Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Viure el campus, estar en contacte amb estudiants i professorat o adquirir coneixements i pensament crític són alguns dels elements que perduren en la universitat i que no estan renyats amb un futur i un present en què guanya pes la Intel·lligència Artificial.
Aquestes són algunes de les tesis que han defensat la presidenta del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Montserrat Guàrdia, i el rector de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Joaquín Goyache, en el marc de l’EdTech Congress Barcelona celebrat el 4 i 5 de febrer al Palau de Congressos de Barcelona.
“El valor principal són les persones”, ha dit Guàrdia. “Tres, quatre o cinc anys a la universitat et modelen, fan que tinguis uns principis i unes bases. Quan passes per la universitat, estàs creant un mètode d’estimular el teu cervell que et porta a una conseqüència, que és que la teva manera de veure el món serà diferent”.
Per a Goyache, el retorn que l’alumne a la societat un cop acaba la universitat va més enllà de l’aspecte econòmic i laboral i té més a veure amb el pensament crític: “El contacte entre persones de diferents orígens i procedències, amb professors i professores que van el van nodrint i que el fan pensar, és el retorn més gran cap a la societat”.
El rector ha remarcat que la missió de les universitats no és arreglar el mercat laboral, ni empitjorar-lo, sinó “salvaguardar el coneixement” i, en aquest sentit, ha destacat els comportaments ètics en Intel·ligència Artificial en un món en procés d’adaptació.
Pressupost i escala social
Durant la sessió “Imaginar la Universitat en temps d’Intel·ligència Artificial”, conduïda pel president d’Espais d’Educació Superior, Alfonso González Hermoso de Mendoza, els ponents han reclamat més inversió per a les universitats públiques, ja que competeixen amb Oxford o Harvard, per exemple, que tenen 2.000 milions de lliures i 5.500 milions de dòlars de pressupost. En aquest sentit, Guàrdia i Goyache han posat la universitat pública com a exemple d’escala social i han indicat que perquè això sigui possible s’han d’augmentar els recursos econòmics.
Preguntats sobre si la IA canviarà la societat més que la Revolució Industrial, el rector s’ha mostrat partidari de no regular la IA i ha posat com a exemple la tasca feta a la UCM quan a l’ètica de la IA per a docents i alumnat: “Fa anys que intentem controlar el plagi a la universitat, hem gastat un dineral. Sembla que l’estudiant sempre és sospitós de ser delinqüent. Si un estudiant o un grup d’estudiants fa un treball, parla amb ells, i en dos minuts sabràs qui l’ha fet i qui no”.
Incorporar la IA
Per a Guàrdia, la IA és una eina que està transformant el món i, com tota màquina, s’ha de saber utilitzar. Com a exemple visual, ha dit que no podem conduir un cotxe sense carnet, de la mateixa manera que hem de ser conscients de com s’està fent servir la IA i de com ens transforma. I, aquí, ha dit “ens està faltant aquest pensament crític”. Segons a la presidenta del Consell Social de la UPC, “la màgia és combinar el que és tradicional i el que és innovador. Allò tradicional ens fa ser sostenibles, autèntics, amb una cultura mil·lenària, i això no ho canviarem perquè vingui una eina nova. El repte és com ho farem”.
“Hem de preservar els valors que tenim, i no s’ha de tenir por de la IA, s’ha d’incorporar”, ha afegit el rector, qui s’ha mostrat partidari del campus presencial per l’experiència i els coneixements intangibles que aporta, ha valorat la tasca d’universitats on line com UNIR o d’ensenyament a distància com UNED, i s’ha oposat a les plataformes digitals que “semblen una mercantilització de l’aprenentatge”.
