Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Escric aquest text per donar a conèixer a les joves generacions de docents el llibre que acabo de publicar i que segurament serà del seu interès. Es tracta del llibre «Construcción de escritura e interpretación inicial de textos a los 3, 4 y 5 años. Análisis de las producciones de 154 aprendices de dos escuelas públicas de la ciudad de Barcelona».
El llibre té dues parts diferenciades. La primera consta de dos capítols. El primer relata els estudis de Magisteri als anys 60 del segle passat i la càrrega ideològica nacionalcatòlica que els impregnava, els meus inicis com a docent amb 39 nens de 5 anys ensenyant les beceroles de llegir mitjançant les cartilles i després els diferents canvis d’escoles fins a arribar a, per un costat, incorporar-me al circuit d’escoles públiques municipals de l’Ajuntament de Barcelona i, per altre costat, conciliar la psicologia amb l’educació amb la finalitat que esdevingués psicologia educativa.
El segon capítol de la primera part ja entra de ple en què va significar l’arribada del coneixement de la psicogènesi a la ciutat de Barcelona gràcies a la vinguda de l’Ana Teberosky. Era descobrir que els petits aprenents tenien idees i hipòtesi sobre què és l’escriptura, com s’escriu i per a què serveix i que, si se’ls oferien oportunitats, les prenien de punt de partida per construir el sistema alfabètic. A partir d’aquell moment i durant els anys posteriors l’Ana i jo mateixa, quan treballàvem a l’Institut Municipal d’Educació (IME), vam difondre aquests coneixements a docents, psicopedagogs i psicòlegs educatius d’arreu de Catalunya i de diversos territoris de l’Estat amb la finalitat d’impulsar innovacions en l’alfabetització inicial i més enllà, fins a arribar a tots els cursos del que aleshores era l’EGB.
No obstant això, el gruix del llibre el conforma la segona part, que inclou des del capítol 3 al 10. Al llarg d’aquests capítols es presenten les produccions molt més recents, d’un conjunt de 154 nenes i nens de 3, 4 i de 5 anys escolaritzats en dues escoles públiques de la ciutat. Les anàlisis de les produccions són molt acurades per tal que els docents actuals identifiquin què és important de saber observar, quins són els resultats i els avenços en la resolució de les cinc diferents activitats que les mestres dels petits o jo mateixa, actuant com entrevistadora, els van proposar de fer. En concret, les activitats són l’escriptura del seu propi nom, del nom propi dels companys i companyes del grup, la interpretació/lectura d’aquests noms, l’escriptura del nom de les coses o noms comuns i dir els noms de les lletres.
A cadascun d’aquests capítols es mostra com els aprenents van acostant-se a l’apropiació del sistema al llarg de dos cursos escolars i també segons diferents intervals temporals. Tots els aprenents, sense deixar-ne cap enrere, sempre van construint i acostant-se de mica en mica a les convencions que conformen l’escriptura i la lectura.
I complementant els resultats també a cada capítol es suggereixen propostes d’activitats per a realitzar a les aules i amb quines condicions dur-les a terme, orientacions per entendre què fan els nens i les nenes i per què ho fan d’aquella manera i com d’intervenir per ajustar-se al que saben i fer-los avançar.
Aprendre a llegir i escriure no depèn d’un mètode concret
Al llarg del llibre es posa en evidència que aprendre a llegir i escriure no depèn d’un mètode concret, sigui quin sigui. Depèn que les mestres i els mestres tinguin confiança en els nens i les nenes, els donin oportunitats, respectin el temps de cadascú i intervinguin perquè construeixin i desenvolupin les seves hipòtesis a fi i efecte que un altre ensenyament i aprenentatge sigui possible.
El passat dia 26 de gener va fer-se la presentació del llibre a la seu de La Llibertat Santsenca, lloc idoni atès que és una de les hereves de les antigues cooperatives obreres del barri fabril de Sants creada a finals del segle XIX en la qual, a més de cooperativa de productes de consum, també es vetllava per l’alfabetització dels seus socis i per la dels infants del barri. I, en l’actualitat, en aquesta seu es continua fent aquesta ensenyança adreçada a població procedent d’altres indrets.
Van intervenir-hi les dues exdirectores de les dues escoles col·laboradores. La primera va ser la Núria Seguro, exdirectora de l’Escola Municipal Casas del barri del Clot (districte 10) que al llibre se l’anomena «l’escola pionera» pel fet que el curs 1980-81 van començar a dissenyar com fer la transposició des del marc teòric a la pràctica educativa (quines activitats planificar, com intervenir, com analitzar l’evolució dels aprenentatges, amb quins textos treballar i per què, etc.).
La segona fou l’Ester Molins, exdirectora de l’Escola Municipal Tres Pins situada a la muntanya de Montjuïc (districte 3) i que en el llibre se la identifica com l’escola on «la replicació va obrir una nova via». Va explicar que l’actual escola de règim ordinària prové de la transformació de l’antic Centre Municipal Fonoaudiològic (CMF) per a l’escolarització de la població de Barcelona i de la seva àrea metropolitana que presentava sordesa pregona des del naixement o des d’edats primerenques prèvies a l’adquisició del llenguatge oral. La incorporació d’alumnat ordinari va tenir diverses repercussions però la més significativa va ser que l’equip de mestres i logopedes progressivament va assumir l’ensenyament en llengua de signes catalana (LSC) com a llengua primera (L1) i com a llengua segona (L2) l’escrita i l’oral.
El tercer convidat a participar va ser el professor emèrit de Psicologia de l’Educació de la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona César Coll. En la seva intervenció va parlar de la llei LOGSE de 1990, però molt específicament a explicar l’impacte que la conceptualització i orientacions del model d’ensenyament i aprenentatge constructius van tenir en l’elaboració dels currículums derivats de la llei per a les diferents etapes educatives.
