Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els infants d’entre dos i sis anys passen una mitjana de dues hores setmanals davant la televisió o els videojocs, una xifra que augmenta progressivament amb l’edat. El primer mòbil arriba al voltant dels deu anys en el 84% dels casos, i el 78,3% de l’alumnat de primària ja està registrat en alguna xarxa social, segons un informe d’Unicef. Són dades recents que posen sobre la taula el debat sobre l’ús de les pantalles i la manera com els infants s’hi relacionen.
Les recomanacions oficials del Ministeri de Joventut i Infància són clares: zero pantalles fins als tres anys i un ús pràcticament nul fins als sis. A partir d’aquest moment, es recomana un ús gradual en funció de l’edat. Tot i això, el debat continua obert. Pantalles sí o pantalles no?
Miquel Àngel Prats, mestre, psicopedagog i doctor en Pedagogia per la Universitat Ramon Llull, rebutja aquesta dicotomia “binària” i aposta per una “intervenció quirúrgica” que tingui en compte l’edat i els usos que se’n fan. Sobretot, defensa que qualsevol aproximació a la tecnologia ha d’anar acompanyada d’una alfabetització mediàtica i informacional (AMI) transversal, multiagent i incorporada des de les primeres etapes educatives.
Menys interacció, més dificultats per aprendre
Diversos estudis han indagat en les possibles conseqüències d’un ús excessiu de les pantalles, i han trobat que s’associa amb efectes negatius en àmbits com l’ús de llenguatge, la capacitat d’aprenentatge o la manca d’atenció.
Pel que fa al llenguatge, un estudi de The Kids Research Institute d’Austràlia revela com el temps de pantalla fa que els infants perdin oportunitats de desenvolupament lingüístic. “El patró és consistent: a més pantalla, menys interacció verbal, que és clau per aprendre a parlar”, assegura a Verificat Cristina Cordero, neuropediatra de la Sociedad Española de Neurología Pediátrica (SENEP). Segons l’experta, el llenguatge s’aprèn fruit de la relació amb altres persones i no només sentint paraules. “L’infant necessita torns de conversa, mirades, gestos, correccions i canvis de to”.
Cordero parla del video deficit effect (efecte de dèficit de vídeo) per explicar que els infants aprenen menys de la informació presentada a través d’una pantalla que no pas d’aquella transmesa per una persona real amb qui poden interactuar directament. Aquest efecte, de fet, està documentat per la recerca acadèmica i així ho recull un estudi de la Development Review que, després de fer una revisió teòrica de la literatura existent, conclou que “els nens aprenen menys de la televisió que de les demostracions en viu fins que tenen almenys tres anys” i que la narració d’una història per part d’un adult “augmenta la duració de la retenció”.
En la mateixa línia, una altra investigació de la Universitat Charles Darwin, a Austràlia, mostra que aquest efecte també es produeix quan els infants interactuen amb una tauleta –com és el cas de l’iPad–, el dispositiu amb el qual, segons els autors de l’estudi d’Unicef, s’inicia habitualment l’ús de la tecnologia en els infants.
La neuròloga de la SENEP explica que el video deficit effect “no significa que l’infant no entengui el que veu en una pantalla, sinó que li costa més transferir aquell aprenentatge al món real”. Segons la neuròloga, aquest efecte és especialment rellevant entre els sis mesos i els dos o tres anys, i es va atenuant progressivament a partir dels tres o quatre anys, a mesura que maduren el llenguatge, la memòria i la funció simbòlica, tot i que assegura que no desapareix del tot.
Manca d’atenció i poca tolerància a l’avorriment i la frustració
Un ús excessiu de les pantalles s’associa amb pitjors resultats en l’atenció, i així ho evidencia un informe del Col·legi de Metges de Barcelona. De fet, algunes investigacions, com aquest estudi de Reviews on Environmental Health, han arribat a associar l’exposició excessiva a les pantalles amb el desenvolupament del TDAH en els infants. Cordero explica que els estudis experimentals mostren un pitjor rendiment en tasques d’atenció sostinguda i control dels impulsos.
