Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El fet que els governs locals de la província de Barcelona destinin el 7,2% del seu pressupost a educació (588M€ l’any 2023), un àmbit sobre el qual no tenen competències, és una evidència del reconeixement de l’educació com un pilar bàsic per garantir les oportunitats, el benestar, la qualitat de vida i la cohesió territorial a escala local. Tanmateix, aquest esforç pressupostari en educació es canalitza amb una absència generalitzada de marc estratègic i operatiu de planificació; les polítiques s’acostumen a implementar a partir de plans de treball, projectes i programes anuals que no poden considerar-se eines de planificació, sinó instruments operatius.
A la província de Barcelona es compten amb els dits de les mans els municipis que disposen d’un pla d’educació vigent l’any 2025; i no són gaires més els que no disposant d’aquest pla, en fan una referència explícita en els objectius estratègics del pla de mandat 2023-2027,.
Així doncs, només el 2,9% dels municipis de la demarcació de Barcelona tenen un pla educació, xifra que deu ser similar a la resta de Catalunya. La dada és preocupant, donat que la planificació de l’acció pública no només n’incrementa l’eficàcia i l’eficiència, sinó que a més, és preceptiva.
Efectivament, la Llei 40/2015 de l’1 d’octubre del Règim jurídic de les administracions públiques estableix com a principi general que les administracions han de respectar el principi de planificació i direcció per objectius i control de la gestió i avaluació dels resultats de les polítiques públiques. Però a més, tal com indica la Llei 19/2013 de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, les administracions també estan obligades a publicar els seus plans i programes.
Tanmateix, la manca d’instruments de verificació i assegurament del compliment del mandat legal de planificar i de la implementació de la transparència activa, fa que hi hagi molts àmbits d’actuació dels ens locals que queden sense planificar. I l’àmbit de l’acció educativa és un d’aquests, com les dades demostren.
Quants municipis planifiquen (i publiquen) l’acció educativa?
Malgrat la utilitat i obligatorietat de planificar, menys de la meitat dels municipis de la província de Barcelona (137 municipis de 311) disposen d’un pla de mandat 2023-2027, el qual és l’eina que estableix el marc general d’actuació municipal. Tot i que la majoria d’aquests plans incorporen accions de l’àmbit educatiu, només 9 tenen l’educació com un eix estratègic específicament diferenciat.
D’aquests 137 municipis amb pla de mandat, sis han elaborat també un pla d’educació. D’aquesta manera, resulta que només un 1,9% dels municipis de la província completen el procés de planificació de l’acció en educació, en disposar de pla de mandat i de pla d’educació (i els publiquen al portal de transparència). Així mateix, hi ha 3 municipis que han redactat d’un pla d’educació, tot i no haver elaborat un pla de mandat. Per tant, en total són 9 municipis els que disposen d’un pla d’educació, o el que és el mateix, un magre 2,9% del total.
En segons quins casos i municipis (generalment municipis de pocs habitants), el pla de mandat pot ser suficient no només per establir el marc general d’actuació en educació, sinó també per establir un marc operatiu que per defecte, serà limitat. Tanmateix, els municipis mitjans, i sobretot els grans, necessàriament han d’elaborar els dos documents per abordar correctament tant el marc estratègic com l’operatiu de les polítiques educatives que implementin.
Com són els documents de planificació vigents?
Els 9 plans d’educació identificats són en termes generals, bastant similars. Tots han inclòs un procés de participació per la seva elaboració, incorporen un marc de governança de la implementació del pla, tenen una durada de més de 4 anys, i han estat realitzats per una consultora externa finançada amb una subvenció.
Tanmateix, aquests plans també comparteixen mancances rellevants. Els documents elaborats no sempre parteixen d’una bona diagnosi, pràcticament cap té marc estratègic, i sovint queden reduïts a l’exposició d’un marc operatiu mancat de mecanismes de seguiment i avaluació. De fet, les accions no acostumen a estar prioritzades o calanderitzades, per la qual cosa l’operativització de l’acció no està descrita. Són documents de planificació que, en termes generals, es queden curts tant en el marc estratègic que justifica i marca la visió planificadora, com en el detall del pla d’acció i la seva implementació.
Crida per planificar més
Malgrat les mançanes metodològiques dels plans d’educació redactats que acabem de relacionar, cal posar en valor l’exercici de planificació que han fet tots els municipis que han elaborat un pla de mandat i especialment, aquells que han redactat un pla d’educació; ho han fet sense un context metodològic definit, i sense referents i experiències prèvies. Això diu molt (i bé) sobre la voluntat i el compromís tècnic i polític en matèria educativa, i de com aquestes són interpretades com una eina bàsica d’oportunitats, cohesió i justícia social, que cal plantificar, consensuar i compartir amb la ciutadania.
La baixa xifra de plans d’educació, tanmateix, ens apel·la a reflexió del perquè d’aquesta absència general de planificació. El present article té el propòsit d’estimular la planificació educativa a escala municipal, fent una crida a activar mecanismes per tal que els municipis planifiquin la seva acció educativa: i els plans de mandat i els plans d’educació són els instruments per fer-ho.
