Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Article publicat a eldiario.es
El problema de l’educació espanyola és que els docents tenen alts salaris i, com aquesta despesa s’emporta la major part del pressupost, hi ha poc marge per millorar el sistema amb infrestructures, materials i iniciatives. Aquesta és la conclusió que comparteixen la secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio , i el responsable de l’estudi de l’OCDE Panorama de l’Educació que aquest dimarts s’ha presentat a Madrid.
“La despesa es calcula pel sou docent, el nombre d’anys d’escolarització, la ràtio d’alumnes per aula -ha detallat Gomendio-. En salaris i anys estem per sobre de la mitjana, i per sota en la relació d’estudiants per docent. I no estem aconseguint millorar el rendiment educatiu”.
“Sé que és un tema molt sensible des del punt de vista polític. I ens encarreguem de calcular els salaris de forma molt seriosa, en comparació amb altres professions -va començar Van Damme-. El salari relatiu dels professors és més alt que altres treballadors amb nivells d’estudis semblants, i estan entre els més alts de l’OCDE. Però hi ha un creixement molt modest amb el passar del temps”. Això suposa, per aquest especialista, “pocs incentius per seguir dins de la professió” i escasses possibilitats de premiar “ser un bon professor”. “En altres països hi ha més diversificació de la carrera professional”.
Com “un gran percentatge de la despesa total se’n va en els professors, queden pocs diners per a tots els altres aspectes. El fet que Espanya tingui tanta despesa en sous pot posar en perill les iniciatives per millorar altres aspectes”, ha assegurat Van Damme.
Davant les preguntes dels periodistes que inquirien sobre un possible canvi de política en qüestions salarials, Gomendio va voler rebaixar el to de l’anàlisi: “El problema no és que els sous siguin elevats sinó que és una cursa molt plana, en la qual hi ha poca diferència entre els ingressos mínims i màxims”.
L’educació “no protegeix” de l’atur
Van Damme ha destacat que tot i que Espanya té un percentatge de titulats (FP de Grau Superior, Diplomatura, Llicenciatura, Grau, Màster o Doctorat) d’acord amb l’OCDE -un 32% enfront del 33% de mitjana- aquesta població, el nivell d’ingressos de la població segons el seu nivell educatiu, i l’increment salarial al llarg dels anys és inferior al de l’OCDE.
És més, i aquesta és una de les conclusions més preocupants de l’estudi, el nivell educatiu dels espanyols no els protegeix de l’atur o la precarietat. L’atur entre els titulats superiors espanyols triplica el de l’OCDE: un 14% enfront del 5% de la mitjana.
A què es deu aquesta diferència? Segons Gomendio, que a Espanya s’estudia, però malament . “El que afecta l’ocupabilitat és el desajust cada vegada més gran entre nivell educatiu i el nivell de competències”, ha assegurat. I s’ha remès als resultats de l’estudi PIAAC -que analitza les habilitats dels adults de 16 a 64 anys- en què Espanya es troba per sota dels altres països europeus. “A mesura que augmentem els nivells educatius, no aconseguim incrementar en la mateixa mesura els coneixements respecte a la resta de països”, ha justificat la secretària d’Estat. No obstant això, molts analistes indiquen que Espanya partia des d’un nivell molt menor que la resta de països de la UE i que PIAAC mostra una evolució important.
“Des del 2000 i fins al 2014 s’ha fet un esforç molt gran en inversió”, ha explicat Gomendio, tot i que segons l’anàlisi de l’OCDE no s’ha aconseguit una millora de la qualitat educativa. Per això ha advocat per canviar la forma d’avaluar el sistema educatiu: “Cal deixar de mesurar la qualitat només per inversió sinó també pel rendiment dels alumnes”.