En la mateixa línia, Eulàlia Hernández, investigadora del Behavioural Design Lab de l’eHealth Center de la UOC i membre del Comitè d’ePsicologia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, apunta que l’ús excessiu de pantalles sovint s’associa a més dificultats socioemocionals. “Utilitzar la pantalla per matar el temps o calmar l’infant empitjora la seva capacitat de tolerar la frustració i acaba convertint l’avorriment en una situació de risc emocional”, adverteix. En aquest sentit, la neuròloga i pediatra, Cristina Cordero, insisteix en la necessitat de protegir el son, el joc lliure, la lectura compartida i la conversa quotidiana, i de prioritzar les experiències reals, manipulatives i socials perquè el cervell en desenvolupament pugui assolir el seu màxim potencial.
AMI a primària: a l’escola i a casa
El debat sobre les pantalles també ha arribat a les aules. Després d’uns anys de febre tecnològica, que van portar la Generalitat a invertir gairebé 200 milions d’euros el 2022 per comprar 30.000 pantalles interactives amb fons europeus, ara se n’ha començat a moderar l’ús. Aquest curs s’han prohibit els telèfons mòbils i els rellotges intel·ligents a tota l’etapa obligatòria. També s’han començat a eliminar progressivament taules i pissarres digitals a infantil fins als sis anys, seguint les recomanacions oficials.
Miquel Àngel Prats, mestre, psicopedagog i doctor en Pedagogia per la Universitat Ramon Llull, recorda que l’ús de les tecnologies ha de ser gradual i adaptat a cada edat i necessitat. “No es tracta d’eliminar totes les pantalles, sinó de fer propostes ‘quirúrgiques’ segons el que es necessita en cada moment i espai”, explica. “En etapes de 0 a 3 anys, les pantalles no són necessàries, tot i que una videotrucada amb els avis està bé.” Cada família entén l’educació d’una manera, però hi ha uns límits tecnològics que s’haurien de seguir de manera bàsica, conclou.
A les aules, Prats recomana un ús progressiu: zero o gairebé zero fins als sis anys, un 15% a cicle inicial, un 35-45% a cicle mitjà i un 60% a partir de cicle superior.
Totes les persones expertes consultades coincideixen en un punt: les propostes educatives que impliquin tecnologia han d’anar acompanyades d’una alfabetització mediàtica i informacional (AMI) des de les primeres etapes educatives.
“No educar els infants en les pantalles vol dir no educar-los per la societat en què viuen”, afirma Hernández, professora de Psicologia a la UOC. Segons l’experta, l’AMI durant la infantesa hauria d’incloure habilitats bàsiques adaptades a l’edat com saber avaluar i accedir a continguts, identificar publicitat amagada o diferenciar realitat i ficció. “Cal transformar els infants en consumidors actius i productors conscients”, afegeix.
Per la seva banda, Prats destaca que aquest treball ha de ser transversal. “No es tracta de posar una assignatura d’alfabetització mediàtica, sinó que des de diferents matèries es treballa amb el mateix sentit i criteri”, explica.
PRiME: una nova iniciativa europea per dur l’educació mediàtica a les aules de primària
Malgrat la demanda explícita del currículum d’Educació Primària de Catalunya, regulat pel Decret 175/2022, que estableix l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) com un saber obligatori dins les àrees lingüístiques, la realitat és que aquesta s’ensenya de manera desigual a les escoles.
Per abordar aquesta mancança, Verificat lidera el projecte europeu PRiME (Primary Information and Media Education), cofinançat per la Unió Europea, que durant dos anys dotarà els infants de primària de les competències mediàtiques necessàries per navegar de manera segura en entorns digitals.
PRiME proposa un marc de treball flexible per integrar l’AMI a l’educació primària, alineat amb els contextos nacionals i locals, i dissenyat per desenvolupar de manera sistemàtica i adequada a cada edat les competències mediàtiques.
Més enllà del marc d’actuació, que serà testat en aules reals i adaptat segons les millores requerides, el projecte també formarà almenys una cinquantena de docents i crearà una guia en fins a set idiomes amb activitats i recursos perquè qualsevol escola pugui adoptar el model.
