Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Deu anys i res no canvia. CICAE, associació de col·legis privats independents, ha publicat el nou informe sobre el cobrament de quotes d’escoles concertades a vuit comunitats autònomes. El 83% dels gairebé 400 centres visitats, físicament o virtualment, cobren, encara que les diferències entre els uns i els altres són enormes.
Novament, el St. Paul’s School de Barcelona sobresurt, no només en l’àmbit català. És el col·legi concertat amb la quota més alta que s’ha detectat a tot l’Estat. Només pel servei educatiu, sense comptar activitats complementàries, extraescolars o qualsevol servei extra com el menjador, la seva quota és de 1.100 euros al mes.
Catalunya, juntament amb Madrid i el País Basc, és la comunitat on més gran és el percentatge de centres concertats visitats (71 en total) en què es cobra una quota a les famílies. En tots tres casos és del 100 %.
L’estudi, a més d’analitzar si es cobra i què es cobra, recull informació sobre la facilitat que els centres donen a les famílies per saber les quantitats que hauran d’abonar, així com si s’hi exerceix algun tipus de pressió perquè es paguin o si s’indica que són voluntàries en qualsevol cas.
La llei deixa clar que els centres concertats no poden cobrar pel servei educatiu, sí per altres com a certes extraescolars (si no són complementàries) o serveis netament voluntaris com el menjador o el transport.
Elena Cid, directora general de CICAE, critica que, en molts casos, els centres nomenen de maneres diverses els serveis en un intent de camuflar el cobrament per ensenyament que ha de ser gratuït i per confondre les famílies.
Cid creu que aquests deu anys d’estudis han canviat algunes coses. El discurs de les administracions, en certa mesura: des de negar l‟existència de les quotes fins a passar a dir que només es dóna en determinats casos.
També assegura que han notat com les empreses que cobren les quotes han anat canviant per poder continuar fent-ho; per exemple, utilitzant “conceptes més amplis com ‘aportacions’” perquè hi hagi menys control i per confondre les famílies. A més, veu que la inspecció educativa de les comunitats autònomes tampoc no està fent un esforç per controlar la situació, adduint que els conceptes pels quals es cobra no són ensenyaments obligatoris.
Pressions
Un dels conceptes que més habitualment vénen denunciant és el fet que es pressiona les famílies perquè paguin les quotes, en principi il·legals. Entre les maneres de fer-ho, és comú que algunes activitats complementàries s’introdueixin dins de l’horari lectiu, no al principi o al final de la jornada, com és obligatori.
A les reunions prèvies a l’escolarització, s’informa les famílies que, si no poden pagar, s’hauran de fer càrrec dels seus fills en aquestes hores, a la meitat de la jornada, o que se’ls deixarà fora de l’activitat en què participen la resta de companys.
Per comprendre una mica millor la situació, cal assenyalar que l’estudi realitzat per Garlic B2B amb la tècnica del mystery shopper s’ha fet amb la idea que es busca plaça per a menors de segon cicle d’educació infantil. És a dir, se’ls diu a les famílies que pregunten per l’obligatorietat de certs pagaments que els seus fills de 3 anys en quedaran exclosos.
Transparència
Amparo Núñez, responsable de l’estudi a Garlic B2B, ha explicat que una de les dificultats més grans que troben els tècnics que l’elaboren és aconseguir informació sobre les quotes. Ha assegurat, a la presentació de l’informe, que hi ha tècnics que, després d’una hora de reunió al centre, no aconsegueixen aquesta informació.
Es tracta d’una dada, la de la quota, rellevant no només per saber què es cobra un any, sinó perquè presumiblement el nen o la nena romandran molts anys escolaritzats al mateix centre, sobretot en el cas de la concertada.
En aquest sentit, Núñez explica que dos de cada tres centres que cobren quota no informen les famílies que aquesta quota és voluntària. D’aquesta quantitat, el 15% sí que ho indica a la documentació per escrit que facilita. Vist al revés, gairebé la meitat dels centres que cobren quotes no informen en la documentació que els pagaments són voluntaris si es refereixen als ensenyaments obligatoris.
De fet, han explicat Núñez i Cid, a Catalunya i al País Basc, al 96% i el 90% dels centres estudiats, s’informa les famílies que han de pagar la quota.
Diferències
Això sí, a l’estudi i a la presentació s’intenta deixar clar que “hi ha moltes concertades dins de la concertada”, ha dit Cid.
L’estudi fa una distinció entre els centres en mans d’entitats sense ànim de lucre, com ara entitats religioses, i aquells que estan sota control de societats mercantils, que poden ser des de cooperatives fins a fons d’inversió estrangers.
Segons han detectat, aquestes darreres tenen polítiques més agressives de pressió cap a les famílies, a més que cobren quotes més elevades i no fan gaire exercici de transparència en relació amb les quantitats o la seva voluntarietat.
