessària des del mateix instant en que s’assumeix el càrrec.

Aquest coneixement es va adquirint amb el temps i amb el suport de la resta de la comunitat educativa, tot i que des del moment del nomenament ja se li exigeix aquest lideratge. Suposa un canvi de rol molt rellevant i una perspectiva diferent. S’ha de tenir una gran capacitat per conduir el canvi i, si s’accepta la direcció d’un centre, se n’ha de ser conscient.

La direcció del centre i el lideratge

El lideratge de la direcció del centre es pot gestionar de diverses maneres. Davant la directora que imposa la seva autoritat basant-la en la posició que ocupa afavorint una estructura vertical,  podem trobar la gestió del lideratge col·laboratiu, que anima i promou el treball en grup i la participació.

Segons Katzenbach, Smith i altres (4), la líder ha de gestionar en benefici de l’equip, més que en el propi. El repte que assumeix és que les persones que constitueixen l’equip tinguin èxit. Que hi hagi oportunitats per a tots.

Ser líder no és imposar, no és voler que la segueixin pel sol fet de ser la que va davant, no és impedir que es facin preguntes o que es dubti. És important escoltar les opinions de tothom, debatre i arribar a acords.  Quants més punts de vista confrontem, més enriquidor serà el que de tot això surti.

La direcció d’un centre ha de tenir una gran capacitat d’empatia, no sols amb la resta del claustre, sinó amb tota la comunitat educativa, mestres, alumnes, mares, pares, barri …, tot l’entorn. S’ha de poder veure tot amb els ulls d’altres persones, saber com es senten i que necessiten. Aquesta empatia ha de anar de la mà de la imparcialitat, a totes i a tots se’ls ha de respondre amb la mateixa neutralitat, deixant a un costat les possibles emocions personals vers a cadascú. És important que tothom es senti igual de recolzat, amb les mateixes oportunitats de ser escoltat. En definitiva és el cas en que hi ha un lideratge objectiu i just.

Un bon lideratge tindrà repercussió en el rendiment de l’alumnat, essent els seus aprenentatges superiors, ja que també sentiran comprensió, motivació, recolzament… Es trobaran en un entorn que serà profitós pel seu desenvolupament, doncs també els arribarà aquest lideratge col•laboratiu, directa o indirectament. On també arribarà és a totes les seves famílies, sentint-se aquestes més integrades i participatives dins del centre eductiu, podent fer-ho extensiu fins i tot al barri.

Sens dubte, el lideratge del centre repercuteix en totes les persones que integren la comunitat educativa.

Així doncs, si a cada aula hi ha una líder, la direcció de l’escola ha de ser el que s’anomena “líder de líders”. I aquesta líder de líders, “primus inter paris”,  ha de treballar en favor de l’escola i del seu futur, de l’educació que s’imparteix, i de totes les persones que formen part de cada centre.

En un  claustre poden haver altres líders naturals, a més a més de la directora. És tasca també de l’equip directiu que aquests altres lideratges siguin positius, i estiguin també enfocats a aconseguir els objectius que el claustre s’ha proposat. Han d’estar motivats i han de fer seus els objectius proposats per la direcció, afavorint la tasca docent, doncs d’altra manera poden arribar a ser nocius pel bon funcionament del centre.

Les líders han de poder concretar estratègies per arribar a l’assoliment dels objectius, han de conèixer les persones amb les que col•laboren, per interactuar i treure el millor d’elles mateixes.

Per emprendre una innovació pedagògica ens calen uns objectius sòlids i consensuats per tothom. Per fer aquest camí necessitem una bona líder que aglutini a tot el grup, que cohesioni i que motivi. Caldrà ser conscient que l’estratègia està en el seu equip, sense el que no seria possible assolir els objectius.

Quan hi ha un bon lideratge i un bon equip col•laborant darrera, ens podem plantejar ser líders en la innovació pedagògica.


 

REFERÈNCIES

  1. D. Krech, R. S. Crutchfield y E.L. Ballachey: Psicología social, Biblioteca Nueva, Madrid, 1972.
  2. Lacruz Bassols, Albert (2) “Directors de centre, lideratge i competències emocionals”  http://www.utilapd.com/downloads/articles/gestio-organitzacio-escolar/directors-lideratge-i-competencies-emocionals.pdf
  3. Goleman, D. Inteligencia emocional. Editorial Kairós, 2012.
  4. Katzenbach, Jon R. y Douglas K. Smith, “La disciplina de los equipos”, capítulo 3 de Katzenbach, Jon R (Compilador), “El Trabajo en Equipo”, Ed. Granica, 2000. (“The Discipline of Teams”Harvard Business Review, March-April 1993.)

Pilar Calvo
About Pilar Calvo

Mestra jubilada d'educació infantil i primària. Exdirectora de l'Escola Margarida Xirgu de Badalona. More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*