Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Desconnecta la pantalla, connecta amb la salut! és el missatge d’impuls d’una campanya a les xarxes que l’Hospital Universitari de Bellvitge ha preparat per a conscienciar sobre el perill de l’ús en excés de les pantalles.
Sacrificar altres activitats, descuidar tasques i els canvis d’humor, si aquestes no es poden fer servir, són alguns dels indicadors que l’ús de les pantalles està prenent massa lloc en la vida d’algú i no són només un complement o útil puntual com hauria de ser.
Algunes de les orientacions que es donen en la mateixa campanya de l’Hospital de Bellvitge són evitar l’ús de les pantalles abans d’anar a dormir, fer activitats recreatives no relacionades amb xarxes socials i pantalles i limitar el temps recreatiu amb aquestes d’acord amb les recomanacions per edat. La Unitat de Joc Patològic i altres addiccions no tòxiques i el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia, Xarxa Sanitària Assistencial de Manresa, van elaborar una Guia per a l’ús adequat i prevenció de l’addicció a les pantalles en infants i adolescents. En ella, es donen consells i pistes per a detectar casos en què l’ús de les pantalles pot estar interferint en la salut dels menors. També es donen dades com ara que: Més de 2 hores de pantalles està associat a més problemes depressius i d’ansietat en infants i adolescents o que està demostrat que quaranta minuts diaris d’activitat a l’aire lliure està relacionat amb millor salut física i emocional. Per a fer aquesta nodrida guia de suggeriments per al bé de la salut infantil i juvenil, es va comptar també amb la col·laboració del Servei d’Oftalmologia de la Fundació Althaia, perquè, un altre factor que l’abús de pantalles està comportant és la miopia, pel fet d’haver deixat d’enfocar de lluny. Es preveu que el 2050, un 80% de les persones tindrà miopia a causa de l’excés d’ús de les pantalles. A la Xina el 72% dels estudiants de secundària ja en tenen.
Una altra informació de la guia dels professionals de salut mental és que l’ús de pantalles en edats primerenques ha comportat l’increment de casos d’alteracions visuals transitòries i permanents com el cansament visual, cefalees, tics palpebrals, visió doble, marejos, pèrdua de la visió en 3D i miopia. També s’afirma que, a més temps d’utilització de pantalles, hi ha més risc de problemes físics (obesitat, problemes musculoesquelètics, cardiovasculars…) i un major índex de problemes emocionals i de conducta.
Senyals d’addicció
Des del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’especialista Mònica Gómez, adjunta d’aquest servei de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals precisa que, en realitat, l’addicció és a mirar les xarxes socials, vídeos i videojocs, no addicció a les pantalles.
Gómez fa més de vint anys que treballa com a psicòloga en el camp de les addiccions. Explica que en la unitat on treballa, atenen “tota mena d’addiccions comportamentals, també a la compra compulsiva, encara que no hi ha conclusions amb pes, ni patró reconegut per l’Associació Americana de Psiquiatria (APA), ni per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per dir que és una addicció, però sí que la tractem en àmbit ambulatori”.
Quan hi ha una addicció als videojocs –diu la psicòloga– “es dona una pèrdua de control de les vegades que es juga i de la durada de cada episodi, i es prioritza aquesta activitat, i es deixen altres activitats, com l’esport i els estudis. Per tant, hi ha un impacte negatiu, per les conseqüències negatives de la persistència”. Aquests punts els recull el patró de l’OMS que determina l’addicció als videojocs. Mònica Gòmez apunta que “la simptomatologia ha de persistir almenys durant dotze mesos per a ser considerada addicció”.
La psicòloga també puntualitza que “la pèrdua de control en aquest tipus d’addicció té molta similitud al consum de substàncies addictives, per això es considera addicció conductual. No hi ha consum de substàncies, però sí dependència”.
A la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals, el 15% dels pacients adults hi acudeix per addicció al joc, com a motiu principal, i un 15% d’aquests pacients tenen antecedents a l’addicció als videojocs en l’adolescència i la joventut. Tal com precisa Gòmez, queda encara molt per estudiar l’addicció als videojocs.
Prohibició de pantalles en les escoles
L’inici de curs amb la prohibició dels mòbils als centres vol ser un pas en la depuració d’aquest sobre consum de pantalles per part de l’alumnat. “És evident que atendre una pantalla implica focalitzar l’atenció, per tant, l’ús del mòbil afecta la concentració i les funcions cerebrals, amb aspectes que tenen a veure amb temes emocionals”, exposa la psicòloga de l’Hospital de Bellvitge. Ara bé, també indica que “no només és una qüestió d’escoles i famílies, sinó un tema global i molt complex perquè tots els adults i la nostra societat viu amb molta presència de pantalles”.
De totes maneres, Gòmez recalca que “no tothom que fa servir molt les pantalles desenvolupa una addicció. És més probable que es doni un ús problemàtic, que no pas una addicció, que implicaria jugar molt, però amb una afectació parcial del rendiment acadèmic o la producció laboral, però que no arriba al patró de descontrol”.
En conclusió, i sense ser alarmistes –afirma la psicòloga– “considerant el perfil jove infants i adolescents, encara que es denominen nadius digitals no vol dir que tinguin capacitats per a regular els continguts i és recomanable un acompanyament per part de l’entorn familiar per a consolidar aspectes crítics, ajudar-los a poder triar el contingut i que aquest sigui de qualitat i que puguin desenvolupar una capacitat crítica, del temps que hi dediquen, del contingut que veuen i que es fomenti no deixar de banda altres activitats familiars, com l’oci, l’esport, i de tot”.
En la unitat de Bellvitge, tracten pacients a partir dels catorze anys. El perfil de pacient jove va dels catorze fins als vint-i-cinc anys. Des del 2005 i fins al 2024 un 13% dels casos atesos va tenir aquesta edat. Prioritàriament, el 71% de les consultes són per addicció al joc i un 17%, als videojocs. Habitualment, són homes amb estudis primaris i secundaris i, si juguen, ho fan a màquines escurabutxaques, apostes esportives o en casinos. Segons comenta la psicòloga Mònica Gómez, “normalment tenen un perfil de caràcter impulsiu, són impacients, toleren malament aspectes rutinaris, i tenen tendència a buscar situacions innovadores. També es frustren amb facilitat, tenen dificultat per a tenir relacions interpersonals estables i per a establir fites personals, i tot això els comporta vulnerabilitat”.
