Sigueu sostenibles i trieu joguines no sexistes!

No es tracta de què ara els nens juguin a nines i les nenes a cotxes. El problema no són tant les joguines sinó l’orientació que se’ls dóna promocionant-les per a ús exclusiu de nenes o de nens.

Conxa Royo Calleja
 
 

Conxa Royo Calleja. Màster en estudis de dones i membre de la Unitat d’igualtat de la UOC

S’acosten els Reis i tornem a tenir un repte davant nostre: el foment del consum responsable i la tria de joguines no sexistes.

Les joguines juguen un paper fonamental en l’educació de les nostres filles i dels nostres fills, de nebodes i nebots, de nétes, de néts. Mitjançant el joc la canalla practica models de socialització, s’educa, adquireix hàbits, es construei expectatives. Amb les joguines, i el seu ús, es transmeten valors, models i imatges del món.

Les experiències lúdiques dels infants es basen en l’exploració i en la repetició i són bàsiques en el seu desenvolupament cognitiu. Les joguines són eines que permeten el desenvolupament de capacitats i si limitem les nenes i el nens a jugar només amb un tipus de joguines, estem limitant també el seu desenvolupament.

Podríem dir que el joc prepara per a la vida adulta, permet representacions on les criatures en són les protagonistes. Mitjançant el joc exploren l’entorn, l’imiten. Mitjançant el joc es socialitzen i els permet d’aprendre estructures de l’entorn social.

Amb la tria de les joguines hem de tenir molt present que s’introdueix el joc perquè puguin experimentar, explorar i desenvolupar les seves capacitats; amb el joc corregeixen errors i troben solucions als problemes que puguin experimentar. I, si ho fan mitjançant joguines sexistes, aquest joc serà determinista i no es desenvoluparà en uns paràmetres de llibertat.

Cal, doncs, que abans de portar-les a casa valorem si les joguines que triem reprodueixen estereotips de gènere, si són adequades per a l’edat de les criatures, si potencien la cooperació i el treball en equip.

No es tracta de què ara els nens juguin a nines i les nenes a cotxes. El problema no són tant les joguines sinó l’orientació que se’ls dóna promocionant-les per a ús exclusiu de nenes o de nens. El problema és considerar espontani o innat un constructe social, una constructe cultural. Les nenes i els nens imiten les persones adultes, les conductes que observen al seu voltant, en el seu entorn, i n’assumeixen els rols. L’important és que es puguin oferir nous models de relació que permetin que la canalla pugui desenvolupar-se sense les cotilles dels estereotips, dels rols tradicionals de gènere, que no fan altra cosa que limitar les seves potencialitats.

Parafrasejant l’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació[i], no és gens saludable que contraprogramem, també amb les joguines, els compromís i la feina que s’està duent a terme des de les escoles i els instituts en coeducació.

Aquests Reis, trieu joguines no sexistes i comprometeu-vos amb la construcció d’una societat més justa per a tothom, més lliure i més sostenible, reciclant l’ús de les joguines que ja teniu.

[i] Contraprogramació, Observatori de les dones als mitjans de comunicació, www.observatoridelesdones.org