Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Parlar sobre la competència digital dels docents avui dia s’ha tornat recurrent. Es manifesta en discursos polítics, regulacions, plans estratègics, programes de formació i convocatòries institucionals. Es creen marcs, es fixen nivells, s’acrediten habilitats i es llancen guies que prometen ajudar els docents en el seu desenvolupament professional. El progrés és indiscutible sobre el paper. A la pràctica, però, continua existint una gran distància entre aquest discurs i la realitat diària de les aules.
Al segle XXI, la competència digital en els docents hauria de ser una condició indispensable per aconseguir una educació de qualitat. I, efectivament, ho és. Tot i això, el problema no rau en la idea, sinó en com es materialitza i s’experimenta en les institucions educatives. I això és degut al fet que hi ha un espai entre el marc teòric i l’aula real ple de condicionants que gairebé mai no s’esmenten en els documents oficials: escassetat de temps, excessiva burocràcia, inequitat en els recursos, manca de seguretat professional i una capacitació que no sempre atén les necessitats reals del professorat.
La competència digital, en nombroses situacions, s’ha transformat en un conjunt d’indicadors per seguir, en comptes de ser un instrument per optimitzar la pràctica de l’ensenyament. Se certifica, s’acredita i s’emmagatzema, però això no sempre resulta en canvis notables en com s’ensenya i s’aprèn. El perill és clar: transformar una perspectiva dissenyada per empoderar el professorat en un procés més, desvinculat de la intenció pedagògica.
Un dels factors essencials en aquesta bretxa és la capacitació. Hi ha molts cursos enfocats a eines específiques, a tendències tecnològiques o a assolir un nivell específic, però n’hi ha pocs per reflexionar sobre com utilitzem la tecnologia, quin és el seu efecte en l’aprenentatge o com s’incorpora de manera coherent a un projecte educatiu institucional. El fet que sàpigues utilitzar una aplicació no vol dir que tinguis competència digital. I, no obstant, sovint es confonen tots dos nivells.
El fet que sàpigues utilitzar una aplicació no vol dir que tinguis competència digital
Una situació poc reconeguda que s’hi afegeix és que no tots els professors tenen el mateix punt de partida ni treballen sota les mateixes condicions. Discutir sobre la competència digital sense considerar el context és no tenir en compte un aspecte fonamental del problema. Innovar en un centre educatiu on hi ha estabilitat, lideratge pedagògic i recursos és diferent de fer-ho en un amb infraestructura escassa, manca d’acompanyament o alta rotació del personal docent. La competència digital no es desenvolupa de manera aïllada; es crea en un context comunitari.
Així mateix, la pressió per estar al dia provoca en molts professors una sensació contínua d’insuficiència. Sempre sembla que hi falta alguna cosa: una plataforma per dominar, una eina per aprendre o un certificat per aconseguir. Aquesta perspectiva, lluny de donar poder, pot generar resistència i desànim. Si es percep la competència digital com una exigència externa i no com una oportunitat per millorar, és gairebé segur que hi haurà rebuig.
La transformació digital no es decreta, sinó que es desenvolupa
Potser ha arribat l’hora de reconsiderar l’enfocament. Més èmfasi a acompanyar i menys a certificar. Menys discurs uniforme i més atenció als claustres. Més pedagogia i menys eines. La competència digital dels educadors no s’hauria d’avaluar únicament pel que saben fer amb la tecnologia, sinó també pel seu ús per optimitzar els processos d’aprenentatge, impulsar el pensament crític, fomentar-ne la inclusió i reforçar la independència de l’estudiant.
Tancar la bretxa entre el marc i l’aula no és un assumpte tècnic, sinó pedagògic i organitzatiu. Necessita confiança en el professorat, el lideratge, la coherència i el temps. És necessari comprendre que la transformació digital no es decreta, sinó que es desenvolupa.
La competència digital del docent no ha de ser un discurs extens que sona bé als documents. Hauria de ser factible, sostenible i significativa a cada aula. I això suposa, de manera inevitable, aplicar el marc a la pràctica i fer-ho juntament amb els que ensenyen cada dia.
