Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Quan el curs escolar ja està en marxa, milers d’infants i adolescents cada any també reprenen les activitats extraescolars a les tardes. És una realitat molt majoritària entre la infància i sabem que té valor educatiu, comunitari i social. Educatiu perquè els nens i nenes consoliden aprenentatges i motivacions i, de maneres lúdiques, aprenen coses i habilitats diferents i complementàries a l’escola. Comunitari perquè participar en activitats extraescolars (sobretot de proximitat) permet fer noves amistats, vincular-se al barri i obre la porta a participar més activament de la vida comunitària. I social perquè gaudir d’aquestes experiències enriqueix les vides dels nois i noies (tots i, en especial, els de famílies empobrides) i facilita l’organització social de les cures garantint entorns estimulants i saludables.
A Catalunya, fer extraescolars a les tardes és una pràctica molt estesa entre la infància (i una mica menys) entre l’adolescència. Si mirem les dades, veiem que el 83% dels nois i noies de 6 a 15 anys (Enquesta Aliança Educació 360, 2022) participen en alguna activitat extraescolar i que ho fan 5 hores setmanals de mitjana. Però les mitjanes són miratges, perquè sempre amaguen desigualtats: si posem el focus als infants de famílies amb menys recursos, trobem que són només el 66% que fan extraescolars.
Dit d’una altra manera: 1 de cada 3 infants de famílies empobrides no fa cap activitat organitzada de tardes. Parlem de 140.000 nens i nenes sense extraescolars, l’equivalent als habitants de municipis com Lleida, Tarragona o Mataró. I no només hi participen menys, sinó que ho fan durant menys hores a la setmana, durant menys anys i amb una oferta menys diversa.
També sabem que les famílies ho tenen clar: diuen que les extraescolars fan els infants més feliços, més motivats i més connectats amb el seu entorn (Enquesta 360). Però mentre alguns infants i famílies poden triar lliurement entre esports, idiomes o arts, d’altres es veuen obligades a renunciar-hi si no hi ha polítiques que eliminin les barreres econòmiques. I aquesta realitat és més crua quan l’encariment del cost de vida afecta especialment les famílies amb infants i el cost de la criança a Catalunya ha incrementat un 15% en tan sols dos anys (Save the Children, 2024).
En l’actual context de pobresa infantil i desigualtats creixents i amb uns resultats educatius que no remunten des de fa anys, no ens podem permetre seguir eixamplant desigualtats també fora de l’escola. Per enfortir el dret a l’educació, l’escola és essencial, però no n’hi ha prou. Cal que parlem seriosament del paper que juga el lleure educatiu, en sentit ampli: fa créixer o redueix les desigualtats?
El mal repartiment de les oportunitats educatives dibuixa realitats a les tardes cada vegada més remotes: mentre, per un costat, nens i nenes que no en fan cap (o alguna poc enriquidora) i com a alternativa passen massa hores sols davant de pantalles; per l’altre, hi ha els qui en fan massa perquè estan hiperprogramats d’extraescolars i no els queda temps lliure per al joc i el descans, tan necessaris per créixer saludables i alegres.
En aquest context, per tal que les experiències foraescola siguin un bon xarop contra la pèrdua d’oportunitats educatives i vitals, hem de fer passes decidides cap a la seva universalització. I què vol dir universalitzar el lleure o, més concretament, les activitats extraescolars? La resposta és clara i ens la donava la Síndica de Greuges en el seu darrer informe sobre el tema: poder garantir que tots els infants i adolescents que vulguin, puguin accedir a un mínim d’activitats educatives i lúdiques; i que totes les administracions tinguin l’obligació de promoure’n l’accés (no només gestionar-ne la demanda).
Tot això no és una ocurrència, és fer realitat el “dret al descans, al temps lliure, al joc i a les activitats recreatives”, un dret reconegut en lleis internacionals (la Convenció sobre els Drets de l’lnfant, art.31) i catalanes (la Llei d’Educació, art. 39 i 41, i la dels Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència, art.57). A l’hora d’interpretar-lo, Nacions Unides diu que “quan hi ha inversió en el lleure sol destinar-se a activitats organitzades, però tan important com això és crear espais i temps perquè els infants es dediquin a exercir el seu dret al joc, al temps lliure i a la creativitat espontanis.” (Comitè dels Drets de l’Infant de NNUU, OG17, 2013). En aquest sentit, tenim el repte social d’equilibrar les diverses cares del lleure perquè cap infant (que ho vulgui) quedi fora d’activitats recreatives de tardes i, alhora, gaudeixi de temps lliure per al joc i la trobada espontanis que també són fonamentals perquè puguin participar de la vida comunitària.
Per tant, universalitzar no vol dir obligar els infants i adolescents ni sobrecarregar-los d’activitats, sinó assegurar que tenen a l’abast un ventall ampli i de qualitat. El que sí que és obligació de les administracions és promoure’n l’accés sense discriminacions i garantir-ne un mínim per a tothom. Per sort, no partim de zero: diversos municipis ja han pres la iniciativa i dins els seus marges d’acció i amb recursos propis han articulat una oferta potent de la mà d’entitats, han impulsat ajudes, gratuïtats o tarifacions socials i també han posat en marxa programes comunitaris. Han impulsat estratègies de polítiques locals perquè gaudir d’extraescolars no sigui un extra (malgrat el nom). Pensem en Martorell 360 amb extraescolars gratuïtes per a tota la infància (3-16) o en Barcelona i les seves beques per extraescolars esportives i culturals (Estratègia de tardes educatives). O, si volem anar més lluny, aquest estiu Nova York va anunciar la universalització de les extraescolars a la ciutat.
Ara bé, per estendre el dret al lleure amb equitat arreu del país amb potència i de manera sostenible, els ajuntaments no poden sols, cal la Generalitat. Ara tenim l’escletxa d’oportunitat de fer un salt en les polítiques públiques de país tot desplegant l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil de Catalunya 2025-2030. En concret, la seva mesura d’universalització del lleure educatiu i activitats foraescola durant el curs escolar i les vacances. Per primera vegada tenim un full de ruta amb fites i indicadors que ens parlen d’augmentar el percentatge d’infants i adolescents, en general, i en situació de pobresa, en particular, que fan extraescolars tant esportives com no esportives. Universalitzar les extraescolars va d’això: de dibuixar un horitzó de canvi on les tardes dels nostres infants ofereixin oportunitats més ben repartides per fer realitat el dret al lleure. És una qüestió de justícia, perquè tots els infants mereixen gaudir, més enllà de l’escola, de possibilitats de créixer, aprendre i somiar amb altres.
