Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La maquinària que ha fet créixer de manera constant la influència d’aquesta xarxa d’investigadors i investigadors es basa en allò que diverses persones, com va dir Mariano Fernández Enguita, han definit com un model de negoci. No basat en els diners (o no només), sinó en el prestigi acadèmic.
“El CREA era bo en l’autopromoció i en obtenir el suport de figures destacades al camp”, explica un acadèmic estranger que prefereix mantenir l’anonimat. Va visitar fa anys el grup a la Universitat de Barcelona i va tenir ocasió de conèixer algunes comunitats d’aprenentatge.
Les seves paraules prenen certa importància quan es repassen, per exemple, dades de les revistes editades per Hipatia Press, l’editorial que va començar la primera dècada dels 2000. Hi apareixen centenars de noms lligats a les revistes, no només com a revisores i revisors d’articles, sinó com a membres dels comitès científics.
Fonts consultades asseguren que és habitual a les revistes científiques que aquests comitès tinguin un caràcter més honorífic que real, però que les persones que els componen estan avisades i accepten aquesta mena de col·laboració, d’alguna manera, per donar suport i donar prestigi a la capçalera.
No sabia res, no em van demanar res
“Em costa recordar qui em va convidar a formar part del consell de la revista; va ser fa molts anys. No he treballat mai per a la revista i vaig assumir que m’havien donat de baixa perquè no havia rebut cap comunicació seva”, escriu Erynn Masi de Casanova, cap del Departament de Sociologia a la Universitat de Cincinnati.
El mateix passa amb part de les persones que confirmen saber de la seva pertinença, que asseguren no haver fet res en absolut. Un fet, segons sembla, relativament comú en altres publicacions. “Els acabo d’escriure per demanar-los que m’eliminin del fòrum”, tanca Masi de Casanova.
“Desconeixia que jo era al consell assessor d’aquesta revista”, escriu un altre catedràtic, en aquesta ocasió, espanyol. Prefereix també conservar l’anonimat, i assegura que “he repassat tots els meus emails i no en trobo cap en què em convidessin a ser membre del consell assessor d’aquesta revista i jo mai he reflectit al meu CV que ho fos”.
Un altre catedràtic confirma dues coses. La primera, que va ser convidat a participar al comitè assessor (“recordo que m’ho van proposar (no recordo qui) fa uns quinze anys o així”) i que “com a vegades passa, aquesta condició gairebé no ha implicat activitat”. “Hi ha diverses revistes més, continua, en què m’ha passat el mateix, en què vaig acceptar participar de manera similar fa anys i no he tingut notícies posteriors (algunes d’elles de cert renom)”.
No tinc ni idea de per què aparec en aquest comitè
Altres docents universitaris aliens a aquesta editorial confirmen que és habitual crear comitès científics amb els noms de persones que poden conferir suport i donar prestigi a les publicacions sense que se n’esperi que facin res sobre això.
“No tinc ni idea de per què aparec en aquest comitè. Suposo que quan es va iniciar la revista algú em va posar i va quedar aquí el meu nom”, explica un altre que, també, prefereix mantenir l’anonimat. “Donat el tema de violència-assetjament sexual, laboral i sectari en què està embolicat tot el CREA, prefereixo mantenir les distàncies”.
La investigació duta a terme per elaborar aquesta informació també ha donat altres fruits. Per descomptat, n’hi ha que sí tenien coneixement de la seva participació.
“Fa alguns anys, l’editor de la Revista Masculinidad i Cambio Social em va convidar, en la meva qualitat de Professor Investigador del Programa Interdisciplinari d’Estudis de Gènere – PIEGE, de la Universitat de Guadalajara, Mèxic, a participar com a membre del Comitè Editorial de la revista”, assegura Juan Carlos Ramírez Rodríguez, qui confirma desconèixer el seu passat.
Em va sorprendre molt trobar la meva cara al lloc web!
Els últims dies, segons ha pogut saber aquest diari, la presidenta d’Hipatia Press, Ana Burgués, ha enviat correus electrònics a les persones que apareixen als comitès científics sota l’assumpte: “Confirmació sobre la seva permanència al consell assessor”, i el títol corresponent a la revista.
Expliquen que la setmana que entra “llançarem una nova versió de la pàgina web”. Després de comentar algunes de les bondats de la nova versió, continua dient: “Encara que en el seu moment vas acceptar formar part del Comitè Científic de manera generosa, et volem preguntar si, en aquesta nova etapa amb l’equip editorial de la revista renovat, vols continuar formant part del Comitè”.
El correu acaba donant les gràcies a la persona “pel teu compromís amb el projecte”. Aquesta persona és una de les que ha confirmat no conèixer de la seva participació en un dels comitès descrits.
Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb diverses de les persones responsables de diferents revistes de l’editorial per demanar la seva versió dels fets descrits sense rebre’n resposta.
CIMIE
Potser un dels casos més sonats és el de Linda Hargreaves, avui catedràtica emèrita de la Universitat de Cambridge.
L’acadèmica va assistir al CIMIE 2012. Des d’aleshores i fins fa uns dies, la professora va aparèixer com a part del comitè científic del congrés al llarg de les diferents cites. “Em va sorprendre molt trobar la meva cara al lloc web!”, assegura Hargreaves. “No sabia que formava part d’aquest comitè ni que no havia aportat mai cap consell”.
L’acadèmica ja no apareix a la web del CIMIE com a part del comitè científic. “He sol·licitat que m’eliminin del lloc web, sobretot perquè han passat més de deu anys des que em vaig retirar de la vida acadèmica”, tanca.
Aquest consell assessor ara el formen quatre persones. Una és Shirley Steinberg, professora de la Universitat de Calgary. A preguntes d’aquest periodista, assegura: “Sí, pertanyo al CREA, sí, conec en Ramón; el conec des d’aproximadament 2003, conec tots els becaris originals de CREA; segueixen sent els meus amics”.
També hi ha Martí Teixidó en qualitat de doctor de la Societat Catalana de Pedagogia, des del 2019, quan l’organització es va incorporar com a entitat col·laboradora. Des de llavors, assegura haver col·laborat més o menys, “segons necessitats”.
Un altre nom ha desaparegut del comitè científic després d’una petició expressa per retirar-lo. Ha sol·licitat, així mateix, que no se’n reveli el nom. “Ja no vull que m’associïn amb ells”.
Aquest periodista ha contactat amb Esther Roca, com a presidenta de la Junta d’AMIE, associació responsable del congrés, així com amb Ana Burgués, secretària de l’associació, per conèixer sobre els fets. Cap de les dues, al tancar aquesta edició, ha contestat.
