Meritxell Ruiz, directora general amb Irene Rigau, serà la nova consellera d’Ensenyament

En les dues últimes legislatures ha estat la responsable de la Direcció General d'Atenció a Famílies i Comunitat Educativa, una de les principals àrees d'Ensenyament des d'on ha gestionat des de les beques fins als protocols contra l'assetjament

Pau Rodríguez
 
 
 

24.07.2010, Lloret de Mar Llistes Parlament Catalunya 2010. Meritxell Ruiz

Meritxell Ruiz.

Meritxell Ruiz (Reus, 1978) serà la nova consellera d’Ensenyament en el Govern de Carles Puigdemont. Era l’última conselleria que faltava per resoldre. Descartada des de fa mesos Irene Rigau, responsable de la conselleria des del 2010 –va assegurar que volia tornar a l’escola abans de jubilar-se–, finalment serà Ruiz qui li agafi el relleu, a proposta de Convergència. Militant d’aquest partit, en les dues últimes legislatures ha estat la responsable de la Direcció General d’Atenció a Famílies i Comunitat Educativa, una de les principals àrees d’Ensenyament des d’on ha gestionat des de les beques fins als protocols contra l’assetjament. 

La nova consellera d’Ensenyament ha estat durant els darrers anys una de les persones de més confiança de Rigau. Amb l’anterior consellera, de fet, ja hi va treballar durant el seu pas pel Parlament de Catalunya com a diputada de CiU. Va ser en la legislatura del 2006 al 2010 –l’última etapa del tripartit–. Ruiz va representar el seu partit en les comissions parlamentàries d’Educació.

Meritxell Ruiz és economista de formació –es va llicenciar en Adminstració i Direcció d’Empreses a la Universitat Rovira i Virgili– i docent en funcions, després d’obtenir el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP) a la mateixa universitat. Entre el 2001 i el 2006, tanmateix, va treballar a La Caixa com a assessora de serveis financers especialitzada en segment d’empreses.

Beques menjador, jornada intensiva

Meritxell Ruiz va entrar al departament d’Ensenyament a principis de 2011 de la mà d’Irene Rigau, i des de la seva Direcció General d’Atenció a Famílies i Comunitat Educativa ha hagut de lidiar amb diversos fronts, molts d’ells derivats d’una política de retallades pressupostàries per part del Govern de la Generalitat que ha sublevat el professorat i les famílies. El més destacat ha estat la gestió de les beques menjador.

Malgrat el lleuger augment de la partida de beques dels darrers dos cursos, les famílies, i alguns consells comarcals, lamenten que ni els darrers anys ni ara s’ha arribat a cobrir les necessitats dels infants que viuen en risc de pobresa, quasi un de cada tres a Catalunya. Sí que se li ha reconegut, tanmateix, que hagi unificat els criteris d’adjudicació de beques, que ha reduït la incertesa de les famílies i les desigualtats entre territoris. Tot i ser menys recordat, també va ser ferma defensora de la introducció de les carmanyoles als menjadors.

L’altra gran polèmica que ha envoltat la tasca de Ruiz ha estat que s’obrís la porta des del 2011 la jornada compactada als centres educatius, un horari al qual ja s’han adaptat a la pràctica tots els instituts. Amb aquesta mesura, lloada per alguns sindicats, va comportar la queixa del col·lectiu de famílies, que critiquen que deixa molts alumnes sols a casa durant tota la tarda.

Des de la Direcció General, Ruiz també ha estat impulsora d’alguns programes escolars com el de servei obligatori a la comunitat a Quart d’ESO –el conegut com aprenentatge-servei– o el de suport a la convivència escolar i contra l’assetjament, així com també l’informe pediàtric que les famílies han d’aportar a P-3 amb voluntat de detectar prematurament les dificultats d’aprenentatge.