Rebel·lió contra la ‘dictadura’ de les notes a classe

França està immersa en un debat per canviar el sistema d'avaluació perquè les qualificacions "no són objectives ni assenyalen si l'alumne progressa". Les famílies lamenten que la informació que els arriba dels seus fills "és molt breu"

Daniel Sánchez Caballero
 
 

Foto: Edu Bayer

Foto: Edu Bayer

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Què significa un 7 de Llengua? I un 6 d’anglès? Què pot i què no pot fer l’alumne que obté aquestes qualificacions?

Preguntes com aquestes se les han fet a França, on s’ha promogut tot un debat al voltant de la conveniència de redissenyar el sistema de qualificacions. “La qualificació [numèrica tradicional] no és tan objectiva com sembla. No assenyala si l’alumne ha progressat i no indica què ha de fer l’alumne per avançar”, reflexionava el Ministeri d’Educació quan va plantejar la qüestió.

Aquesta opinió la comparteixen cada vegada més experts del sector. Mentre el sistema educatiu progressa, canvien els mètodes, enfocaments i manera de treballar a l’aula (les famoses competències), se segueix utilitzant el mateix sistema per avaluar els alumnes que fa dècades. Un mètode que encasella, selecciona i margina l’alumne, afirmen; el mateix que s’utilitzava quan tot just un 10% dels estudiants aspirava a arribar al batxillerat i no s’atenien les diferències entre uns i altres.

I mentre es planteja aquest debat, el sistema espanyol inclou cada vegada més proves i exàmens. Amb la LOMCE i les seves proves de final de cicle, un alumne que arribi fins a Batxillerat haurà de passar almenys tres exàmens -tres notes-, i fins i tot alguna més en Comunitats com Madrid, que té les seves pròpies proves addicionals.

A les famílies els sembla un debat necessari. “Les notes no reflecteixen els coneixements de l’alumne”, opina Jesús Salido, president de Ceapa, la confederació d’associacions de pares i mares. “I la informació que ens arriba als pares sobre l’acompliment dels alumnes, més enllà del número, és molt breu”, afegeix. “Només quan hi ha problemes de comportament ens citen als centres. A vegades encara que vulguis anar-hi a interessar-te et diuen que si l’alumne va bé no cal que hi vagis”, lamenta.

Rafael Feito, catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid, també creu que “l’avaluació hauria de reflectir bastants aspectes. És veritat que són subjectius, però l’alumne agraeix que es tinguin en compte més coses”, sosté. Ell intenta fer-ho, explica què avalua i intenta incloure altres aspectes. Encara que és cert que el seu cas és a nivell universitari i allà la situació és diferent.

No es tracta de suprimir les notes

A l’espera que es coneguin les conclusions de la conferència nacional que estudia el tema a França, ja se sap que l’objectiu no és “suprimir les notes”, tal com es va simplificar en el seu moment. La meta més aviat és canviar el sistema d’avaluació en el seu conjunt. “L’objectiu de la reforma del sistema d’avaluació és aconseguir que l’avaluació demostri el progrés de l’alumne, li indiqui els aspectes en què ha de millorar i com aconseguir-ho. S’ha constatat que el sistema de notes vigent no aconsegueix aquests objectius: la nota no és prou objectiva, no matisa l’evolució de l’alumne, el discrimina i el pot encasellar”, van descriure els mitjans francesos alguns avenços.

Salido, de Ceapa, ho explica amb senzillesa. “Un 6 per a un alumne determinat pot ser una excel·lent nota, si partia d’un 0. I per un que no té problemes i començava des del 7, un 9 pot no ser tan bo. Però l’avaluació només acaba mostrant que el primer té un 6 i el segon un 9, sense matisos”, posa com a exemple. Davant d’això, un altre cas, les proves europees d’idiomes, amb sis possibles nivells de destresa (d’A1 a C2) són més clares. Cada nivell té una descripció del coneixement que implica adquirir-lo.

Experts com el doctor en e-learning i investigador Juan Domingo Farnós creuen que darrere d’aquest debat s’hi amaga en realitat l’objectiu de França de millorar en les proves PISA, però saluda la iniciativa. “L’avaluació està molt qüestionada. Actualment es basa en l’anomenada avaluació sumativa, que es realitza al final del procés d’aprenentatge”, explica. “Es passen unes proves estandarditzades a l’alumne, es demanen uns objectius, i si hi arribes ets apte i si no quedes segregat i fora del sistema”, afegeix. “L’avaluació personalitzada és la clau”, assegura.

En la seva opinió “el procés d’aprenentatge ha de ser una avaluació en si”, sosté. Ell parla d’avaluació formativa i formadora, amb autoavaluacions, de manera que no sigui necessari “que ningú posi una prova final que estableixi si ets apte”. No obstant això, Franós opina que el canvi necessari va més enllà i cita l'”educació disruptiva”, un canvi total de l’educació, però no només. “Per arreglar les coses cal fer-ho tot alhora, l’educació per si sola no canvia res”, sosté. Aquest sembla un altre debat, encara que ell insisteix en l’argument.

Sense ser tan radical en el seu conjunt, Feito coincideix amb la idea. Segons opina, un dels efectes perniciosos de les actuals avaluacions és que “es posposa la feina fins al final”. Amb un tipus d’avaluació més continuada “es treballa des del primer dia”. I el vincula fins i tot a la mida dels grups. “En una classe petita no tindria ni sentit l’examen perquè se sabria què sap cada alumne”, exposa.

En aquest sentit, Salido lamenta la proliferació d’avaluacions que ha comportat la LOMCE. “Ha trencat l’avaluació contínua, et jugues tot el curs en el resultat d’una prova concreta i es trenca fins i tot el criteri del professorat durant tota l’etapa. No estem d’acord amb aquest criteri”, afirma.

L’exemple Trabenco

Aquests mètodes tampoc són ciència ficció. Ja es desenvolupen en alguns llocs. A l’escola Trabenco de Leganés “l’avaluació que té realment pes és l’avaluació qualitativa”, segons explica el seu director, David Fernández. Des de fa anys, en aquest centre s’avaluen “aspectes com l’estil d’aprenentatge de l’infant, com és la seva socialització, com es relaciona amb adults o altres companys o el seu procés maduratiu”, il·lustra.

Fernández parla contínuament del concepte “triangulació”. A partir de Tercer de Primària dels nois s’autoavaluen. Les famílies s’impliquen totalment. Es realitzen reunions periòdiques amb els pares -dos o tres a l’any- en què a tres bandes (docents, família i alumne) “veiem on som i plantegem uns objectius per al curs”. Aquestes metes tenen caràcter escolar, però també familiar. I al final del curs es revisen els acords assolits, què s’ha complert i què no per elaborar un informe per a la família.

No obstant això, al final del curs en el Trabenco també han de plegar-se al sistema de notes per obligació de l’administració, però Fernández explica que les famílies estan tan implicades amb el mètode que de vegades a manera de protesta simbòlica ni les obren i les tornen tancades i signades.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*