Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
«Malgrat pluja, malgrat els problemes amb Rodalies i transport, aquí estem, malgrat totes les adversitats; però més adversitats tenim als nostres centres educatius, i aquí estem omplint aquesta plaça del Mercat del Born representants del conjunt de treballadores i treballadors de l’educació (docents, PAS, atenció educativa…) i també alumnat». Així saludava la Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC-STEs als més de 5.000 manifestants que han desfilat des de l’Arc del Triomf de Barcelona, felicitant-se pel nou èxit de convocatòria de mobilització.
És l’inici del «cicle de lluites» per al segon trimestre lectiu que es va anunciar el passat mes de novembre quan desenes de milers ompliren la Via Laietana plantejant les reivindicacions del sector. La voluntat negociadora del Departament, però, no ha fet aparició, més enllà de les declaracions habituals de bona voluntat. Aquest mes de gener, el Departament només ha presentat una proposta que retallava dràsticament el compromís assumit el desembre, deixant en 5 els 15 milions d’euros a què s’havia compromès el passat mes de desembre, per a les millores salarials i de personal.
El personal laboral va fer un tancament al Departament i farà vaga el 29 de gener
Una part de la resposta sindical, la del personal amb contractes laborals, va ser immediata: un tancament a la seu del Departament per demanar a la direcció general de Serveis i a la direcció general de Professorat una «solució immediata». Tot exigint, concretament, «salari digne», un complement únic de 473 euros per a tot el personal docent; també «jornades dignes» i establir una «negociació efectiva del conjunt de millores laborals pendents».
El 17 de gener, després de tres dies de «tancada», el Departament signà un acord amb el comitè de personal laboral comprometent-se a negociar el complement econòmic per a totes les categories del PAE (Personal d’Atenció Educativa), el personal laboral dels serveis educatius i el personal de serveis de les llars d’infants. Tot plegat, abans del 26 de gener.
L’acord incloïa encara el compromís, per part del Departament, de negociar en aquests terminis la resta de millores que es reivindiquen des de fa anys (majors de 55 anys, TEEI (Tècniques Especialistes en Educació Infantil) d’escoles rurals, entre altres) i la millora de les jornades precàries que afecten tant el personal laboral com el docent.
Quasi sense temps, però, aparegué la convocatòria per aquest 24 de gener: «El Departament incompleix: sense propostes no hi ha mesa», afirmaven els sindicats (USTEC-STEs, Professors de Secundària, CCOO Educació, CGT Ensenyament, UGT Educació) en un comunicat públic, tot informant que la reunió de la tercera taula de negociació, s’havia tancat sense «cap compromís explícit del Departament d’Educació de portar-hi una proposta salarial».
Vaga de la comunitat educativa l’11 de febrer
D’acord amb la informació oferta pels sindicats, el Departament es limità a informar que treballa en una proposta retributiva, però que no hauria arribat a temps de tenir-la preparada. Els sindicats, en tot cas, entenen que el que ha fet el Departament és un «trencament de la negociació», disfressat o matisat amb una mena de contraproposta de creació d’una «mesa alternativa sobre desburocratització», i la resposta, com s’ha vist avui al carrer, no s’ha fet esperar i ha estat prou contundent.
Les organitzacions sindicals ho han deixat clar: «volem parlar de desburocratització [de la feina del professorat], però amb propostes concretes sobre la taula», com afirmen en la convocatòria unitària de la manifestació d’avui. Les propostes, concretes i molt conegudes: desburocratització, sí, però també reducció de ràtios, augment de plantilles, democràcia als centres i actualització de currículums. «El que no acceptarem són reunions buides, sense documents ni compromisos clars».
En tot cas, afirmen les representants sindicals, hi havia un calendari pactat, una mesa prevista i un compromís concret que «no s’ha respectat». I, molt concret i per començar, «sense proposta salarial, no hi ha negociació». Consideren que el Departament «no ha fet els deures i això és una falta de respecte al conjunt del personal educatiu». Tot concloent que «davant d’aquest escenari, només la pressió i la mobilització poden forçar un canvi real».
I la mobilització no s’acaba avui. El comitè intercentres crida a tot el personal laboral a «sortir al carrer» el pròxim 29 de gener, mentre que el personal laboral convoca aquest dia una jornada de vaga. Finalment, i per a tota la comunitat educativa es convoca un cicle de vagues que començarà l’11 de febrer.
Mar de fons: infrafinançament històric, malgrat la LEC que estableix un 6% del PIB
La polèmica dels darrers dies sobre la data d’inici de curs «no és més que la suada estratègia de desviar el focus del conflicte real i situar el debat públic en un terreny que permet desacreditar el personal educatiu i mirar de confrontar les necessitats de preparació i coordinació dels professionals amb les necessitats de conciliació de les famílies», denuncia USTEC en un document d’anàlisi de conjuntura.
Cita també la proposta d’ampliar la plantilla seleccionable mitjançant entrevistes de les direccions, «mesures que no resolen cap dels problemes estructurals dels centres i que, a més, permeten activar tots els clixés sobre les condicions laborals dels docents, generen divisió entre el personal educatiu i rebuig social cap a la professió. Res és casual», sentencia.
La realitat, explica l’Edu Núñez, secretari general de CCOO Educació, és que «el sistema educatiu a Catalunya arrossega un infrafinançament crònic des de fa anys». Sense anar més lluny, informa, l’any 2025 la inversió en educació va estar al voltant del 4% del PIB, molt lluny tant de les recomanacions internacionals com dels països amb sistemes educatius més sòlids.
Catalunya, afegeix Núñez, és una de les comunitats amb ràtios més elevades de l’Estat i, alhora, una de les que requereix més atenció a la diversitat. «L’equació no falla», afirma, «a més necessitats educatives en un context d’infrafinançament, caiguda dels resultats educatius. Tot plegat conforma un còctel insostenible, que genera malestar al conjunt de la comunitat educativa i castiga uns professionals que han de fer la seva feina amb cada cop més exigències i sense els recursos necessaris i que, a més, es troben entre els pitjors remunerats de l’Estat».
Per fer-ho una mica més clar, només mirar com en els darrers quinze anys, docents i personal d’atenció educativa hem perdut entre un 20 i un 25% de poder adquisitiu dels seus salaris. Les retallades de la crisi post-2008 encara no s’han revertit. I el personal d’atenció educativa dels centres públics rep un salari de quasi el mínim interprofessional.
Sous a banda, el sistema funciona sota una tensió creixent per les necessitats específiques. Segons dades del mateix Departament, cita USTEC, un 34% de l’alumnat presenta necessitats específiques de suport educatiu sense que s’hagin previst les mesures i suports per garantir una atenció de qualitat.
Cal afegir, entre altres, les ràtios excessives, des d’infantil fins a batxillerat, la falta temps de coordinació amb dotació horària efectiva, manca d’equips de suport especialitzat, tant psicosocials, com psicopedagògics i també sanitaris.
