Anàlisi

1 de cada 5 joves mira TikTok més de 2 hores diàries

Fins a 1 de cada 5 joves espanyols passen més de dues hores al dia a TikTok i superen el llindar recomanat en l’ús de les xarxes socials, a partir del qual pot créixer el risc de patir problemes de salut mental. Aquest és una de les principals conclusions d’un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), publicat en obert a la revista Nature.

Una de les dades que més ha cridat l’atenció als experts és la diferència de gènere: un 24% de les noies enquestades es troba per sobre del llindar de risc, davant el 15% dels nois.

La UPF destaca que si bé estudis previs ja havien analitzat l’impacte de les xarxes socials en general sobre la salut mental dels joves, aquesta recerca és pionera en l’anàlisi dels efectes específics de TikTok sobre el benestar digital dels adolescents.

Consum passiu de vídeos

Per a aquest estudi, s’ha realitzat una enquesta a 1.043 joves d’arreu de l’Estat espanyol d’entre 12 i 18 anys, per examinar els temps que destinen a Tiktok i els tipus de continguts. També s’ha avaluat la percepció que tenen del seu propi benestar digital. S’entén com a benestar digital l’estat d’equilibri òptim entre el temps de connexió i el benestar cognitiu i emocional.

S’ha escollit TikTok perquè presenta particulars específiques en relació a d’altres xarxes, com Instagram, X o Facebook, especialment perquè fomenta un consum més passiu de vídeos i una menor interacció entre usuaris. A més, és la xarxa social més popular entre els joves d’arreu del món, especialment a Espanya, l’estat on un major percentatge d’adolescents en fan ús.

En aquest estudi, s’han mesurat tres variables en relació al benestar digital: l’autocapacitat dels joves d’establir límits en el temps de connexió; la de generar connexions socials i comunitat; i la pròpia capacitat de resiliència emocional.

La meitat dels joves passa més d’una hora al dia veient TikTok

Pel que fa al temps destinat a Tiktok, la recerca constata que més de la meitat dels joves enquestats (53%) passen més d’una hora al dia a l’APP, el 35% més d’una hora i mitja i el 20% més de dues hores, percentatge que és significament superior en el cas de les noies en aquest darrer cas (24%).

Estudis previs han constatat que el fet de fer servir les xarxes socials durant més de 2 hores al dia està associat a una baixa autoestima pel que fa a la imatge corporal, una percepció negativa de la pròpia salut mental o un increment del risc d’estrès psicològic o d’idees suïcides, remarca l’estudi.

El temps de consum dels joves a TikTok contrasta amb l’autopercepció del nivell de benestar digital que tenen, que en general és positiu. En una escala de l’1 al 5, puntuen la seva capacitat per fixar límits al temps de consum amb un 3,22; la seva resiliència emocional davant dels continguts vistos amb un 3,31 i la capacitat de generar connexions socials i comunitat, amb un 3,64.

Establir límits

La investigadora principal de la recerca és Mònika Jiménez, del grup Communication, Advertising and Society (CAS) del Departament de Comunicació de la UPF, que ha dirigit la recerca amb Mireia Montaña, del grup Aprenentatge, Mitjans de Comunicació i Entreteniment (GAME), dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació la UOC. Per part de la UPF, hi ha participat Clara Virós, autora principal de l’article a Nature.

Per a Jiménez, “com més estona passen els joves a TikTok, menys capacitat tenen per establir límits en els seus temps de connexió a l’APP”. Els joves que passen més de dues hores al dia a TikTok puntuen la seva capacitat de fixar límits amb un 2,93 sobre 5, mentre que els hi dediquen entre mitja hora i una hora la valoren amb un 3,33. Més alta és la capacitat de posar límits dels quals hi passen entre 11 minuts i mitja hora (3,47) o dels que hi passen menys de 10 minuts (3,53).

Continguts

Montaña assenyala que hi ha diferències significatives en els tipus de continguts que veuen nois i noies: “Els nois estan predominantment interessats en continguts de videojocs i esports professionals, mentre que les noies tendeixen a consumir més continguts de bellesa i moda, mostrant així una persistència dels rols tradicionals de gènere en les preferències de consum digital”.

Més enllà dels vídeos còmics i musicals, que se situen entre els tres més vistos per ambdós sexes, la resta de continguts més consumits per nois i noies són diferents. En el cas de les noies, els cinc continguts més vistos són: comèdia (3,24) música (3,22), moda (3,02), bellesa (3) i ball o persones fent playback (2,88). En el cas dels nois, ho són comèdia (3,50), videojocs (3,19), música (3,06), esports professionals (3,01) i notícies d’influencers o streamers (2,92).

D’altra banda, l’anàlisi indica que diferents tipus de contingut podrien estar relacionats amb un augment en el benestar digital a TikTok, tot suggerint que a més consum de contingut relacionat amb la cultura, millor gestió de les emocions i capacitat per limitar el temps en l’aplicació. A més, el contingut sobre moda, comèdia, bellesa o tendències a dansa podria crear un sentit de comunitat i podria vincular-se a millors nivells de connexió i comunicació social.

Propostes per al benestar digital dels joves

L’estudi considera que les mesures per millorar el benestar digital dels joves no es poden limitar al control parental de l’APP o a la desconnexió digital, sinó que també calen programes educatius per promoure hàbits digitals saludables entre els joves i per dotar les seves famílies de més estratègies d’acompanyament per fer-ho possible, amb perspectiva de gènere.

Tanmateix, alerta que les mesures restrictives indiscriminades no funcionen, sinó que cal fomentar que cada jove mantingui un nivell de consum moderat de les xarxes socials, que s’adeqüi als seus interessos i necessitats. També insisteix que caldria valorar la realització d’auditories regulars dels algoritmes de xarxes com TikTok per evitar els seus potencials efectes additius.

Aquest informe s’emmarca al projecte “Adolescents receptors i creadors de contingut sobre salut mental en xarxes socials. Discurs, incidència i alfabetització digital sobre trastorns psicològics i el seu estigma”, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.