Opinió

Apunts per a una teoria de la generositat

Hi ha paraules que no deixen dormir,

però ajuden a despertar

Galeano

Un bon ús de la història facilita comprendre millor per prendre bones decisions. Aprendre a conviure entre persones que hem passat d’un codi moral únic a un de plural no és fàcil, i en això estem. Les societats occidentals no ofereixen un panorama tranquil·litzador al voltant dels drets: l’escassetat de recursos, la manca d’interès per les necessitats dels més fràgils, poc diàleg es fan objectius difícils quan hi ha corrents que obliden respectar dignitats. Però la paradoxa del desenvolupament continua obrint llindars: “Les emocions s’han instal·lat dins el terreny de l’objectivitat”, deien alguns economistes intentant sortir del marc moral i deixar d’investigar sobre els comportaments col·lectius. Deien i diuen que el mercat s’autoregula, que no s’ha de barrejar amb prejudicis teòrics. Aquestes prediccions, però, són incorrectes, van acompanyades de biaixos ideològics que creen una ciència vulnerable i esclava de l’enginyeria financera, falsedats comprovades que quan s’equivoquen, a més, desperten instints agressius que fan disminuir les responsabilitats dels veritables autors. Es vol confondre la bellesa amb la veritat, vestits amb roba matemàtica, juguen amb directrius de suma negativa quan són regides per principis autònoms, explicava un premi Nobel, Paul Krugman.

No és un bon model aquell on només s’aprèn a assolir i mantenir-se en el poder, perquè una cosa és disposar de teories per interactuar amb altres ciències, i una altra molt diferent, és determinar els objectius a assolir sense contrastar aquests coneixements. Amb comprensió, intuïció i gestió, les bones governances podrien utilitzar mètodes adequats per donar estructura sòlida als seus programes: a partir d’allò conegut, per descobrir altres novetats creatives. Una societat forta augmenta la capacitat de l’Estat (molt al revés del que diuen alguns ideòlegs, mandataris i empresaris). Les institucions de desenvolupament inclusiu han de fomentar la prosperitat d’una societat civil per enfortir allò públic sense augmentar els guanys de la lògica dominadora, elaborant la gestió de la convivència de manera que treballi per desenvolupar solucions mútuament acceptables, una actitud on aclarir totes les raons legítimes, proposant línies madures –difícils- sense separar-se del bé comú: una avaluació pacífica que allunya els desitjos de lluita-victòria-aniquilació. La qüestió no és tenir intel·ligència, deia Olof Palme, sinó trobar maneres de procedir amb bons ulls, descobrint febleses i fortaleses, una tàctica mestra que compleix la promesa de la democràcia: “allò just ha de ser possible”.

La percepció de viure en comunitat es construeix a partir d’idees cooperatives, vincles veïnals, laborals, que mobilitzen persones i societats, allà on els entorns es disposen a ensenyar solidaritat: optimisme, autoestima… L’economista i premi Nobel de la Pau Muhammad Yunus reclamava un canvi en l’actual model econòmic que “es guia per la maximització de beneficis” deixant de banda altres assumptes d’extrema gravetat per al planeta. L’obligació social rau en canviar el significat de conceptes com capital o riquesa per veure més enllà de les esquerdes del sistema. Les promeses són atractives però molts fràgils, la garantia és quan les declaracions d’intencions es transformen en compromisos, escrivia l’altre dia una companya en aquest diari.

La percepció de viure en comunitat es construeix a partir d’idees cooperatives, vincles veïnals, laborals, que mobilitzen persones i societats

La bondat de les escoles d’adults passava per incorporar voluntariat tot aplicant les paraules generadores de Freire (per fer una carta al fill, per saber què diu el rebut…; vaig córrer per Can Serra, la primera de Catalunya juntament amb la Mina). La implicació de Júlia Hill el segle passat en enfilar-se a una sequoia de més de 1000 anys va ser la seva singular protesta durant dos anys per evitar la seva tala. La nova estratègia internacional per vindicar la seguretat alimentària a França i Nova York: el dret al consum bàsic i assegurances, amenaçades pel lliure intercanvi. A sota viu la terra tot i recórrer un llarg camí entre cicatrius.

Ser escoltades augmenta la salut en ampliar perspectives i obrir ments, entendre les problemàtiques existents és font d’empatia, igual que el cultiu de la tolerància, l’obertura als altres, la construcció racional de valors, la defensa de la dignitat, expressar-se correctament, compartir per saber autoobservar-se, autocontrolar-se… L’educació està implicada a treballar el maneig de la generositat amb una pedagogia de la consciència que ens ajudi a observar la fragilitat que patim davant les circumstàncies.

Yuval Harari va dir sobre el conflicte Israel-Palestina: “Cal generositat per superar falsos relats històrics simplistes”.